Joan Llorach: "Hi ha ciutats que pagarien per tenir tanta riquesa com la que tenim"

Com va néixer Dessota?

Algunes de les imatgeries tenen molts més anys que l’associació, hi havia un problema de portadors per tanta imatgeria i va sorgir la necessitat d’englobar-ho tot sota una entitat i es crea Dessota. Això va ser fa 15 anys amb l’objectiu de que sempre hi hagués portadors, per Festa Major i per als actes de la ciutat i de fora la ciutat. Des de llavors diferents juntes fins a arribar a la nostra han intentat que fos una entitat familiar i que la canalla pogués començar des de més a baix fins a arribar a la imatgeria més gran i anéssin canviant de seccions.

Com ha evolucionat durant aquests 15 anys? 

La pandèmia, per exemple, ens n’ha ensenyat. Cada legislatura es deu haver trobat com nosaltres, en una situació en la que has d’actuar i reconvertir les activitats. La festa major de fa 15 anys era molt diferent que la d’ara, igual que les sortides de geganters. Ens hem anat adaptat durant el temps, ara tenim una app per fer arribar notícies, gestionar actuacions, etc. Toca adaptar-nos als temps que corren.

Qui forma part de Dessota?

La secció més infantil és Nanos, després hi ha els Gegants petits d’Igualada, el Tomeu i la Pia, els Capgrossos, l’Àliga, el Tonet i la Conxita i els gegants grans. Tot això és la imatgeria que gestionem. La més recent és la dels gegants petits d’Igualada que es va crear al 2017 o 2018. Es va fer una rèplica exacta dels gegants d’Igualada amb els vestits que portaven inicialment.

Com us organitzeu?

Hi ha una junta, formada per 4 persones i després tenim les vocalies, que serveixen per coordinar la comunicació amb les seccions i els caps de colla. I, a més, hi ha els equips de treball. Junta, vocalies i caps de secció fem reunions i prenem decisions per començar a treballar. La comunicació ha de ser fluida entre seccions, el Tonet, la Conxita i la Pia i el Tomeu són família, per exemple, doncs és feina de la vocalia parlar amb junta i encarregar-se de que puguem treballar-les com a una sola secció.

Esteu fent campanya per trobar portadors, com va fins ara?

Bàsicament buscàvem portadors del Tonet. És la secció que quedava més coixa. El dia 18 d’agost vam fer obertura de portes per trobar gent i jo, sincerament, pensava que no tindria èxit perquè la data no ajudava i molta gent és fora, doncs vam captar 7 portadors nous que s’estrenen aquesta festa major. És molt important poder fer gran la família de Dessota i fer créixer les seccions.

Per celebrar els 15 anys, què s’ha fet fins ara?

Específicament pels 15 anys encara no s’ha fet res, el que farem serà el dia 10 de setembre. El que si que hem fet després de la pandèmia ha estat arreglar tota la imatgeria, els vestits dels capgrossos s’han portat a la tintoreria per primer cop. I això implica moltíssima feina, desmuntar els picarols, les esponges i cosir-ho tot. En aquest sentit ens ha ajudat molt la Roser del Didal i li ho volem agrair molt. Per tant, pels 15 anys el que si que farem serà lluir molt. Després el 10 de setembre farem una festa per a la ciutat, però també per a l’entitat.

Què podem saber de la festa?

De moment puc dir que, aquest any, els gegants i l’àliga es quedaran dins de l’Ajuntament fins el dia de la festa. Que la imatgeria estigui exposada durant més dies, encara que en siguin 15, és molt positiu perquè la canalla encara la pot visitar. El dia 10 està convocada tota la ciutat i tota l’entitat a venir-los a recollir a les 11 i, a partir d’aquí, tot és sorpresa. Ho és fins al punt que no ho sap ni la gent de l’entitat. Ho sabran els caps de colla, la junta i les vocalies. I fins després de festa major encara no ho sabran. I puc afegir que hi haurà un famós convidat.

Durant l’any, què feu?

Es poden fer tantes coses com vulgui una secció. El món de la cultura popular té un teixit social molt gran i et conviden a tot arreu. Si vas a la sortida ho fas amb un compromís d’un retorn. I com que tenim tantes seccions hi ha un munt d’actes. Si la secció en té ganes ho proposa a junta i engeguem la maquinària. Des de la pandèmia, però, primer ens hem centrat en tenir les seccions com toca i centrar-nos en la ciutat. Aquest any, per exemple, el Rufus ha pujat a un carruatge dels tres tombs per primer cop. Intentem participar sempre de tots els actes de la comarca: el Saló de la Infància, la festa major de Montbui, a la captació de sang... La nostra junta, però, va començar 15 dies abans que ens confinessin i, per tant, hem pogut fer relativament poques coses, per sort, ens van revalidar per seguir després de la pandèmia.

Per tant, l’heu notada moltíssim vosaltres... 

Sí. Però no hi ha mal que per bé no vingui. El tastet de la imatgeria del dilluns el vam reformar durant la pandèmia i, malgrat s’anul·lés la festa major aquell any el vam deixar reformat. Aquest any té un recorregut itinerant i això ha sorgit de la pandèmia. Hi ha canvis, la vida canvia. El trasllat del Tonet i la Conxita el volíem fer just després de la cercavila menuda, però la secció no ho ha vist així i es farà com sempre. Intentem valorar cada any com ha a anat un acte i reformular-lo o repensar-lo, si cal. L’any passat vam improvisar uns balls solemnes dins la sala de l’Ateneu amb tota la imatgeria, vam fer una traca amb globus, va ser brutal. És un acte que s’hauria de repetir? Sí. En un context de festa major? No. Sempre t’has de reinventar, si no ens reinventem sempre tindrem la mateixa festa major i aquesta no és la gràcia. S’ha de veure què ens demana la ciutat i si els pots escoltar i s’ha de canviar quelcom s’ha de fer.

Treballeu conjuntament amb altres entitats igualadines?

Sí. Amb Bisbalet, per exemple, vam estar assajant per fer el ball conjunt a plaça. I si Bisbalet tenen un problema de portadors nosaltres els en cedirem i no hi ha cap problema. També hi ha hagut gent de FESTHI que aquest any ha vingut a assajar amb nosaltres. Hi ha més rumors que realitat en que no hi ha bon rotllo. La realitat entre juntes és bona, però tothom té el seu projecte. I el més important és entendre-ho, parlar-ho i respectar-nos. Hi ha més bona relació del que la gent es pensa. Tothom té la seva festa, tothom té el seu model d’entitat i cal treballar-lo. Nosaltres som una entitat familiar, després n’hi ha d’altres més enfocats a la història i la tradició, altres més a barris. Tothom ha de tenir el seu espai i la festa és de tots. I les tradicions es van creant amb el temps.

També heu fet xerrades de formació contra agressions sexistes, quina valoració en feu?

Molt importants. Han estat fantàstiques. És una llàstima que ens falta poder de convocatòria i hauríem pogut fer-ho arribar a més gent. Si a la vida es volen fer canvis s’han de treballar de base. I nosaltres tenim la base d’una gran entitat per fer-ho. No només hem fet la formació, dins la mateixa entitat hem creat una unitat de treball per abordar aquests temes. A més, durant la festa major hem repartit postals durant la cercavila amb missatges en aquest aspecte i fots de la imatgeria. Aquestes xerrades i formacions, a més, no les hem volgut tancar. No treballem per Dessota, treballem per la ciutat. Hem de reflexionar Si una festa major ha de tenir punts liles ja vol dir que no és segura per a tothom. Si hem de conscienciar la gent vol dir que toca canviar la base i això s’ha de fer des de l’escola, la família i les entitats.

Per què és important que hi hagi imatgeria en una ciutat?

La imatgeria és vida, és cultura. Ho és tot. Igualada té un patrimoni acollonant. Fa honor a tot el que representa una ciutat. Crec que, a més, representen tots els col·lectius de la ciutat. Ara potser ja faltaria la imatge d’un informàtic, però fins a dia d’avui tota la ciutat està representada en la imatgeria. Al final és patrimoni i cultura i sense cultura no som res. Hi ha ciutats que pagarien per tenir tanta riquesa com la que tenim.

Si des de Dessota haguéssiu d’enviar un missatge a la ciutat, què diríeu? 

Que ens hauríem d’estimar pel que som, pel que hem sigut i pel que serem. Hem d’estar orgullosos de ser igualadins, o anoiencs. I molt orgullosos.