Joan Mateu: “Darrere les empreses hi ha persones”

Llegim que la missió de la Fundació UEA és “que les persones de la comarca, especialment els joves i la gent que està sense feina, coneguin la realitat empresarial de la comarca, les possibilitats laborals i a través de la informació, l’acompanyament i la formació puguem donar resposta a les necessitats de personal que tenen les empreses per contribuir a una societat equilibrada, amb major qualitat de vida i benestar, creant llocs de treball i acompanyant un model econòmic i social basat en la sostenibilitat.” Veiem, doncs, que la nova fundació posa més el focus en les persones que en les empreses.

Des de la Unió Empresarial de l’Anoia ja feia temps que es treballava en l’àmbit social, però, pel seu tarannà i fins i tot pels seus estatus, els projectes no podien tenir un recorregut molt llarg, perquè no eren la raó de ser essencial de l’entitat. La Unió Empresarial de l’Anoia existeix per dedicar-se a les empreses, per treballar perquè siguin més competitives, que tinguin serveis a prop, per fer de lobby davant les administracions, etc. Però… què hi ha darrere les empreses? Darrere les empreses hi ha persones. I les persones necessiten un focus especial, una atenció especial. Perquè sense les persones no hi ha empreses. Per això, tot i que s’havia treballat en projectes socials, la Unió Empresarial de l’Anoia havia de centrar-se en les empreses, en les seves necessitats, en les seves problemàtiques, i dedicar-hi tots els recursos. D’aquí va sortir la necessitat de crear una fundació, per poder fer obra social.

Parlant de “persones” i de “necessitats”, què havíeu detectat abans de donar impuls a la fundació?

Entre altres coses, cal destacar un element molt important: ens hem estat trobant que moltes empreses de la comarca es queixen que busquen personal i no el troben. I, per altra banda, hi ha més de setze mil anoiencs que cada dia marxen a treballar a fora de la comarca i potser els interessaria treballar aquí, a prop de casa, per comoditat, per horaris, per estalvi, per sostenibilitat… A tot això, cal afegir, malauradament, tota la gent que està a l’atur, que no té feina. Hem de treballar per ajudar a aquestes persones. Aquesta ajuda vol dir, entre altres coses, fer un reciclatge formatiu, conèixer una activitat que té demanda a l’Anoia.

En aquest sentit, poseu molt èmfasi en els joves

Hi ha molts joves, molt talent jove, que marxa. Aquest és un problema que no només afecta l’Anoia. És un tema de país. Hem d’ajudar aquests joves perquè puguin formar-se i perquè puguin treballar després a la comarca. És lògic que els joves, inicialment, vulguin estudiar i treballar a fora, voltar i conèixer món, però més tard segur que a molts d’ells  els agradaria tornar i treballar a prop de casa. L’Anoia és un lloc on es pot viure bé, la qualitat de vida és important. I això s’ha de preservar. I per viure bé és important treballar a prop.

Això lliga amb la Visió de la Fundació UEA, que és la de “millorar el coneixement que la societat té de les possibilitats laborals a la comarca, que els joves i tots els ciutadans vegin un futur vivint i treballant aquí i es redueixin les necessitats de personal, contribuint a un futur prometedor on el teixit empresarial i social es donin encara més la mà a través de la participació i la implicació d’empreses, entitats i organismes públics i privats”

Ens trobem que els joves, quan acaben l’ensenyament obligatori, tenen informació sobre les sortides que poden tenir, a través de la formació professional, universitària, etc. Però desconeixen quines feines es poden fer en una empresa.

Una de les coses importants per a un jove –i per a una persona, en general– perquè sigui feliç a la vida, és poder treballar en allò que t’agrada. El problema, molt sovint, és que els joves no saben què els agrada. I aquí és on es troba a faltar una vocació. La pregunta que ens fem és: tu pots tenir vocació per un ofici que no coneixes? La resposta és no. Per tant, hem d’ensenyar a la gent d’aquí, de la comarca, especialment als joves, que tenim moltes indústries, molt diferents, amb una gran diversitat de feines. És essencial que la gent sàpiga quins llocs de treball, quines feines es poden fer a les empreses de la comarca. Llavors, des del coneixement, potser poden trobar alguna feina que els cridi l’atenció i neixi una vocació, puguin encarar la seva formació cap allà i puguin acabar treballant en aquell tipus d’empresa. Des de la fundació, tenim la responsabilitat de treballar per facilitar, per fer possible, que els joves, les persones, coneguin quines són les feines que es poden fer a les empreses d’aquí, de l’Anoia. Des de la Fundació creiem que aquest és un servei vital pels joves d’avui.

Parlant de “responsabilitat”, les empreses anoienques estan aplicant temes de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) a les seves agendes?

Aquest és un tema molt important. Darrere una empresa hi ha la seva gent, però una empresa també està envoltada per altres empreses, carrers, veïns, entitats… Les empreses hem de conviure amb el nostre entorn i amb la nostra ciutat. Nosaltres ens nodrim d’una ciutat i també hem de donar un retorn a aquesta societat. La simbiosi és important i encara molt més, per exemple, en el cas del polígon industrial de les Comes, que és un polígon integrat a la ciutat. Per tant, hem de conviure molt més i hem de potenciar aquesta societat que, a la vegada, també es nodreix de nosaltres. Totes les empreses, amb més o menys mesura, comencen a aplicar la RSC. Algunes empreses de l’Anoia ja estan molt avançades i que són referents i d’altres que, a poc a poc, s’hi van posant, perquè a vegades, depenent de la dimensió de l’empresa, volen fer RSC, però no saben per on començar…

Poden començar amb la Fundació Unió Empresarial de l’Anoia…

Sí, poden col·laborar amb la fundació, fent aportacions econòmiques –grans, mitjanes o petites–, que la fundació destinarà a projectes socials i, per tant, com a empresa, ja estaran donant suport una obra social i estaran fent responsabilitat social a l’escala que puguin. És un tema de convicció. Les empreses hem d’estar bé amb el territori, hem de poder conviure amb tot el que ens envolta.

Vostè sempre ha reclamat trencar amb la imatge estigmatitzada que algunes persones poden tenir sobre l’empresari

Sí. Hem d’acabar amb aquesta mentalitat anti empresa i anti empresari. D’empreses n’hi ha de molts tipus i, com en altres àmbits de la vida, hi ha gent bona i gent no tan bona, per tant, hi ha empreses bones i empreses no tan bones, empreses més maques i empreses més lletges. Però, en global, les empreses funcionen bé, les empreses donen feina i les empreses són motor econòmic.

Un dels projectes impulseu des de la Fundació UEA és el de Professions de futur. En què consisteix?

A través del projecte Professions de futur anem als centres d’ensenyament a explicar quina és la realitat de la comarca i quines sortides professionals hi ha a la comarca de l’Anoia. Per una banda, els mateixos empresaris van a aquests centres a explicar què es fa a les seves empreses, o bé la mateixa Fundació entra a les aules a explicar el territori, els sectors, les empreses, i els valors associats a la feina i, d’altra banda, els alumnes visiten les empreses per conèixer in situ com es desenvolupen diferents tipus de feina. I amb això, despertem vocacions. El feedback que tenim és molt bo, tant d’alumnes com de professors. Com deia abans, és molt difícil motivar els joves amb coses que no coneixen. Ho han de conèixer de primera mà. En els 6 mesos d’aquest curs, ja han participat en aquest projecte més de 900 alumnes de la comarca.

Ens preocupa el decalatge que hi ha entre necessitats i ofertes. Ens preocupa que els joves d’avui no sàpiguen quines vocacions triar. Tot el que sigui ajudar, tant als joves com als seus familiars, a fer aquest procés, és molt important, ja que és una decisió clau que has de prendre quan acabes els estudis i has de decidir si vas cap aquí o vas cap allà. Sempre pots canviar més tard, però és important decidir cap on encares el teu futur.

Quins altres projectes desenvolupeu des de la fundació?

Estem treballant en un projecte que ens interessa molt i que és molt important: El Centre d’Oficis i Indústria. Abans he comentat que, per tal que la gent pugui treballar aquí, a la comarca, de vegades cal un reciclatge formatiu per fer una feina, per adquirir unes aptituds específiques per poder treballar en una empresa local. Entrem, doncs, en l’àmbit de la formació. Aquí hi ha un ampli ventall: estudis universitaris, formació professional... I dins la FP també tenim un gran ventall d’opcions... Però, què ens trobem? Hem detectat, per exemple, que a l’Anoia hi ha una demanda de professionals en el sector del metall. Per tant, hem de formar gent en aquest sector. Però, és clar, no podem crear una altra formació professional del metall perquè els alumnes que surtin el primer any tots trobaran feina; el segon any tots trobaran feina; els del tercer any ja no sé si tots trobaran feina i el quart any potser no en trobaran perquè ja estaran totes les places cobertes. Llavors, el que es busca és articular un sistema que pugui funcionar com a centre d’oficis, versàtil i flexible, si convé en diferents espais, on puguem fer per exemple formació del metall mentre faci falta, o d’un altre sector on hi hagi manca de personal, sigui fusteria, química… en funció de les necessitats i demandes que hi hagi en el mercat. Això té esculls molt importants perquè tot el que és formació està molt reglamentat. Anem caminant endavant, però els passos són petitets. Però és una idea que tenim molt ferma.

Abans hi havia la figura de l’aprenent…

Sí, i ara la volen adaptar en l’àmbit de la formació professional, on hi ha hagut un canvi legislatiu. Volen que tota la gent que surti de la formació hagi fet pràctiques en empreses. Abans, quan hi havia la figura de l’aprenent, no hi havia tanta legislació com avui en dia. Ara s’ha complicat mols burocràticament, moltíssim, i fa que a una empresa realment li sigui feixuc. Aquesta figura d’aprenent és una mica el que es vol buscar ara, actualitzat i adaptat a les normatives d’avui. S’està buscant, això sí, però el que comentava abans, i insisteixo: per voler ser aprenent, per voler aprendre un ofici, has de saber que existeix aquest ofici. I abans he parlat del sector de la fusteria no per atzar, sinó perquè a la comarca tenim un problema molt important en aquest sector. No hi ha relleus generacionals. I no troben gent per treballar-hi. És un ofici que s’està perdent. És un ofici que no s’ensenya cap escola d’aquí, és un ofici que s’aprèn treballant. I no em crec que no hi hagi ningú que pugui tenir vocació de fuster.

Des de la fundació també treballeu en l’àmbit de la sostenibilitat?

Sí, amb el projecte RMOU treballem en els sectors de la sostenibilitat i la reutilització, que no deixen de ser també uns temes socials. Es tracta d’un projecte que permet reutilitzar els excedents de les empreses per a projectes socials i, especialment, pedagògics. Els centres educatius de la comarca poden donar una segona vida a aquests materials, incorporant-los als seus treballs manuals o artístics.

La iniciativa RMOU és, doncs, un projecte social d’economia circular que connecta les empreses amb els centres d’ensenyament locals. En termes generals, des de la Unió Empresarial de l’Anoia esteu donant molta importància a l’economia circular?

A la Unió Empresarial de l’Anoia tenim la Taula d’Economia Circular, on treballem més a escala industrial. Fomentem que les empreses coneguin les eines que tenen a l’abast i puguin aplicar-les, des de la remanufactura, la reutilització de matèries primeres, l’acompanyament a la innovació i als projectes interns, la cooperació entre diferents empreses per compartir i col·laborar. Ens preocupa molt el tema de la sostenibilitat empresarial. En termes de sostenibilitat, des de la UEA treballem més a escala d’empresa i des de la Fundació treballem en l’àmbit de les persones. L’origen són empreses, però el destí, en el cas del RMOU, són les persones.

Quins aliats teniu, ara per ara, a la Fundació?

Ja hem signat acords amb diverses empreses, que col·laboren perquè la Fundació pugui funcionar i treballar en els projectes que hem explicat. Des que vam fer la presentació de la Fundació a l’Ateneu, diverses empreses locals s’han interessat en la fundació i aquests projectes, ens han convidat a visitar-los, a explicar el projecte que tenim a fer. Paral·lelament, tenim convenis firmats amb la Fundació Impulsa, amb la Fundació Formació i Treball –que és de les més grans a escala estatal–, i amb la Fundació La Caixa, que ens ajuda amb el projecte del Centre d’Oficis. Des de la Fundació UEA es vol agrair a totes les empreses compromeses amb la Fundació i els seus projectes com son Boxcom, Ondulats Carme, Virkar, Calaf Grup, Labin, UAUU weddings and events, Comercial Godó, Curtits Badia, ABC Leather, Dorsan Filtracion, el Consell Social de la UdL, Direxis Masats, Meritem, Media Cataldi i Concepte Gràfic.