Joan Parra (Leitat): "Tenir empreses petites pot ser positiu perquè s'adapten als canvis més ràpid"

Quines potencialitats té la tecnologia feta a Catalunya i quina adaptabilitat les nostres empreses per competir amb altres clústers? Estem en desavantatge? Per què?

La resposta a la pregunta és una mica complexa, però intentaré ser breu. Per parts: el coneixement tecnològic que es genera des de Catalunya i la transferència d'aquest a les indústries i empreses, així com la creació d'empreses tecnològiques en base a aquest coneixement, és sens dubte de primer nivell i ordre; si bé és cert que la dimensió que té el nostre teixit empresarial (pymes i micropymes) comporta certs problemes alhora de competir en determinats sectors.

Si parlem de l'adaptabilitat de les nostres empreses, llavors...són molts els factors que fan que no només les nostres empreses, si no qualsevol ha de fer seus per competir no amb altres clústers només, si no amb qualsevol empresa del món. Però si fa referència a clústers entenc que és perquè pensa en "dimensió/mida" de l'empresa, si és així, depèn molt de les dinàmiques del sector. Algunes sent petites aconsegueixen nínxols de mercats molt interessants on la seva competència és molt poca o al contrari, molta, però el seu mida la fa precisament competitiva per la seva rapidesa d'adaptació. Altres sectors, efectivament necessiten un teixit empresarial de una mida mitjana-gran i una bona fórmula passa per aquest sistema de clusterització. Cal tenir present també que una part significativa de les empreses del nostre territori s'ha organitzat precisament en forma de clústers en els que l'eix de la innovació és el més rellevant. Això els permet assolir unes dimensions rellevants que permeten encarar projectes de R+D de dimensions que les pròpies empreses individualment no podrien assumir. Ser capaços d'adquirir aquesta visió de pensament en gran dimensió facilita la competitivitat empresarial, independentment de la dimensió de l'empresa.

No tenim cap universitat entre les 100 millors del món. Això no és una mala senyal a curt i mitjà termini sobre la problemàtica per donar un plus de qualitat als productes d’aquí i que siguin innovadors?

Per elaborar els rànquings universitaris s'utilitzen tot un seguit d'indicadors sobre els quals és més o menys factible poder-hi incidir a curt termini. El que sí s'ha posat clarament de manifest, és que, en general, les universitats públiques catalanes són una font excel·lent de generació de coneixement primari. Aquesta recerca bàsica, conjuntament amb la que es realitza a nivell empresarial, és el germen de tot sistema de transferència tecnològica. Sense un coneixement primari i bàsic, no es pot accedir al següent pas d'orientar aquest coneixement a aplicacions concretes i així successivament fins a impactar en la societat i els mercats. Entre aquests dos punts, es necessiten la resta d'elements que configuren un sistema d'innovació, normalment territorial, que acompanya aquest coneixement generat fins a la seva aplicació que fan les indústries. En qualsevol cas, no s'ha de perdre mai de vista que són les empreses i els mercats qui permeten evolucionar aquests sistemes de transferència fins a la generació d'unitats de negoci i de nous productes i serveis, l'encert dels quals acaba determinant la generació d'ocupació i l'impacte en el teixit social i industrial.

Què cal fer davant la inacció de l'Estat respecte al corredor mediterrani? Quin handicap té una comarca central com l'Anoia per exportar els seus productes, si el dèficit d'infraestructures és encara pitjor aquí al centre de Catalunya?

En relació al tema del corredor mediterrani, si ens permeteu, nosaltres serem molt curosos alhora d'opinar sobre polítiques públiques i especialment, sobre aquelles que escapen del nostre àmbit (l'R+D+I), però sí que li puc dir que les infraestructures que són racionals, que tenen una solidesa contrastada pel que fa al seu impacte econòmic i social, quantes més millor perquè suposen una palanca d'activació econòmica i per tant d'impacte social positiu en la generació de riquesa, sempre i quan com li dic, siguin estructures ben pensades i analitzades en termes d'impacte de generació de riquesa i llocs de treball d'alt valor afegit.

Mencionar la innovació i la internacionalització com a vectors claus de la competitivitat empresarial és sobradament conegut. Assolir aquesta visió ha demostrat, amb casos concrets, que són mecanismes que funcionen en la realitat. Per tant, tots aquells accessoris que puguin complementar aquests vectors, suposaran un increment de la competitivitat empresarial i això inclou infraestructures adequades al context actual i futur i també altres elements que van des d'un sistema educatiu i formatiu que prepari professionals adequats a les properes necessitats empresarials fins a l'adquisició d’habilitats i actituds evolucionades per part de tots els integrants dels sistemes productius.

Al voltant del Centre d'Innovació Anoia hi ha polígons amb parcel·les que fins ara ha costat molt que s'omplin. És partidari que hi hagi polígons especialitzats per a empreses d'alt valor tecnològic en comarques com la nostra? Cal, en canvi, mantenir l'aposta per la logística que es fa a alguns llocs?

Com en qualsevol decisió, hi ha un risc associat ja que l'especialització, per si mateixa, és exclusiva, alhora que la generalització, per si mateixa, dispersa el que conté. Les empreses, de qualsevol sector, s'instal·len allà on poden tenir millor avantatges competitives, siguin del tipus que sigui (impositives, de logística, de recursos humans de talent al seu voltant, de networking...etc.). El més òptim per qualsevol territori és poder crear entre tots les millors condicions (en tots els aspectes) per tal de que les empreses puguin veure en el nostre territori el millor espai per anar-hi. Un cop fet això, les pròpies dinàmiques del sector moltes vegades acaben generant aquestes concentracions empresarials mono-sectorials.

Portem 14 anys amb l'euro, vuit dels quals han estat de crisi econòmica. És un impediment la moneda de cara a competir a l'exterior amb productes que puguin estar a un preu més accessible? No ha afectat la moneda tant a l’exportació com als treballadors, que han perdut poder adquisitiu?

La competència passa per poder donar major valor al servei i al producte, a la persona i a la màquina. Si realment creiem i ens posem a caminar sobre l'economia i la societat del coneixement de la recerca aplicada i de la valorització de la R+D+I entre els nostres joves. Serem cada cop més competitius, d'això des de Leitat, no en tenim cap dubte.

En tot moment s'ha de tenir present el context en el que ens movem. Si fa uns anys s'elaboraven plans estratègics a quatre anys i es revisaven cada dos anys, ara com a màxim es fan plans estratègics a tres anys i es revisen semestralment. Només això ja ens dóna una idea de l'evolució del context que hem anat patint en els darrers anys. Vincular una realitat a una sola variable (com podria ser la moneda única a Europa) ens pot fer perdre de vista totes les altres variables que tenen incidència. Poder disposar d'una visió àmplia i global pot facilitar poder estar preparats per al proper canvi de context, no tant per resistir-lo com, el més important, per adaptar-nos-hi.