Joan Valentí: "Hem de poder riure’ns de la nostra història, de nosaltres mateixos"

Què veuran els espectadors que vinguin a l'Aurora a veure La butaca?

Veuran una obra de teatre molt catxonda, molt divertida, sobre la independència de Catalunya i, a més, expliquem els fets de 1714. La gent, quan surt de veure l'espectacle, ens diuen que han vist tota una lliçó d'història però que, a més, s'ho han passat molt bé, que han rigut molt. I el final -que no podem explicar per no fer un espòiler- és molt gamberro i el públic l'agraeix molt.

L'obra, tot i ser una comèdia, està rigorosament basada en fets històrics?

Hem agafat les dades històriques més significatives dels fets del 1714 i de com es vivia en aquell temps, tot surt reflectit a l'espectacle. Però hi ha aquest anar i venir en el temps, per unes estranyes circumstàncies -que és el que ha de descobrir l'espectador-, d'un mosso d'esquadra el dia en què el President de la Generalitat ha de fer la proclamació solemne de la Declaració Unilateral d'Independència. El mosso, que està de servei al Palau, per unes estranyes circumstàncies, viatja a principis del mil set-cents, i viurà tots aquells esdeveniments.

A La butaca hi ha un ampli ventall de personatges

El Robert Gobern i jo fem fins a un total de 9 personatges: aquest mosso d'origen gallec, un conservador del Museu d'Història de Barcelona, un independentista acèrrim i Rafel de Casanova, aquests són els personatges principals; després n'hi ha uns altres de secundaris: un adroguer, la seva dona, el "valido" de Carles II, quecomponen tot aquest conglomerat de personatges de La butaca.

En els darrers mesos, i coincidint amb el Tricentenari del 1714, hem viscut una exhaustiva celebració d'actes de caire solemne i seriós. Amb La butaca, trenqueu aquesta línia més seriosa de tractar aquests episodis de la nostra història?

Sí, molts ajuntaments i llocs on ens estan programant ens diuen que, precisament, estan buscant això: un espectacle que no sigui tan solemne, tan seriós, tan oficial. Hem de poder riure de la nostra història, de nosaltres mateixos. Hem de poder treure ferro, hem de treure aquesta pàtina d'heroïcitat, que està molt bé per a les pel·lícules americanes... I no traiem mèrit a l'heroïcitat d'aquella època, perquè els que ho van viure les van passar canutes, però hem anat a fer un espectacle que sigui un contrapunt a tots els actes oficials, seriosos i solemnes que s'han fet sobre el 1714.

Fa poc menys d'un any que vau estrenar La butaca. Durant aquests temps han succeït coses que han afectat el procés. Les heu anat incorporant a l'obra?

Alguns detalls, però molt poc. Encara tenim el President que aguanta la bandera, però no el toquem explícitament  i directament, només amb alguna al·lusió. Hem afegit alguns detallets, que han sobtat a la societat, com el cas Pujol... Portem més de seixanta actuacions arreu del país.

Quina acollida esteu rebent?

Estem tenint una molt bona acollida, i de gent de totes les edats. L'estem representant en llocs convencionals, en teatres amb programació, com el Teatre de l'Aurora, però també en llocs singulars, com al Carnaval de Vilanova i la Geltrú, i en espais com ara poliesportius, amb el que comporta de teatre més de "guerrilla" però que pots arribar a tothom.

I al mateix Born!!!

Sí, ens fa molta il·lusió perquè és un dels principals escenaris dels fets que van passar al 1700. Hi ha personatges a l'obra que van tenir la seva casa allà, on actuarem.

Has comentat que ve gent de totes les edats. I, també gent que no és independentista?

Sí, i tant! Ens trobem molta gent que en sortir ens diuen "jo no sóc independentista però m'ha agradat molt l'obra i he rigut molt".

Qui hauria d'anar a veure La butaca aquest cap de setmana a l'Aurora?

Hauria de venir la gent que vulgui riure, la gent que vulgui passar-s'ho bé. A més, pot venir amb la família. És una obra dirigida a tothom. Si, a més, hi ha algun independentista que està molt cansat de com va el procés, que vingui, que vingui...Tenim un final obert que dóna peixet a tot tipus d'idees i pensaments. Els prometem que riuran... I si no han rigut, que ens vinguin a veure a la sortida, que tindran un premi de consolació.