Joan Valentí: “Els joves catalans estan perdent els referents en la seva llengua”

A la Festa dels Súpers, com podia aparcar a Montjuïc? Era impossible.

Nosaltres hi anàvem més d'hora. Molt. Els dies d'assaig podíem aparcar bé. Els dies d'actuació ens deixaven aparcar a dins. Però era una bogeria, sí. En acabar podia sortir amb el públic perquè anava sense maquillar i no em coneixien.

Excepte si hi havia espectadors d'Igualada.

És clar, llavors ja era una altra cosa. Però el fet d'anar amb perruca com ara amb mascaretes fa que costi molt més que et reconeguin.

Com va començar i com li van plantejar 'La Família del Super3'?

Es venia del Joan Dausà. A nosaltres ens van dir que serien tres anys... i han estat molt més.

La "família" va ser un canvi de paradigma. El primer Super3 era molt naïf, amb un adult que semblava que no hi era tot, com el Petri. Es va passar a una família on els rols dels pares o adults eren gairebé discutits pels seus infants.

Volíem crear una família atípica on tothom es pogués sentir representat. Però bé, en cap moment diem si amb l'Alex (Berta Errando) som parella, vivim com a okupes en una casa i només en els darrers anys la Nenúfar o la Matoll ens han anomenat “papi” o “mami”. Els papers que fèiem tenen també una perspectiva actual. L'Alex és inventora, en un moment que es vol reivindicar el paper de la dona en la ciència; en el meu cas, el Pau, és una persona apassionada per la conservació de la natura; un gat que no se sap quin gènere té...

Un gat antropomorf i amb aires. Inspirat en el del 'Nan Roig'?

Clar. Coses així. I ocupàvem una casa d'un tauró del capitalisme.

Hi havia empresaris que es queixaven que Televisió de Catalunya emetés una sèrie amb aquest personatge que els deixava malament.

Collonut. També hem d'explicar als infants que el sistema capitalista és així: un gran tenidor que té tots els pisos del món i ens vol fotre fora. Hi havia persones de famílies monoparentals que ens felicitaven perquè el Super3 els anava molt bé per aprofundir en molts temes. I podríem haver entrat més en temes com el bullying o el col·lectiu LGTBI.

Les dues nenes darreres no reflectien massa la generació actual, d'infants que contesten i que converteixen els pares en una joguina més?

La Lila —personatge infantil anterior— també era contestatària. Els personatges masculins teníem més un tracte de calçasses. Formava part de la proposta.

Han anat canviant els guions?

Mantenien una certa continuïtat, però vam anar creant trames. Un dels fils conductors eren les cançons del Marc Parrot, clar. En va arribar a fer 70 i era el que alimentava molts dels missatges.

Parlant de cançons. La de 'L'onada' amb el seu leitmotiv "ja ve l'onada" ha deixat de fer gràcia ara, amb la COVID?

No ho havia vist així. Totes hi pots trobar quelcom. La de "Tenim el poder" va caure en el moment de l'1-O. Era molt bèstia la coincidència.

Quin decalatge hi havia entre quan es gravava i s'emetia?

Els continguts es gravaven abans de l'agost i després de vacances ja es preparava la Festa dels Súpers.

Els dibuixos de l'etapa dels anys noranta del Super3 eren paraules majors, amb temàtiques i continguts per a nois i noies grans, però els darrers anys s'havia baixat el pistó. Ja no hi havia 'Bola de Drac', ‘Ranma' o sèries de primer nivell. Es notava?

Va caure el pressupost. Crec que va ser a 'Crític' o 'La Directa' on s'explicava que el pressupost s'havia reduït en un 43% des del 2010. El 2015 cantàvem 'Arkandú' i teníem molt d'èxit, però paradoxalment arrossegàvem anys de retallades. S'adquirien sèries menys potents. I hi ha hagut coses afegides: amb el 'Procés', TVC no ha pogut anar als mercats amb TVE a buscar productes i abans es feien compres conjuntes. Va ser vetada i costava més comprar sèries als festivals.

Vàreu quedar més "desvestits"?

Sí. Els nanos des de fa anys anaven cap a altres plataformes i això és en detriment de la nostra llengua. Ara no hi ha referents en català i només hi pot haver els pares compromesos, que els posen sèries per les xarxes.

El sector dels adolescents és un dels que s'ha intentat engrescar, per exemple amb la Mostra, que ara té un apartat jove. Ens en sortirem?

Es podrien haver fet coses. Durant anys vam parlar de fer una pel·lícula, per Nadal. Crec que ho haguéssim petat. Ens anem omplint la boca que no hi ha pel·lícules en català i això hagués permès que s'anés a veure un producte en català i no esperar que s'hagi de doblar altres films, que segurament es faran en castellà.

Hi pot haver presència de productes en llengua catalana a les plataformes? A Youtube hi ha milions de vídeos en castellà i anglès, mentre que la presència en català és mínima.

Hauria de ser la feina de TV3, no? Fins ara, de producció pròpia hi havia 'La Família dels Supers' i la telenovel·la. La pròxima cosa que es faci pel Super3 serà externalitzada. Després, ens trobem un munt d'actors i actrius del país que van a Madrid.

Parlant de producció pròpia, totes les sèries i telenovel·les de TV3 hi surt Marc Cartes. No hi ha cap altre actor?

(riu). Li hauries de preguntar a ell. Però en algunes ha descansat, eh?

Es competeix també en desavantatge. Com es pot contrapesar la infinitat de canals en altres idiomes?

Clar, però s'ha de fer l'aposta. 'La Família dels Supers' funcionava molt bé, però te l'has de creure i apostar-hi. Si fóssim Dinamarca, on fan sèries com 'Borgen' amb una inversió molt gran per capítol, les coses surten bé. Allà hi manen els guionistes i poden fer meravelles. Sí aquí tenim talent, per què no ho podem fer?

Dinamarca és un estat. És la diferència?

Evidentment. I que els diners que tenim s'han dedicat a altres coses. Deien que l'InfoK i ‘La família' eren estructures d'estat. A veure. Tant de bo ara el que ens substitueixi tingui tots els mitjans i recursos.

Es podia exportar 'La família dels Supers'?

N'havíem parlat algun cop, tot i que és un producte molt català.

Es veia menys ara?

Tenim les dades de tot el K3/33 i es veia menys ara, arran d'aquestes retallades. Havia estat entorn l'1,5% i ara estaria molt per sota, al 0,3. És com la Nissan, si no hi ha diners per fer cotxes nous, acaba tancant.

Com ha estat ser Pau del Super3? El llenguatge que heu emprat amb els altres actors i actrius varia respecte a altres papers?

Ha estat meravellós, una gran experiència. I no, no hem hagut d'emprar un llenguatge concret. Hi ha diferents nivells de comprensió, segons l'edat dels que et veuen, perquè hi ha gags que es veuen i gaudeixen d'una manera diferent si ets petit, jove o adult. Hem volgut fer una sitcom ben feta i la Sònia Sánchez hi ha tingut un paper molt important. Es la que crear ‘Jet lag', per exemple.

Les cançons del Super3 que heu cantat han estat un èxit rotund. La música infantil en català té molt bona salut. Quina és la diferència per passar al següent esglaó?

Cert. Les coses en aquesta etapa es fan molt bé i també ho hem vist en l'apartat teatral. Ara hi ha la història del ‘Polzet', de Zum-Zum Teatre, que ofereix un entreteniment visual molt bo per als menuts i a la vegada llança un missatge sobre la crueltat de l'Alzheimer que capten els adults. És la demostració que es poden fer produccions de molta qualitat sense oblidar cap públic. Aquí a Igualada tenim la Mostra, que és un dels nostres grans actius. La condició perquè funcioni, però, torna a ser la mateixa: calen els recursos apropiats.