Joan Vidal Alsina: “És una revolta que hem començat els pagesos, però s’hi ha de sumar tota la societat”

MITI VENDRELL

La pagesia ha dit prou. Ha dit prou per diversos motius i precisament ara, en un moment en què la revolta pagesa no és un tema només d’aquest territori, sinó que les mobilitzacions ja estan esteses a diversos llocs del planeta. Parlem amb Joan Vidal, pagès de Sant Martí de Tous, qui aquests dies ha estat a damunt del tractor lluitant per dignificar aquesta professió. Vidal, qui tothom coneix com a “Vidi” té 29 anys i fa molts anys que treballa d’agricultor. De fet, ja ve d’una família d’agricultors i tot i que l’any 2021 es va plantejar si volia continuar sent pagès, tot apunta que sí i ara, es veu també en una revolta que com diu ell “l’hem iniciat els pagesos, però ha de ser de tota la societat”.

Quan sorgeix el “jo també m’hi vull dedicar”?

No sabria dir quin va ser el moment. El que sempre he tingut molt clar era que jo volia estar amb la natura i el més apartat de la ciutat possible, no em veia en una oficina o en una ciutat.

Ve de família d’agricultors. És dels que des de ben petit perseguia el seu pare per les terres?

Sí. Quan jo era petit teníem patates i vinya i ja des d’aleshores m’agradava estar per allà i ajudar amb el que podia els estius. Quan vaig tenir setze anys em van ensenyar a portar el tractor i em vaig treure el carnet a canvi que em pogués treure el de moto. I vaig començar treballant els estius combinant-ho amb els estudis fins que amb vint-i-tres anys vaig començar a viure de l’agricultura.

S’hi dedica professionalment al cent per cent. Això demostra que es pot viure de la pagesia?

Si no vens d’una família de pagesos, és impossible viure de la pagesia. Has de portar força terra per poder dependre d’aquesta professió. Els que no tenen aquesta ‘sort’ ho han de complementar amb altres feines, mitja jornada de feines com de mecànic, paleta, jardiner... Però el problema principal és que el sector depèn totalment de les ajudes.

Veu el final?

Soc bastant optimista i no crec que s’acabi mai, però els joves hem de lluitar per no ser els últims pagesos, i perquè els nostres fills o els fills dels nostres amics puguin dedicar-s’hi i viure dignament.

Per què molta gent no tria comprar producte fresc o de proximitat?

El problema ve de les polítiques que, sobretot, venen fetes des d’Europa. Europa ha venut l’agricultura a països de fora d’Europa a canvi de poder explotar productes industrials com automòbils o acer i així, deixen entrar productes de fora. Per tant, el mercat ja s’ha inundat i els intermediaris són els que hi guanyen i els que realment ens fan mal. Cada cop paguen menys als productors, però als supermercats els preus cada cop són més alts.

Vidi, per què dieu prou ara?

El detonant perquè la gent sortís ha estat ara amb les mobilitzacions que hi ha hagut aquest any. Van començar a Holanda, des del desembre es van estendre a Alemanya, Bèlgica i França, fins que han arribat aquí. Però això ve de molt més lluny. En els últims cinquanta anys, la població agrària ha passat de representar més del 10% a l’1% i és degut a moltes causes que ens han fet arribar a aquest punt.

Quines són les principals causes?

La principal és la dificultat de poder guanyar-te la vida, però també hi ha problemes, com comentàvem, com que els joves puguin continuar amb el relleu generacional, l’excés de burocràcia, certa criminalització per part dels mitjans de comunicació, no hi ha preus justos, la restricció del consum d’aigua... Veiem que tot va contra nosaltres.

Podem dir que el principal enemic és l’administració?

Sens dubte i a tots els nivells. Les polítiques agràries que redacta Europa ens condicionen molt i el que fan és perpetuar un sistema d’ajudes, que no deixa de ser un model d’esclavització i control. Tot això per poder permetre un intercanvi de productes de tercers països. A més, una de les problemàtiques és que les lleis no les fa gent del territori sinó que et venen des de Brussel·les i una cosa és Alemanya o Dinamarca on plou sempre i una altra cosa és Catalunya on no plou mai.

Parlava també de la burocràcia.

Sí, a tot Espanya ja és una bogeria, però és que a Catalunya encara és més exagerat. Hem arribat a tal punt que ni els mateixos funcionaris donen a bast d’entendre com funciona el model, et demanen papers que han de generar ells mateixos, no saben utilitzar les aplicacions, has de creuar dades constantment, redactar dossiers; a vegades exigeixen coses que no tenen sentit. A casa, per exemple, el meu pare es passa més hores al despatx i fent papers que no pas treballant i això en moltes explotacions és inviable. Si ets una persona sola, has de pagar un gestor, que comporta una gran despesa, o fer-ho tu, però la feina al camp ja comporta moltes hores.

Un exemple d’alguna de les coses que us exigeixen?

La gota que ha fet vessar el got ha estat el famós ‘quadern digital’. És un quadern que has de dir cada cop que agafes el tractor, les feines que fas el camp, els tractaments, les llavors que utilitzes, justificar-ho tot, quan ja ho fas, per una altra banda, amb la subvenció, i la veritat és que el programari és poc intuïtiu i es fa tot plegat, inassolible.

Amb els ramaders passa el mateix?

Molt pitjor... Una de les coses que estem exigint és diferenciar les petites, mitjanes i grans explotacions. Aquí ja no queda ramaderia extensiva, no hi ha pastors i comença a ser una problemàtica gran perquè els boscos estan bruts i hi ha més perill d’incendis. Doncs els pobres nanos que miren de tenir uns quants animals, els maregen de tal manera que s’acaben avorrint.

A diferència d’altres sectors, aquests dies hem vist molta cohesió amb tots vosaltres.

Sí, però realment hi ha molta competitivitat. Ens trobem en un model de producció que cada cop necessites més terra per poder dedicar-t’hi al cent per cent i els que tenim això som supervivents perquè això passa perquè un altre plegui i tu puguis agafar aquelles terres.

Com és el teixit agrícola a la comarca de l’Anoia?

Els pagesos són bona gent, ben parida i divertida, però cada cop en quedem menys. Pensa que la mitjana d’edat és de seixanta anys i de joves en quedem ben pocs. Les zones d’alta Anoia són zones cerealístiques i als municipis del sud d’Igualada també hi ha cultiu de vinya, ametllers, oliveres.

Quin consell li diries a algun jove que vulgui començar?

Primer de tot que sigui realista. Que tingui accés a la terra, que es formi, que viatgi i vegi mon, i que sigui innovador, atrevit i valent.

Un altre tema estrella. El canvi climàtic. Hi haurà canvi de model en el conreu, us esteu ja fixant en altres països que tenen un clima similar al que patim ara?

S’ha d’anar veient, però els pagesos vivim en constant evolució perquè no hi ha dos anys iguals i això ens porta a reinventar-nos constantment. Personalment, soc una mica escèptic en el canvi climàtic, penso que tot són cicles i que quan es girin els vents tornaran les pluges de Llevant.

De moment no es giren els vents. Com afronteu la sequera?

Quan parles amb gent gran, i no tan gran, veus que hi ha hagut períodes de sequera i encara més greus que el que estem passant ara. El que passa és que potser s’ha fet una mala gestió de l’aigua. Per exemple, quan l’energia anava tan  cara per la guerra d’Ucraïna es van buidar els embassaments amb centrals hidroelèctriques per fer energia molt barata i vendre-la molt cara i això també s’ha de denunciar i deixar clar.

Una de les queixes en aquesta revolta ha estat les restriccions de l’aigua.

Se’ns diu que som causants del canvi climàtic, però durant la pandèmia es va parar tot menys l’agricultura i la contaminació va baixar molt. I ara els ramaders i agricultors som els primers a tenir aquestes restriccions, en canvi, el turisme no se’ls retalla tant i els hotels i els camps de golfs també gasten molta aigua.

És un dels que va començar les mobilitzacions a la comarca. Com va ser?

Jo sempre he estat bastant desentès de qualsevol moviment, sempre m’ha agradat molt anar per lliure. Però ara m’he involucrat de manera contundent en aquest moviment, que l’hem batejat com a Plataforma Pagesa. Fa unes setmanes, abans que s’activés el moviment, vaig veure que la comarca de l’Anoia no es movia i vaig començar a crear grups de whatsapp i a posar-nos en contacte amb les comarques del voltant, la Conca de Barberà, Segarra i després ja les de la Catalunya Central per organitzar-nos.

És complicat moure tanta gent.

Des de fora sembla que els pagesos siguem tots iguals, però des de dins veus que hi ha molta gent i diversa, des de gent molt antisistema fins a gent molt inamovible i trobar punts comuns i unir-nos no és senzill. Però alhora és bonic, veus que fas assemblees, perquè mirem de fer-ho tot molt democràticament, i que arribem a aquests punts comuns i que, al final, estem sent una força per exigir i negociar amb el govern les nostres necessitats i lluitar per una mateixa causa.

Quin creu que seria el ‘canvi ideal’?

Ha de ser un canvi a escala de societat molt profund, en tots els nivells. Tant en el sistema de democràcia, econòmic, globalització i, sobretot, el consum. S’ha de trencar amb el sistema que hi ha ara, perquè aquest model s’està acabant i penja d’un fil. Penso que això implica tornar a fer el que feien els nostres avis: diversificar molt més els cultius i, en comptes de produir per alimentar els animals, produir per alimentació humana, reactivar l’artesania, petits escorxadors i evitar que tot vagi a parar a mans de grans empreses que tenen el monopoli i perjudiquen els productors. Arribar a una sobirania alimentària, que és el que defensem des de Plataforma Pagesa.

Sé que no té una bola de vidre i és una pregunta difícil, però coms veu el sector en vint-i-cinc anys?

M’ho he plantejat moltes vegades i el que espero és que llavors els pagesos puguin viure amb molt poca terra perquè això serà senyal de riquesa, però hi ha d’haver una transformació total a escala de tota la societat.

Una frase resum de la revolta pagesa.

En aquests moments els pagesos estem sembrant la llavor del canvi, un canvi que esperem que en els pròxims anys puguem recollir tota la societat.