Jordi Badia: "Les associacions de Calaf són la riquesa principal de la vila”

MARIA SAYAVERA

El teixit associatiu és molt important en els municipis i en la seva vida social, quina és la salut de les entitats a Calaf?

Molt bona, extraordinària. Vivim un moment excel·lent, amb una generació de persones implicades i compromeses en les entitats. La riquesa associativa de Calaf és envejable. En tenim una trentena llarga, que cobreixen totes les edats i multitud de temàtiques, i totes elles implicades en la vida col·lectiva de la vila. Les associacions de Calaf són la riquesa principal de la vila La feina de l’Ajuntament és organitzar i coordinar el seguit d’activitats que plantegen, especialment ara a l’estiu, i poder satisfer totes les seves necessitats i iniciatives. Però, benvinguts aquests problemes i que durin!

La seva Festa Major és una de les referents a l’Alta Segarra, quina és la clau de l’èxit per atreure públic de casa i de fora?

Jo crec que hi ha dos factors. El primer, el de la capitalitat. Som la capital de l’Alta Segarra en el sentit que el gros de l’activitat cultural, social i esportiva es fa a Calaf. I, és clar, això vol dir que moltes d’aquestes entitats de què parlàvem es nodreixen també de persones dels diferents pobles de l’Alta Segarra. Per tant, la Festa Major de Calaf també és la seva Festa Major, no només en són visitants o usuaris, també en són organitzadors.

I el segon factor és la data. Encara que fer-la el primer cap de setmana de setembre ens fa mirar el cel constantment, també ens situa en un punt competitiu, fora del període de vacances, però encara dins de les vacances escolars, vol dir que es manté el mode festiu.

D’altra banda, a l’Alta Segarra teniu visitants durant la resta de l’any amb el turisme rural; el futur econòmic del territori passa per aquí? Quines són les línies a seguir?

Sí, sens dubte. I hi apostem molt fort. El que passa que tot és massa lent i les iniciatives que hem pres encara no es veuen. Som un territori amb un potencial enorme. Tenim una infraestructura de cases rurals molt potent, com ho indiquen les xifres d’ocupació. Una xarxa de camins que no ens l’acabem, molts dels quals es poden tematitzar a partir del ric i variat passat que tenim, des de les rutes de bandolers als molins d’aigua passant per les mines de carbó, les batalles del 1714 o les torres, castells i cases fortes, per haver estat durant molts anys terra de frontera. Tenim tres hípiques i una bona colla d’entitats amb els coneixements i la voluntat de dinamitzar tot aquest atractiu.

El que cal és coordinar-ho tot. Ja ens hi hem posat, des de la Mancomunitat de l’Alta Segarra, perquè aquest és un projecte que és col·lectiu o no serà, i confiem a engegar-ho ben aviat.

En aquest sentit, com veu l’Anoia en l’àmbit de promoció econòmica?

El problema comarcal de l’Anoia és de definició, és una comarca artificial amb tres àrees molt diferenciades, amb realitats molt distintes, difícils de casar. Ara només hi faltava l’aposta per la vegueria del Penedès. Evidentment, la respectem, però si els pobles de l’Alta Segarra no som Anoia, o ens costa molt identificar-nos-hi, molt menys serem Penedès.

Temps enrere potser s’hauria pogut resoldre aquesta triple realitat de la comarca, amb una visió molt més oberta i flexible, generosa i comprensible, però pel que fos no es va fer i ara som on som. Això no vol dir que mentre duri aquesta situació administrativa no hi hàgim de treballar plegats perquè tenim una problemàtica i unes mancances comunes. És el que mirem de fer des del Consell Comarcal.

Per a Calaf, quins són els principals projectes que voldríeu desenvolupar en el que queda de mandat?

La feina més fonamental que afrontem és la d’endreçar la vila en tots els sentits. Ens hem de posar al dia amb molts aspectes essencials, com la xarxa d’aigua o l’enllumenat públic. En els darrers anys s’han desatès les inversions que calia fer-hi.

També la plantilla de l’Ajuntament, per exemple, que pateix d’anomalies jurídiques segons ha detectat un informe de la Diputació. Després, hi ha projectes concrets que mirarem de tirar endavant o, almenys, d’iniciar. El tanatori, per exemple, o la biblioteca municipal i la conversió de la carretera de Manresa en un passeig.

Després de poc més d’un any com alcalde de Calaf, quina valoració en fa de les accions dutes a terme?

Positiva, en general, però sense estar satisfets del tot. Hi ha aspectes de què estem molt contents, especialment pel que fa la dinamització de la vila amb les festes i les fires que hem iniciat i que tindran continuïtat, que han de servir per situar-nos com a referència. Penso en la l’Ecofira, concretament. Hem endreçat les relacions amb les entitats a partir del Reglament de Convenis i Subvencions, que no existia, i ara totes les subvencions s’atorguen a través d’un conveni.

Tanmateix, en d’altres aspectes hem de poder-hi incidir molt més. Hi ha hagut una fase d’aprenentatge de l’estat de les finances i els serveis públics, que era lògica, i aquí ens hem trobat amb sorpreses desagradables. Un deute més gran del que ens havien dit, per exemple.

La gestió del deute també preval per sobre d’altres interessos. Com es troba el municipi econòmicament parlant?

Millor. El tancament del 2014, segons l’auditoria que vam encarregar a la Diputació de Barcelona, donava un deute global del 130%, i un de financer del 97%. L’equip anterior no havia reconegut un milió d’euros de deute amb Aigües de Manresa per unes factures impagades de 2004 a 2011, amb la UE Calaf per la gespa artificial i amb el ministeri de Foment per les obres del castell.

Durant el primer mig any de mandat, vam establir un control ferri de les despeses, no vam esgotar les inversions previstes, no vam demanar el préstec que hi havia previst en el pressupost i vam amortitzar un 19% del deute, de manera que hem tancat el 2015 amb un 63% de deute financer i un 87% el global. Vol dir que hem sortit de la tutela financera.

En aquest 2016, amb pressupost prorrogat perquè cap dels dos grups municipals a l’oposició va voler ni negociar-los, mantenim la mateixa política perquè necessitem múscul financer per poder abordar els projectes que he dit anteriorment i corregir les mancances en els serveis públics bàsics que hem trobat.