Jordi Marcé: “Una ciutat no és ciutat sense comerç

Com valora, des del seu ajuntament, l’impacte que ha tingut i té la crisi motivada per la pandèmia de la COVID-19 en el teixit comercial del seu municipi?

Cal tenir en compte que la pandèmia no ha acabat i que, per tant, els efectes encara no es poden veure totalment. Encara no sabem quant temps durarà ni si tindrem més rebrots, i com seran de durs o quin impacte poden tenir. Sabem que molts comerços estan patint molt, tot i que també sabem que, en funció de sector, aquest impacte és menor o major. Cal esperar per poder mesurar l’impacte total de la pandèmia. La realitat és que hem vist tancaments de negocis, encara que el balanç és favorable, amb moltes més obertures.

Teniu dades, indicadors d’aquest impacte?

L’impacte és diferent segons el sector de què parlem. Tenim xifres de consum de targetes i les dades no són dolentes en sectors com l’alimentació i el bricolatge, que estan en xifres rècord, per sobre el 140% en relació amb el mateix període de l’any passat. I tenim sectors com la salut i l’atenció a les persones que mantenen xifres estables. I, per altra banda, tenim els sectors tradicionals com roba, complements i altres que, tot i estar per sota, en aquestes últimes setmanes estan obtenint bones xifres. Qui més nota els efectes negatius són els sectors de la restauració, l’hostaleria i el turisme, que estan en una situació límit. Sabem que molts no podran aguantar gaire més. Cal tenir en compte que s’acosten dates d’un increment de les compres o del consum de les famílies, i les restriccions de mobilitat entre comarques, en aquest sentit, ens són favorables, ja que impedeixen que la gent faci les compres fora de la ciutat.

Quines mesures s’han pres des del seu ajuntament per donar suport al teixit comercial?

Com a regidor de Comerç de l’Ajuntament d’Igualada, ja des del mes de març vaig començar a treballar amb tots els municipis de la Conca per poder actuar plegats i ajudar el comerç. En primer lloc, vam donar suport a aquells comerços essencials que donaven servei durant el confinament i vam dissenyar una campanya que, amb el lema “Ara més que mai, estem per tu”, volia fer-los un reconeixement per estar al costat dels seus clients i de la ciutadania. També vam subministrar mascaretes i gels a les entitats de comerç perquè en poguessin fer distribució als comerços que aleshores estaven oberts. Quan va arribar l’obertura, vam reprendre la campanya de suport amb el lema “Ara més que mai, jo compro a casa”, la campanya de restauració “En tenim ganes” i el “Vens o vinc”.

També vam crear un directori de comerços que permetia saber quins establiments estaven operatius durant l’estat d’alarma. Avui, aquest projecte s’amplia i es reforça amb més funcionalitats. Així mateix, hem liderat, des del departament de Comerç de l’Ajuntament, la creació de la plataforma www.concacomerç.cat, que vol donar suport als serveis per al comerç, l’hostaleria, la restauració i els serveis professionals assimilats al comerç al detall. D’una banda, aquesta eina pretén reactivar i impulsar aquests sectors de la Conca d’Òdena i, de l’altra, encaminar-los cap a la transformació digital. Dins la plataforma, hem treballat amb el sector de la moda per crear Moda Online, i amb sector de la restauració per implantar els serveis en línia de comandes i de reserva de taula, com també el directori de comerços amb els seus serveis. Hem gestionat més de 700 sol·licituds d’ajudes econòmiques per als sectors del comerç i la restauració de la ciutat, obligats i no obligats a tancar; ajuts directes al sector de l’ensenyament: escoles d’anglès, dansa, repàs i similars; a empreses que es dediquen a la cultura o a l’espectacle, i ajuts directes, també, als centres d’estètica, teràpies naturals i tatuatges. Hem treballat molt intensament amb les associacions de comerç d’Igualada, com Igualada Comerç i Nou Centre, per poder augmentar les subvencions a aquestes entitats i per donar-los suport en aquesta campanya de Nadal. Hem creat el projecte Mapeig Comercial, que és un mapeig del 100% de tot el comerç, la restauració i els serveis de la ciutat, per poder tenir dades de tot el nostre comerç i poder elaborar un mapa estratègic per generar accions de suport més efectives. Hem ajudat el mercat de la Masuca en la creació del servei de “T’ho porto a casa” durant la pandèmia, i ara estem treballant amb el Marketplace dels paradistes del mercat, per implementar la seva botiga en línia. Hem augmentat el suport a la decoració del mercat, tant en la campanya de Nadal com durant tot l’any, hem adaptat l’aula de cuina a les mesures actuals i estem enregistrant programes per pujar-los al canal de YouTube del mercat, amb l’elaboració de receptes fetes per cuiners de la nostra ciutat, amb la col·laboració del Gremi de Restauració. I, per últim, hem engegat el projecte I-comerç, dirigit a totes aquelles activitats econòmiques de comerç al detall d’Igualada disposades a evolucionar i transformar-se digitalment. Es tracta d’una prova pilot i l’objectiu del programa és acompanyar amb la seva transformació digital a un màxim de deu comerços d’Igualada. Hem fet tot això i seguim treballant per fer realitat més projectes i més suport per al nostre comerç.

Com fan front a la situació amb el pressupost? Han hagut de fer modificacions o demanar crèdits o ajudes extraordinàries?

En un primer moment sabíem que els ingressos disminuirien per les mesures que anàvem prenent, però tampoc sabíem quina dimensió agafaria la pandèmia. De mica en mica en vam veure l’impacte en el nostre pressupost i, per tant, vam fer una modificació de crèdit per poder fer front als primers ajuts. Després vam fer pressió per poder obtenir recursos d’altres administracions i poder donar més impuls a aquests ajuts, i així va ser. Vam aconseguir la quantitat d’1.500.000 € del Departament d’Empresa de la Generalitat, gràcies a la pressió dels set alcaldes i a la complicitat de la consellera en aquells moments, Àngels Chacón, a qui voldria agrair el suport que ens va donar en tot el període de confinament, i també després. A banda, hem anat treballant amb els recursos propis per poder implementar les mesures i els projectes que hem anat desenvolupant. 

Reben el suport d’administracions com la Generalitat o el Gobierno? Com valoren les actuacions que duen a terme aquestes administracions per fer costat al comerç de proximitat?

En general, compartim les mesures que s’han pres en matèria de salut i hi donem suport per lleialtat institucional, encara que no podem compartir les mesures de suport que acompanyen les decisions que les diferents administracions, tant de l’Estat com de la Generalitat, han anat prenent. Creiem que el suport als comerços ha estat nul i un despropòsit des del primer moment. No es pot prendre la decisió d’afectar o de tancar un sector sense l’acompanyament d’ajuts, o que arribin tard i malament. No es pot deixar l’Administració local sola amb l’obligació de donar aquest suport. Així i tot, des de l’Ajuntament ho hem fet i ho seguirem fent: estem al costat de la nostra gent, del nostre comerç i de les nostres empreses. 

En quins elements s’han centrat per incentivar la campanya nadalenca i quin seria per a vostè el principal motiu perquè la ciutadania compri al comerç local durant aquesta campanya?

La campanya de Nadal, l’hem centrat en un element que hem utilitzat des del dia 12 de març i que ens ha ajudat a sortir d’aquestes condicions tan dures: fer pinya. Des del minut 0 de la pandèmia, hem fet pinya els alcaldes de la Conca, hem fet pinya els regidors de la Conca, les entitats, els gremis, les patronals, els sindicats i, per descomptat, la ciutadania, que ha fet pinya confinant-se a casa tants dies, sortint als balcons a aplaudir. Han fet pinya els sanitaris, que no han defallit en moments crítics, els serveis d’emergència, la policia local, els bombers... tots hem fet pinya. Per tant, aquest havia de ser, enguany, el lema de la campanya: “A Igualada, per Nadal, fem pinya”. I ara més que mai ho hem de fer per donar suport al nostre comerç, al comerç d’aquí, al comerç del Josep, al de la Maria, al Cinto, al del teu veí o al del teu amic o cunyat. Perquè són aquí, perquè som nosaltres, perquè és el nostre comerç. 

Creu que aquesta situació pot motivar canvis en els hàbits de consum i de compra en la ciutadania, que poden afectar el comerç de proximitat?

Hem vist com durant el confinament han augmentat les xifres de venda per canals en línia i d’operadors com Amazon. Aquests canals ja registraven xifres d’augments, lents però constants, i durant la pandèmia estan incrementant molt les seves operacions. D’altra banda, també és cert que vèiem com disminuïen les xifres de venda de les grans superfícies, dels grans centres comercials, vèiem com els més petits d’aquests centres i els que estaven fora de les grans capitals o fora de les més importants concentracions comercials disminuïen els seus resultats, i prova d’això era l’increment de centres comercials de mitjana capacitat que estaven en venda o amb locals desocupats. En contraposició, sabem que una part del consumidor està disposat a apostar pel producte de proximitat, el producte de km 0, els productes ecològics, productes de més qualitat. És una tendència que també havíem observat i que tenia un lent creixement. Crec que la pandèmia està accelerant aquest procés de modificació d’aquests hàbits de consum.

Aquesta crisi pot accelerar canvis també en l’actuació dels comerciants? Pot accelerar-ne la modernització? Els comerços s’han de posar al dia? S’han de reinventar, en alguns casos?

El comerç de proximitat ha d’establir estratègies diferents de les que està aplicant fins ara. Cal que s’adapti a aquests nous canvis d’hàbits i aquestes noves necessitats dels seus clients. Crec que ha d’adoptar estratègies per apropar-se al client, escoltar-lo i valorar elements com la confiança, la proximitat, el km 0, la professionalitat, l’especialització, i fer una aposta ferma per la digitalització. Cal apostar per estratègies offline i online. Crec que és el moment de fer-ho, ja sabíem que aquests canvis anaven venint i la pandèmia ha accelerat aquests nous escenaris i els ha posat en el present, no en el futur. Crec que també és una gran oportunitat perquè el comerç de les nostres ciutats posi sobre el taulell tots aquests valors i demostri que pot adaptar-se a aquestes circumstàncies. No sobreviu ni el més dèbil ni el més fort, sinó el que és capaç d’adaptar-se.

Quina importància té el comerç de proximitat en aquesta època de crisi, de confinament?

Durant els primers dies de confinament Igualada era deserta; bé, quasi deserta. Jo cada dia anava a treballar al despatx de l’Ajuntament. Sabeu què era veure els carrers de la nostra ciutat buits? Era una imatge del tot terrible. Vam veure com seria la nostra ciutat sense vida. El nostre comerç no tan sols cobreix les necessitats dels seus clients o dels ciutadans, el nostre comerç aporta llum als carrers, aporta vida, aporta aquell acompanyament que molta gent necessita quotidianament. És un actor fonamental per a la cohesió de barris i un element imprescindible per a la consolidació de les ciutats, a més de ser-ne un dels motors econòmics. Una ciutat no és ciutat sense comerç.

Pel que fa al comerç del seu territori: veu llum al final del túnel? Com serà el 2021?

Soc optimista per naturalesa, crec que la pandèmia està en vies de solució, tenim a prop la vacuna i, per tant, el final del túnel és a tocar. Una altra cosa seran les conseqüències d’aquest llarg període que haurem passat. Tenim moltes incògnites per resoldre, els ERTO, la taxa d’atur, l’estalvi de les famílies, la consolidació dels nous hàbits de consum, els nous models de treball, l’afectació d’altres sectors del teixit productiu, etc. Crec que podem tenir més rebrots en el primer semestre del 2021 i espero que en el segon trimestre puguem iniciar la recuperació. Nosaltres no descansarem i estarem al peu del canó per donar el màxim suport als nostres ciutadans, comerços, autònoms i empreses.

Crec que el que és important ara és que seguim lluitant, que seguim les recomanacions i, sobretot, que apel·lem a l’autoresponsabilitat i a l’autoprotecció de tots nosaltres. Si tu et protegeixes, protegeixes els altres.