Jordi Martí: "A Les Comes, els nostres aficionats ens poden donar l'empenta per ser campions"

Com està l'equip? Hi haurà tots els jugadors disponibles contra el Sant Adrià?

L'equip està força bé, il·lusionat, En principi en aquests moments puc dir que tots els jugadors estan disponibles i preparats per afrontar aquesta F4.

Arriba en el millor moment pel CB Monbus Igualada, aquesta 'final four'?

La F4 arriba en un moment on a la lliga està pujant el nivell de competivitat de tots els equips i això exigeix que tots els equips haguem de treballar al 100% a cada partit. Això crec que és positiu per afrontar una F4 que requerirà paràmetres de concentració i treball idèntics en aquest sentit. Arribem amb una bona mentalitat i amb la màxima ambició.

Sabem que no voldrà parlar més enllà de la semifinal amb el Sant Adrià, però dos partits en 24 hores (si s'arriba a la final), els jugadors ho poden notar físicament?

Sí, tan de bo ens trobem en aquesta situació. Els jugadors ho poden notar, però també els dels altres equips. En positiu puc dir que en el nostre equip qualsevol jugador pot ser determinant per tirar un partit endavant i, per tant, tenim diverses formes d'enfocar els partits en funció també del cansament i la seva afectació al rendiment dels integrants de l'equip.

Hi ha el factor pista. S'ha d'aprofitar aquesta oportunitat? Fins a quin punt pot influir?

El factor pista pot influir i sempre en positiu. Si fem un bon partit tot pot ser més fàcil. Si al contrari el fem més fluix els nostres afeccionats ens poden donar l'empempta per assolir l'objectiu.

L'equip està firmant una gran temporada i els dos primers mesos va anar com un coet. És difícil mantenir el to de forma, i més després d'un parèntesi com el de Nadal?

L'equip de fet, ja ha baixat del seu rendiment inicial, però és que és normal, si tenim en compte diversos paràmetres:
primer, després d'un 7-0 en algun moment s'havia de perdre. Ho vam fer a Quart, un rival directe en un partit que es va decidir en els darrers segons i on a la tornada tenim a l'abast 'l'average' que és només de tres punts en contra; després vam encadenar un sèrie de dos derrotes coincidint amb la defunció del pare d'un jugador que inevitablement va afectar a l'equip que, per sobre de tot és una pinya; les vacances ens han donat tranquilitat i hem guanyat a dos grans rivals: Mataró i Martorell, cosa que evidencia els bons fonaments de l'equip. D'ara en endavant el calendari es complicarà ja que hi ha equips que canvien d'entrenadors, d'altres fitxen o recuperen jugadors. Ningú vol estar a sota i cada partit serà molt dificil.

El paper dels germans Torres. És tan important al vestidor com a la pista?

Són jugadors de la casa que tothom s'estima i tothom respecta. És molt important que tots els jugadors sentin els colors del club i ells en son un bon exemple per tothom. La seva feina al vestidor i a la pista és determinant, també pel seu nivell d'experiència en aquest tipus de partits. Tot i així és important recalcar que la força que té el nostre equip és precisament el col·lectiu. Tots els jugadors son importants i necessitem de tots per guanyar cada partit. Dels que juguen cada partit i també dels que ens ajuden a entrenar i no es veuen.

L'Igualada no té tradició de tenir homes alts (ara hi ha Micky Stobart, és cert). Hi haurà molta diferència física amb els altres equips? Com es pot compensar?

Tenim un joc interior força compensat, no solament amb Micky Stobart, també amb Roger Perez, Edu Tejero i Edu Burgès. Cadascú d'ells ens aporta coses diferents al nostre joc i tots son necessaris. Crec que un dels nostres arguments és l'equilibri en totes les posicions de joc.

Aquest estiu farà 15 anys de la seva primera arribada a Igualada. Té 44 anys i molta de la seva vida com a tècnic ha estat vinculada al club. Com viu aquest vincle? Es planteja estar més anys al club, potser en altres funcions?

És un vincle molt fort. La meva muller és exjugadora del club des dels equips de formació i va viure segurament una de les etapes més importants del bàsquet femení igualadí amb l'ascens a Copa Catalunya on ara es troba el primer equip femení. D'altra banda, com bé dius, és la meva segona etapa al club i em sento molt estimat a l'entitat. Em sento molt orgullós d'estar ajudant al club en una de les seves millors etapes esportives, sobretot seguint les conviccions que em mouen com son la formació de jugadors i disposar d'un equip amb un alt percentatge de jugadors de la cantera.

Crec que estem fent un joc atractiu i això fa que en mica en mica la gent hagi tornat a Les Comes com ho havia fet anys enrere. Igualada és una ciutat de bàsquet i està preparada pe assumir fites més importants si vol. Respecte al futur no em plantejo cap objectiu a llarg termini. Vull gaudir d'aquest moment i ajudar al club en tot el que pugui. El que sí tinc clar és que el meu lloc és a la pista amb els jugadors. Aquesta serà la meva 4a lliga catalana i d'aquí dos partits compliré 300 partits en categories FEB. Tinc ganes de seguir entrenant i poder participar de projectes ambiciosos i rigorosos. Per això soc aquí a Igualada. La junta encapçalada pel Jordi Balsells en aquest sentit està complint aquests paràmetres i això és positiu pel club i per la ciutat.

Fa poc, Svetislav Pesic deia que el bon bàsquet es fa a Europa i no a l'NBA. Hi està d'acord?

El bàsquet europeu ofereix un joc més de presa de decisions i entendre el joc que no pas el de la NBA que és molt més físic. El bon bàsquet europeu comença a omplir les plantilles americanes. Crec que ambdós bàsquets son bons i es complementen.