Jordi Riba (PSC): “Una meitat del país no es pot imposar a l’altra”

El grup socialista d’Igualada ha votat els darrers anys diverses mocions posicionant-se a favor de l’autodeterminació de Catalunya: Ha fet marxa enrere?

Crec que hem acabat confonent el mitjà o instrument amb el fi. L’autodeterminació, el dret a decidir, etc., haurien d’haver estat el mitjà per millorar, quan per a alguns s’ha convertit en un objectiu en si mateix i sobretot en element de confrontació política, en una arma llancívola i un factor de divisió entre els catalans i de fractura social ha perdut, al meu entendre, la capacitat d’aportar en positiu i sobretot la capacitat d’aportar major o millor autogovern. Tal com han anat les coses i amb el nivell de polarització a què hem arribat, estic convençut que en cap cas la solució pot passar perquè una meitat del país s’imposi a l’altra o viceversa i per tant crec que ja no és un camí possible.

Només en pre-campanya, les propostes de Miquel Iceta per construir una hisenda catalana ja han estat atacades i desautoritzades per altres barons del socialisme. L’Estatut del 2005 ja va ser retocat immediatament pel PSOE a Madrid. Quina garantia té la llista del PSC de cara a aquestes eleccions perquè les seves propostes siguin escoltades?

Que jo sàpiga les propostes per la hisenda catalana han tingut el recolzament del PSOE, la direcció, el secretari general, forma part de la Declaració de Granada... L’Estatut va ser retocat inicialment per Mas i Zapatero i després en la seva tramitació al congrés, crec que van ser dos errors i que s’hauria d‘haver mantingut el text original com el temps ha demostrat i molts se n’adonen ara. Penso que l’experiència del que ha succeït és la millor lliçó perquè no es torni a repetir. En aquests moments hi ha un problema polític de gran magnitud i transcendència en la relació de Catalunya amb Espanya. Estic convençut que en aquests moments hi ha molts més consciència que això és així que el que la campanya electoral i la competició per veure qui és més unilateral, permet reconèixer; a mes Europa està demandant una solució a un problema que no es pot perpetuar i la línia que indiquen com a camí a seguir s’assembla molt al que planteja el PSC. Per això crec que de grat o per força les propostes del PSC o molt semblants seran escoltades.

La llista dels socialistes presenta a perfils de dretes com Ramon Espadaler o membres d’organitzacions de SCC com Alex Ramos. S’hi sent còmode?

Em resulta curiós que al PSC se’ns pregunti sobre en Ramon Espadaler i en canvi a altres, com a ERC, no he vist que ningú els pregunti, per exemple, per Antoni Castellà, i em sembla que venen del mateix partit; fins i tot algú d’ERC m’ha qüestionat que el PSC sigui d’esquerres per la presència d’Espadaler, deu ser el mateix en el seu cas, no? A no ser que el problema o la divisòria que ho marca tot en la política catalana sigui ser o no ser independentista i si ho ets val tot i si no, doncs no.

En el cas d’Alex Ramos, és un militant del PSC des de fa anys, a més de metge amb una trajectòria rellevant, director del Centre d’Estudis del Col·legi de Metges de Barcelona i director editorial d’Els Quaderns de Bona Praxi. Crec que se l’ha tractat molt injustament atribuint-li  un perfil ben allunyat del real i crec que com en el cas anterior si no ets independentista, per alguns, ja quedes, o pretenen que quedis, desautoritzat per a tot.Ser de SCC, hi estiguis o no d’acord, no et converteix en un fatxacom alguns pretenen i en una societat democràticament madura és, o hauria de ser, tan legítim com pensar el contrari. En ambdós casos em poden separar diferències en alguns aspectes o fins i tot ideològics, però en cap cas em sento incòmode compartint projecte amb voluntat de sumar i d’aportar solucions, que crec indispensables i urgents per Catalunya. A més, sempre he cregut en la conveniència d’obrir i donar el màxim de transversalitat al PSC.

5 preguntes llampec als candidats

Amb quins d’aquests protagonistes de la història de Catalunya s’identifica més: la comtessa Ermessenda, Bac de Roda, Salvador Seguí, Francesc Cambó o Lluís Companys.

Probablement amb Ermessenda de Carcassona, malgrat és un personatge que queda lluny en la història va tenir, més enllà de la imatge sobre les trifulques familiars amb el seu fill i el seu net projectada televisivament, un paper important en la història de Catalunya i malgrat no va reeixir en les seves posicions representà la defensa d’una visió més de caràcter públic o institucional dels comtats catalans i del Casal comtal de Barcelona en un moment de desintegració de l’imperi carolingi que va donar pas a un ràpid procés de feudalització de Catalunya que representava una visió de caràcter privat o patrimonial per part de la noblesa de Catalunya. Això va representar un empitjorament per bona part de la població i el pas cap a la servitud de la pagesia i una disgregació del poder entre els nobles en detriment del caràcter públic i institucional dels comtats catalans que no va ser esmenat fins algunes generacions de comtes després i amb l’assumpció plena del feudalisme.

Acabi la frase: Catalunya serà...

Un sol poble o no serà

A quina lliga jugarà el Barça, si som independents?

Estic més d’acord amb aquells que diuen que si no existís el Reial Madrid, l’hauríem d’inventar.

Va votar l’1 d’octubre?

No

Triï dos dels partits que concorren que no siguin el seu per formar Govern a la Generalitat.

Si hagués triat altres partits que no siguin el meu, ja no seria al meu partit. No obstant això, crec que serà imprescindible molta, molta negociació a partir del 22 de desembre i que serà necessari fer-ho tenint en compte per fer què, més que amb qui.