Jordi Servitje: “Ara viure a Veciana és sinònim de tranquil·litat i vida saludable”

Amb la victòria a les passades eleccions municipals es va consolidar l’hegemonia de la seva formació al govern de Veciana? Com valora aquests resultats?

Sempre s’ha dit que als pobles petits es vota a la persona i no al color polític. El passat 28 de maig els veïns i veïnes de Veciana van tornar a reconèixer la feina feta per les persones que formem el consistori. En els darrers setze anys al municipi s’han realitzat inversions per més de set milions d’euros amb les quals s’han recuperat patrimoni tan preuat com l’església romànica de Sant Pere del Vim, del segle XI, l’església i entorns de Santa Maria de Veciana, del s. XII, o el castell de Segur, entre altres. Alhora s’han invertit molts diners en la millora dels camins municipals, instal·lació de fanals solars a les masies i altres serveis bàsics com portades d’aigua a les cases. Sense oblidar que des de l’any 2021 el municipi compta amb el Centre cultural de Cal Pesseta el qual, amb dos anys d’existència, ha esdevingut el centre neuràlgic de la vida cultural i social del municipi. Així durant aquest temps hem pogut veure com els veïns i veïnes de Veciana s’apleguen setmanalment, des d’octubre fins a maig, en aquest espai per fer-hi cursos de cuina, treballs manuals, taller de memòria, classes de gimnàstica, dansa o spinning amb les quals guanyen en salut física i mental. També és el lloc escollit per celebrar-hi la diada de la gent gran, la recepció del patge Faruk per Nadal, tallers infantils o la revetlla de Sant Joan entre altres. Amb totes aquestes activitats hem aconseguit fer de Veciana un municipi cohesionat, ple de vida i on els seus veïns i veïnes se senten part d’una comunitat. En les passades eleccions municipals no vam anar a buscar fruits polítics sinó el reconeixement d’una gestió municipal, que per un municipi de 180 habitants, creiem és excel·lent.

Vostè és batlle de Veciana des del 2009. Quina valoració fa d’aquesta trajectòria?

En faig una valoració més que positiva. Han estat catorze anys d’alcalde i dos més de regidor molt intensos i productius gràcies a un gran esforç i moltes hores de la meva vida passades al despatx de l’ajuntament redactant memòries per demanar subvencions, fent reunions amb veïns i veïnes, treballant braç a braç amb els serveis administratius i pensant 24 hores en què necessitava Veciana en cada moment. És només així com s’entén aquesta millora del municipi en un temps rècord tenint en compte que l’administració pública és de funcionament lent i pesat. Però només sabent com vols que sigui el teu poble en un futur i marcant una línia estratègica des d’un principi s’aconsegueixen tots els objectius plantejats en un temps relativament curt. Sempre he dit que ser alcalde del poble que t’ha vist néixer i créixer és un regal. Ara puc dir que des de l’Ajuntament compleixo els somnis de l’adolescència quan volia que Veciana fos un municipi viu i creia que s’havia de recuperar el patrimoni immoble i etnològic del poble. Encara recordo que amb quinze anys vaig animar a la resta de la colla d’amics a recuperar les cantades de caramelles per Pasqua, la missa del gall per Nadal, la pujada de la flama del Canigó per Sant Joan o la Festa Major de Veciana, etc. Activitats culturals que encara es mantenen vives i que ja són part de l’agenda festiva del municipi. Per altra banda, que l’any 2019 es pogués inaugurar la recuperació de la capella de Sant Gabriel després d’estar en ruïnes més de cinquanta anys per a mi és un èxit en majúscules. Des de llavors s’hi celebra missa el diumenge abans del 29 de setembre o s’hi puja pels volts de Nadal a buscar el tió amb els nens per arrelar-los en un espai tan emblemàtic pel municipi. El turó on trobem la capella té unes grans vistes panoràmiques de l’altiplà calafí i resta de la comarca que sumades a la gran tranquil·litat que s’hi respira l’ha convertit en lloc de passeig i recés de persones amants del silenci i la natura. Evidentment que si no s’hagués recuperat la capella i entorns aquest espai no tindria l’atractiu que té ara. És davant d’aquests resultats quan un se sent orgullós de la feina feta i de l’aportació que he fet durant aquests anys al municipi. Per mi recuperar aquesta capella va molt més enllà de les creences religioses de cadascú... per a mi és recuperar part de la nostra història, donar-li vida, traspassar-la als més petits, guanyar un espai restaurat i endreçat que fa que el visitin moltes persones que posen Veciana al mapa.

Quins són els principals projectes que té damunt la taula per al mandat que encetem?

Ara ja puc dir que els grans projectes que li feien falta al municipi estan quasi aconseguits. Veciana és un municipi de 38,98 km² amb 180 habitants que viuen distribuïts en cinc petits nuclis de població i multitud de masies. Que avui en dia totes les cases disposin de bons accessos, aigua potable, telecomunicacions i altres serveis bàsics assolits amb molt d’esforç i que són sinònims de bona feina i molts guanys assolits. La qualitat de vida dels actuals veïns i veïnes de Veciana no té res a veure amb la dels anys vuitanta del segle passat on teníem uns serveis de telefonia nefastos, carreteres principals obsoletes i perilloses i altres greuges que portaven a un acusat despoblament. Avui en dia es pot dir que la vida a Veciana és molt més fàcil i còmode. Tot i això, evidentment sempre hi ha feina a fer i projectes a desenvolupar. No cal dir que continuarem amb la millora dels camins municipals que per un municipi com Veciana, amb una gran dispersió dels seus habitants, són tan importants com els carrers de la gent que viu en una ciutat. En aquesta línia ja fa anys que treballem perquè Diputació de Barcelona arrangi la carreta BV-1005 i el camí rural que l’enllaça amb la BV-1001. Alhora també continuarem millorant un dels elements que ens dona identitat al municipi com és el patrimoni. Un municipi que compta amb quatre esglésies romàniques, el castell de Segur o llocs tan emblemàtics com el Molí de la Roda, on neix el riu Anoia, no pot donar-li l’esquena al patrimoni que és sinònim d’història, identitat i turisme. Així continuarem treballant en el conjunt patrimonial del nucli de Segur per ampliar l’oferta actual formada pel Centre d’interpretació ART ECCLESIA i el castell palau recuperat entre els anys 2015 i 2022.

Quins són els principals reptes de futur per al municipi?

L’activitat econòmica principal del municipi de Veciana és l’agricultura de secà i la ramaderia. Per les seves característiques sense nucli de població consolidat, per la seva orografia i per la seva situació quant a comunicacions per carretera costarà que Veciana sigui un municipi industrial o comercial. És davant d’aquesta realitat que com a Ajuntament treballarem per preservar aquesta font de riquesa i treball pels nostres veïns i veïnes lluitant perquè no quedin tots els camps de conreu plens de plaques fotovoltaiques que es podrien instal·lar en molts altres llocs. Estem molestos amb les normatives imposades per la Generalitat de Catalunya per la implantació de les energies renovables les quals s’han fet totalment d’esquena al territori. És evident que com a ciutadà i com a alcalde aposto per les energies renovables, no hi ha lloc a discussió que hem d’anar cap a aquesta font d’energia tant sí com no, però no de qualsevol manera ni a qualsevol preu. Quin sentit té que perdem camps de cultiu, del qual en traiem matèria primera per la vida animal, per omplir-lo de plaques solars que fan desaparèixer el conreu i el sentit de la pagesia? Cap. Les presses per complir amb les xifres que imposa Europa per l’any 2030 ha fet que la Generalitat hagi perdut els papers amb la implantació de renovables.

Per tant, un dels temes que haurem d’afrontar des de l’Ajuntament, i que ja hem fet aquests darrers anys, és posar ordre al desordre imposat per la Generalitat de Catalunya que amb el pretext que estem en “emergència climàtica” es creu que pot carregar-se hectàrees de producció alimentària per poder dir a Europa que Catalunya ja ha fet els deures.

El paisatge i vida de Veciana és amb els camps de blat i ordi que cultiven persones que viuen a les masies properes. En el moment que aquests camps no es puguin cultivar aquestes persones no tenen cap motiu per viure a la masia i marxaran a viure a la ciutat. Una mala implantació de les renovables és la mort de molts dels pobles rurals de la comarca.

En resum podem dir que el repte que afrontem des de l’Ajuntament és el de sempre... preservar la identitat i la vida per tal que el municipi no torni a patir el despoblament dels anys 50-70 del segle passat quan les persones marxaven a viure la ciutat per guanyar qualitat de vida. Ara viure a Veciana és sinònim de tranquil·litat i vida saludable.

Com s’imagina la Veciana del futur?

M’agradaria que no fos gaire diferent del que veiem ara. Sempre he dit que sempre hi som a temps a fer les coses malament. Des del confinament comarcal el municipi de Veciana està en boca de moltes persones foranes que el visiten i diuen “que bonic que està tot”. Això és fruit de tenir les idees molt clares i de fer la feina ben feta. Hem restaurat i construït pensant molt en els usos, però també en l’estètica rural dels nostres nuclis i actualment estem rebent els fruits d’aquesta feina ben feta. Els nostres són nuclis petits, però que tenen encant a causa de la traça marcada per l’Ajuntament en la seva millora. Quan dic que m’agradaria que no fos gaire diferent del que veiem ara ho dic perquè m’agradaria que el municipi del futur continuï sent un lloc tranquil, amb bona convivència i on quan alces la mirada veus altra vegada boscos en aquelles muntanyes que l’any 1986 van quedar despullades per un nefast incendi que ens va prendre bestiar, arbres, coberts i collites.

Aquests dies, Veciana celebra la Festa Major. Com la viurà vostè i què representa per al municipi?

L’any 1996, quan aquell “jovent de Veciana” encara érem una colla d’amics adolescents, els pares i avis ens van traspassar l’organització de la Festa Major del poble que ells havien recuperat l’any 1981. Evidentment, teníem clar que aquella festa que ens havia vist créixer no es podia deixar perdre i avui, vint-i-set anys més tard, l’organitzem i mantenim viva amb la màxima il·lusió. Els que estem darrere l’organització no entenem el nostre mes d’agost sense la festa major del poble. Cada any veiem que el programa d’actes, molt continuista, funciona i omple de gom a gom la plaça del poble de persones que venen a gaudir de la sardinada popular, l’obra de teatre, el ball de revetlla, jocs de cucanya o concert de música tradicional.

Evidentment, no visc la festa major com a alcalde sinó com un veí més que ens passa molts dies treballant i preparant els tres dies de festa major durant els quals convivim en un ambient totalment festiu i diferent de la resta de l’any. No cal dir que el cansament després de la festa és molt gran però queda totalment superat i oblidat pel regust de feina ben feta i sentir-se orgullós de formar part d’un poble i la seva història festiva. Si els nostres pares i avis van recuperar una festa l’any 1981 quan hi havia molta il·lusió i pocs recursos no s’entendria que ara que ho tenim tot a favor la deixéssim perdre.