Jordi Viladoms: "Vull guanyar el Dakar. Sortiré a atacar"

Com arribes al Dakar? Com ha anat aquest 2014 i com t'has preparat darrerament per afrontar aquesta dura prova?

Ha sigut un any molt bo, esportivament ha sigut el millor any de la meva carrera. En primer lloc, pel fet d’entrar a l’equip oficial de KTM, que em va obrir les portes i donar oportunitats de fer bons resultats, com el segon lloc al passat Dakar, que és el millor resultat que he fet mai. Per a mi va ser extraordinari, tenint en compte que l’anterior Dakar no l’havia pogut acabar. Va ser una injecció de moral molt forta per a mi i també de cara als espònsors i a l’equip, per poder donar continuïtat al projecte. L’equip m’ha ajudat molt. He aprofitat les curses del campionat de món per anar evolucionant, per preparar-me pensat sempre en aquest Dakar. La meva fita és el Dakar.

Arribes en les millors condicions?

Estic molt content amb la feina que hem fet aquest any, és el Dakar al qual arribo més ben preparat, pel que fa a pilotatge i físicament. Conec millor a l’equip i conec bé la moto. Això és important per a la confiança.

Ara falta la part més important…

Sí, tot això és molt important, però ara falta jugar el partit: la cursa. Fer bé les coses i és això en què m’estic centrant, en fer bé la cursa per intentar millorar el que vaig fer l’any passat.

Com serà aquest "partit"?

Complicat, molt complicat. Cada vegada hi ha més equips forts. Hi ha molta competència, que ha anat creixent cada any. Cada any entren més pilots, que vénen del motocròs, de l’enduro… Jo m’he preparat molt bé, però els altres també ho han fet. Serà molt complicat. Serà una cursa molt competida, tant pel que fa a les marques com als pilots.

El recorregut serà molt dur i exigent...

Els de l’organització cada any van caragolant una volta més… Ens van collant cada vegada més. Serà una Dakar molt complicat. Hi haurà més quilòmetres que l’any passat, amb molts més quilòmetres en alçada, amb etapes molt llargues; n’hi ha una de més de 700 quilòmetres. Tornem a Bolívia, on tenim molts problemes amb l’alçada.

Es requereix una preparació específica, pels canvis d’alçades i d'escenaris?

Sí, però és molt complicat, i més des d’on venim nosaltres. Si vius a prop de les muntanyes on puguis preparar-te, molt millor, però no és el nostre cas. Els darrers dies sí que he pogut anar a fer uns trekkings al Puigmal, però no és suficient. No podem garantir estar al 100% preparats en aquest sentit. Aquesta és una part que no m’acaba d’agradar del Dakar, que està anant per un camí que a mi no em convenç. Jo puc estar molt ben entrenat, molt ben preparat, i el tema de l’alçada et pot fer sentir bé o no. És una probabilitat que tens o no, per molt ben entrenat que estiguis. És innat. L’any passat hi va haver molts corredors que no es van trobar bé, per l’alçada, i no pots fer-hi res. I és molt perillós. Estan apurant molt… Aquest any, més d’un 30% de la cursa el fem a més de tres mil metres d’alçada. Vols dir que cal? Prefereixo que sigui més dur per les dunes, per les distàncies, que no per coses com l’alçada, que no pots controlar i que sigui tan perillós.

"El Dakar és molt de coco. Per molt que t’entrenis arriba un moment que la preparació s’acabi has de tirar del cap"

A part de la preparació física també és important estar ben preparat psicològicament?

El Dakar és molt de coco. Per molt que t’entrenis arriba un moment en què la preparació s’acaba i has de tirar del cap. La concentració és molt important. Tota l’estona estem navegant i et trobes en molts moments en què has de prendre decisions. Hi ha moltes variables aleatòries i has d’anar improvisant contínuament. Jo em preparo amb un psicòleg esportiu, al llarg de l’any, per treballar aquestes coses. Em funciona.

T'has plantejat algun objectiu?

La meva il·lusió és poder guanyar el Dakar. Vull guanyar el Dakar. Haver fet ja un segon lloc et dóna tranquil·litat i et fa estar bé amb tu mateix. Però jo he viscut la cara més bona de la cursa, com és quedar segon, però també la més dura, com pot ser una caiguda tonta a la tercera etapa de la cursa i haver de tornar cap a casa. Jo vull millorar, no només a nivell de resultat sinó que hi ha altres coses per millorar respecte a l’any passat. Perquè el resultat final també depèn, en part, dels altres. Jo vull centrar-me en mi mateix i millorar respecte a les coses que vaig fer l’any passat: estar més atent, millorar físicament, en el pilotatge, vull estar més a prop de la gent del davant, ja que l’any passat vaig haver de ser més prudent, per falta de confiança.

"Vull sortir a atacar"

Així, doncs, arriscaràs més?

Vull sortir a atacar. Ja he fet un segon lloc i ara vull aprofitar les opcions per prendre una mica més de risc i optar a bones posicions a les etapes. També em dóna tranquil·litat el fet que KTM m’ha renovat un any més i tinc un Dakar més, una carta més que em permet jugar més fort.

Com és el dia a dia al Dakar?

Són dies molt llargs. Et lleves entre 2/4 de 4 i 2/4 de 5 del matí. Comences molt d’hora, sobretot per fer els enllaços que fem per carretera. Hi ha molts dies que estarem entre 10 i 12 hores damunt la moto. Després, quan arribes, has de preparar totes les coses per l'endemà. No hi ha cap moment de relax. Arribes i ja has d’anar ràpidament a dutxar-te, menjar alguna cosa i córrer cap a pintar el road book per l’endemà, que t'estàs entre dues i tres hores pintant-lo. Després tenim els brífings d’equip i d’organització, preparar el material per l’endemà, el menjar, neteges el casc, prepares la roba.. i quan estàs i mires el rellotge veus que no et surten les hores per descansar. Això és molt dur. Un dia ho fas, dos també… però surten moltes variables que et van consumint, el temps, els canvis de temperatures, l’estrés… Són puntetes que van castigant el cos i acabes perdent molta energia.

Al Dakar hi ha un gruix molt important de pilots catalans. Féu pinya?

A la nostra especialitat hi ha força companyonia, com que no hi ha el cos a cos, t’apropa més. Evidentment, hi ha rivalitat. I com més amunt estàs la rivalitat és més gran, perquè hi ha molts interessos al darrere, però entre el grup de catalans ens portem molt bé. Si és una cosa mecànica, òbviament, no ens ajudem perquè estem en equips oficials, però si hi ha altres problemes ens ajudem i fem pinya. Sempre busques una estona, als enllaços, per xerrar, perquè et passes moltes hores sol dins el casc. A més, tinc la sort d’estar amb el Marc Coma, a l’equip. Compartim l’autocaravana i passem moltes hores junts i va molt bé tenir-lo a prop i tenir-hi bon rotllo. Es passen millor els dies. Si no, si tens un company d’equip especial, amb qui tens pique, els dies es fan més llargs…

Parlant de catalans: l'esport de competició no s'escapa de la política. Hi ha guerra de banderes?

La guerra de les banderes hi és sempre. I en l’esport, la gent s’hi fixa molt. Ens collen de tots costats. Personalment, quan practico esport, intento deixar aquesta part de banda i intento fer les meves coses, viure i gaudir només l’esport sense entrar en guerres amb ningú. Tot i que a vegades et vindria molt de gust treure la bandera. L’opció que he triat és deixar els podis sense banderes, ni unes ni les altres. Hi ha molts interessos, patrocinadors, i és poc aconsellable mullar-se.

"Trobo a faltar el Dakar africà"

Enyores el Dakar africà?

Sí, trobo a faltar el Dakar africà. Les primeres curses a Amèrica del Sud, com a novetat, em van agradar molt, i continuen agradant-me, perquè trobes tots els ingredients del Dakar. Però pel vessant romàntic, aquesta cursa va néixer a l’Àfrica, i l’Àfrica ens tiba moltíssim, no només als pilots sinó a tothom que hi viatja, que en queda enamorat. Però cada vegada l’'Africa és més incompatible amb la direcció que està agafant la cursa. A l’Àfrica el Dakar era una aventura: sortíem tots i havíem d’arribar a Dakar. Els mitjans, serveis, infraestructures que tenies allà no eren ni de bon tros els que pots trobar a Amèrica del Sud. Ara el Dakar és complicat per factors com els canvis de temperatura, la duresa, el terreny, les distàncies… però saps que si passa alguna cosa tens a prop autopistes, hospitals, civilització, de tot. El Dakar és cada vegada menys una aventura i és més una cursa. I, a més, hi ha molts interessos econòmics, ja que Amèrica del Sud és una zona consumidora de les marques, dels patrocinadors, mentre que l'Africa no és consumidora, i a més, els països africans no paguen perquè la cursa no passi per allà. Ja gaudim de l’Àfrica a les curses del mundial i als entrenaments, però no crec que el Dakar torni al continent africà.

També hi havien greus problemes de seguretat...

Aquest va ser un dels principals motius de deixar l'Àfrica, perquè no es podia garantir la seguretat. Amb tot el que està passant ha quedat totalment descartat anar-hi. Tant de bo això es vagi millorant i el tema de la seguretat es pugui controlar millor, que jo penso que es pot fer. Estaria bé poder alternant i combinant els dos continents.

"A vegades passes por"

Has passat por?

A vegades passes por, sobretot quan tens alguna caiguda i que estàs sol. Pateixes amb la incertesa de no saber què et pot passar. Jo vaig tenir un accident molt fort a Mauritània i ho vaig passar molt malament, perquè em vaig fer molt mal i abans no van arribar i portar-me en helicòpter a les Canàries, que era el primer hospital decent que hi havia més a prop, potser van passar dotze hores.

"Estic enamorat dels deserts"

Hauràs vist molts paisatges fascinants damunt la moto...

Aquesta és una de les coses que em fan sentir més content i feliç d’aquest esport i d’haver pogut fer els rallis: viatjar, conèixer molts països i cultures que si no hagués sigut per les motos no hauria conegut. Passes per llocs espectaculars. Estic enamorat dels deserts.

Repetirem la rebuda que et va fer la ciutat d'Igualada quan vas tornar amb la segona plaça del dakar Passat?

Recordo molt la rebuda del darrer Dakar a Igualada, me’n sento molt orgullós. Va ser molt emocionant i espectacular. Pensava que hi hauria els quatre amics i no me’n vaig fer a la idea fins que vaig ser allà i em vaig trobar tanta gent. Ha sigut un dels moments més macos de la meva carrera i tot i que serà molt complicat, tant de bo ho pugui repetir.