TORNAR

Josep Garriga: "Els pastorets són una tradició feta espectacle"

Parlem amb Josep Garriga, director dels Pastorets de Calaf

cultura
Divendres, 25 desembre 2015. 03:00. Otger Gabarró.
D'un cop d'ull

Els Pastorets de Calaf estan de celebració perquè celebren enguany el seu 90è aniversari. Des de la direcció dels Pastorets s'estan organitzant diferents activitats i actes per a tothom, per a fer que els Pastorets siguin encara més reconeguts i ser una de les cartes de presentació de Calaf

Quines novetats podrem veure a la 90a edició dels Pastorets de Calaf?

Pel que fa a l’espectacle, tenim dues novetats molt importants. Una és que renovem una part de l’escenografia, els tres quadres finals. Els hem encomanat al taller dels germans Salvador. És tot un decorat de pedres i arbres nevats. I l’altra novetat, potser la més important, és que hem revisat, actualitzat i ampliat la banda sonora completa. Mn. Valentí Miserachs, que és una eminència musical, la va escriure fa uns anys, i aquest any l’hem revisat i l’hem gravada de nou. Llavors tindrem una banda sonora pròpia només per als Pastorets de Calaf.

Com seleccioneu els actors?

Fa ja tants anys  que els fem  que la gent  hi comença a actuar de ben xic. Tothom s’inicia des de petit en  papers curts i va evolucionant. També tenim  un grup de teatre  que ens permet seleccionar gent i molts dels seus actors fan papers històrics dels pastorets. Des de fa un parell d’anys fem uns pastorets infantils que són, en certa manera, la nostra pedrera. D’aquí han sortit directors professionals com el Josep Maria Mestres, que després ha tingut i té una gran projecció.

Com es gestiona una obra amb tants actors?

Costa, això porta molta feina. Més que direcció, això és un tema de coordinador. Hi ha els tècnics, els actors, els pastors muts, els de maquillatge, escenografia... i més o menys hi ha responsables de tot i després ho adjuntem tot a l’espectacle. Són moltes hores d’assaig i tenim molts col·laboradors per poder arribar a tot. Com a anècdota divertida, aquest any l’atzar ha volgut que els dos actors protagonistes, el Lluquet i el Rovelló, siguin dos alcaldes. Un és l’alcalde de Fonellosa, el Lluquet, i el Rovelló ,l’alcalde de Veciana.

Quanta gent formeu part de l’staff tècnic?

Dins de l’equip organitzatiu som unes 10 o 12 persones . Hi ha un responsable d’il·luminació, un de maquillatge, d’escenografia, de vestuari. També tenim un equip de publicitat molt potent. En total som unes 200 persones.

Com s’ha arribat a un acord amb la Cobla Sant Jordi i el cor Arsinnova?

Això ha estat, una mica, com un somni. Quan vaig agafar la direcció tenia clar que volia recuperar la música de Valentí Miserachs, ja que no s’havia fet servir sencera durant els últims anys. Li vam demanar i ens va dir que la completaria. Llavors vam començar a fer volar coloms i vam proposar-nos de fer una nova gravació, després vam anar a contactar amb la Cobla Sant Jordi, que és molt important. I per acabar, vam buscar la coral més de moda i vam anar a contactar amb el cor Arsinnova. Vam demanar pressupost a tothom i vam fer un expedient amb tot el que volíem fer i vam anar cap a la Generalitat per buscar finançament. El Director General de Cultura Popular de seguida es va mostrar interessat i l’endemà de presentar-ho ja ens van dir que podíem tirar el projecte endavant.

Tot i les limitacions en el guió, intenteu anar innovant cada any?

Començant per mi , aquest any sóc una novetat. És el primer any que faig de director. Fins ara ajudava  la Neus Quer, l’antiga directora, en l’aspecte tècnic. De novetats destacades d’aquest any que entro jo, una de les més importants és el Rovelló, que ja he comentat que hi ha un relleu en l’actor. És un personatge fonamental. El text sempre el mantenim, l’hem respectat sempre. El que fem és innovar en els decorats i els efectes especials. En comptes de renovar el text, vestim l’espectacle. Tal com ho demana el  fill de l’autor,  tenim fidelitat al text, al país i a la llengua. Els pastorets són una tradició feta espectacle que volem mantenir però que sí que intentem millorar .

En imatge, Josep Garriga a la porta del Casal de CalafQuina relació tenen els Pastorets amb Calaf?

Tothom del poble des de petits hem estat vinculats als pastorets, Tothom a casa fa servir frases de pastorets. Fins i tot sembla un sacrilegi que algú de Calaf no vagi a veure’ls quan arriba el Nadal. Per a nosaltres hi ha el Mercat de Calaf que  coneix tothom, i després, els Pastorets de Calaf. Abans, quan no hi havia tanta oferta cultural, els Pastorets de Calaf eren una porta d’accés a la cultura, un centre de socialització. A nivell espiritual, molts d’aquí no ens podem imaginar un Nadal sense els Pastorets de Calaf.

Quina sensació li agradaria que tingués la gent quan surti dels Pastorets de Calaf?

Només que els hagi agradat molt l’espectacle, i això servirà perquè ho recomanin a altres persones. La intenció com a director, però, és un tema de sentiments, que la gent s’emocioni, si convé que plori i que s’emocioni.

Què li va fer començar aquest projecte?

No ho sé, estem tan involucrats que ja és allò de dir que ho faig perquè em tocava a mi. Ja he fet una mica de tot i ja estava en un punt que ja em tocava a mi. És la primera vegada que el director farà d’actor, ja que també actuaré. Per poder dirigir s’ha de conèixer, i haver passat una mica per totes les tecles.

Com es presenta la temporada?

Intentem crear molta expectativa, a través del bon equip de publicitat que tenim. Estem intentant difondre el tema de la música, la difusió dels actes del 90è aniversari. Estem tots molt il·lusionats. Ara falta saber-ho transmetre a la gent de fora. L’espectacle només té sentit si ve públic. Tots som amateurs, i la nostra recompensa és que a la gent li agradi el que fem.

 

Galeria



0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic