Josep Maria Palau: "Cal corregir la recaptació excessiva d'Igualada respecte a altres ciutats"

La pregunta és obligada. Repetirà com a candidat d'ERC a Igualada?

Serà com acabem decidint l'equip d'Esquerra. Serà un debat que afrontarem aviat i prendrem la decisió més adequada entre tots. Estic a disposició del partit i de la tasca que se m'encomani.

Entenc que la disposició hi és.

Sí, estic compromès amb la responsabilitat i en el que calgui que hagi de fer. Lluitem per una Igualada que es renovi, que es transformi, amb més igualtat d'oportunitats. Crec que ho anem concretant i decidint. Jo hi destino molt temps i vull continuar-hi treballant.

L'alcalde Marc Castells té una majoria còmoda. Es veu realment amb opcions Esquerra?

Vejam. Hi ha un potencial que hem anat desplegant i crec que podríem arribar a fer alguna cosa si les forces d'esquerra augmenten regidors. Que perdin la majoria absoluta i hi hagi alguna fórmula de coalició. Nosaltres de moment volem fer una alternativa i guanyar confiança de la ciutadania. És cert que estem molt lluny de la primera força, però com a mínim ens hi volem atansar. 

Esquerra ha estat molt insistent en les xifres aquests dos anys i mig, en l'apartat d'impostos i inversions. El partit es defineix com a socialdemòcrata, però han posat l'accent en que els impostos són molt alts, en especial l'IBI. No és contradictori?

Nosaltres parlem d'uns impostos justos. Al final, a l'equip de govern la notícia li espatlla el titular. Parlen que augmenten la inversió i contenen el deute, però és el que fan la gran majoria d'ajuntaments. I a més, és el moment del mandat que tots els governs fan les inversions. La notícia autèntica és que la recaptació en dos anys de l'IBI ha pujat 875.000 euros. No hi ha mesures de progressivitat en el pagament d'aquest IBI. Una llar d'Igualada paga 633 euros més que la mitjana de municipis de tamany similar, com Vilafranca, Vic, Figueres, Sant Feliu... és un abús. Cal anar equiparant la recaptació excessiva a ciutats similars. Tindríem una fiscalitat justa, que és socialdemocràcia. 

El nivell de prestació de serveis en aquestes ciutats és de similar qualitat al d'Igualada, no pot ser que paguem més. Evidentment, també volem una fiscalitat amb criteris de progressivitat. Hem proposat la tarifació progressiva en serveis com la llar d'infants, el Consorci Sociosanitari o ajudes al pagament de l'IBI a famílies amb ingressos baixos. També proposem que es pugi l'IBI a immobles no residencials d'alt valor, un 10% d'aquests. Volem també una fiscalitat justa.

Parla de 875.000 euros més en dos anys, però aquesta recaptació quina traducció té en una factura d'una família?

És un 1,9 ó 2% més en un any o altre. La qüestió és que estem en un context d'impostos altíssims. Crec que s'ha de dir prou i a més crec que el govern de la ciutat tard o d'hora entrarà en raó i aminorarà la càrrega. Entrarà en raó com va fer amb Hispano Monbus o les inversions als barris. Primer sempre té una fase de negació, després expliquen que no és possible solucionar-ho i en la fase final actuen. Sis anys va trigar a activar el rescat de l'Hispano Monbus i tres anys a invertir als barris. Amb els impostos considero que passarà el mateix i hi posarà solució.

Sis anys va trigar a fer el rescat de Monbus, però Esquerra era al govern durant un bon interval, també amb alguns exercicis on pujava l'IBI.

Em focalitzo amb decisions preses aquest mandat. I repetidament hem dit que es podien fer pressupostos alternatius sense l'increment de l'IBI. Ho vam dir el 2016, també aquest any.

Què estaria disposat a fer Esquerra per acostar-se al govern i llimar aquestes diferències? Fa dos anys i mig eren socis.

No s'ha de reconduir res, però les polítiques que plantegem són diferents. Nosaltres volem arribar a acords. El govern ha d'entendre les propostes que fem i de fet algunes les apliquen. Ja ha passat, per exemple, amb el rescat de Monbus. La relació personal és cordial, a més.

Vivim un moment molt delicat a nivell català. La situació dels presos polítics i la repressió ha fet que hi hagi més proximitat al ple entre les forces sobiranistes?

Anem 100% a la una tots. En aquest tema, crec que hi haurà col·laboració i lleialtat entre alcalde i PDeCAT, Esquerra, la CUP i Decidim. Al ple s'ha anat demostrant.

A la campanya electoral Esquerra va insistir molt en els barris i en accions. Sense uns impostos alts es podria garantir l'acció?

Es podria, nosaltres ho hem proposat ja en els pressupostos alternatius. Hi havia recursos per invertir als barris.

En els pressupostos alternatius, cada any posen l'accent també en les inversions i les accions a les escoles públiques. Quina és la línia que segueix Esquerra en relació amb el recolzament dels ensenyaments públics?

Des del principi del mandat hem deixat clar que cal un Projecte Educatiu de Ciutat. Parlem amb centres i AMPA i hom està disposat a ser-ne part activa. Seria molt bo per a la ciutat d'Igualada. Caldria un objectiu en comú, ser la ciutat amb menys fracàs i abandonament escolar a Catalunya, perquè no hi ha cap eina de prevenció més potent de les desigualtats que tenir una escola potent. I considerem que en els pressupostos de l'Ajuntament hi hauria d'haver un paquet d'inversions per posar les escoles públiques d'Igualada a l'altura de les concertades, que ara mateix tenen molt bons equipaments i estan a un nivell diferencial. La nostra inversió hagués estat molt superior en aquest mandat, el PDeCAT s'ha limitat a uns 100.000 euros anuals, la nostra proposta era de fer en els tres anys més d'un milió d'euros.

Amb aquesta inversió de la que parla es resoldrien temes com la segregació escolar que denuncien algunes AMPA?

El tema de la segregació escolar es combat des d'una perspectiva diferent, un projecte educatiu de ciutat. És molt complexe. Cal una distribució equilibrada dels alumnes que necessiten més suport educatiu. Saber què passa després de la matrícula, per fer una distribució més equitativa i evitar processos que porten a la segregació. La distribució social de les escoles ha de ser semblant a la de la ciutat.

S'ha acabat ja el concurs de projectes del Rec. Esquerra va ser molt crítica amb com es feia. Com proposen vehicular els resultats?

Vam ser crítics amb el concurs perquè veiem que no es traduirà en res concret. Les entitats vinculades al Rec ja havien fet plantejaments abans. El problema rau en el fet d'enfocar-ho que el Rec pot anar deslligat del futur de la ciutat en general. El govern és de llums curtes i sense una transformació del conjunt de la ciutat és difícil parlar de fer alguna cosa al barri. Ha estat una excusa més el concurs per retardar la planificació d'Igualada a llarg termini. Primer va ser l'excusa del pla de mobilitat, després que calia planificar el Rec i ara que tenim idees per al Rec... ara apareix això de la Llei de Territori.

Comenta que el govern se centra a curt termini, però a nivell universitari s'han fet passos per ser una ciutat referent en el futur.

Sí, a nivell d'infraestructures universitàries es va executar el Campus del Pla de la Massa que ja estava planificat i ara hi ha el projecte a l'antic Hospital. L'acord amb la Universitat de Lleida ens fa perdre la vinculació amb la Politècnica, però ens dona possibilitats d'ampliació d'oferta. Hem de reconèixer que s'ha fet una millora, però en molts aspectes no s'ha transformat res en profunditat. Aquest àmbit s'ha millorat, però queda molt per sembrar.

Digui'm altres aspectes positius que reconeix en el govern del PDeCAT a Igualada.

No se me'n acudeixen més.

Aquest any hi haurà un gran desplegament en l'apartat d'obres. S'ha parlat d'un nou Auditori i l'Escorxador està fent de palau firal oficiós. Què més falta a la ciutat?

La ciutat ha de fer un pla d'equipaments i ha de ser vinculat a un pla urbanístic. En base a això, ja es definiran espais destinats per a equipaments, per exemple, si mai fes falta una escola pública en una zona ben cèntrica de la ciutat. El pla d'equipaments s'ha de fer a llarg termini. En el cas de l'Escorxador cal quelcom més concret. Nosaltres volíem que fos un punt de trobada dels àmbits de la cultura i les arts. La cultura i les arts necessiten un espai de referència.

També cal fer un pensament pel que fa al Nucli Històric. S'hi ha de fer alguna cosa, perquè no hi ha cap pla de rehabilitació al Nucli Històric, quan a Vic i Vilafranca hi han donat el tomb. Aquest sector de la ciutat s'està despoblant a marxes forçades i un pla urbanístic és la millor eina per revertir-ho.

Igualada va votar en clau independentista el 21 de desembre. Què es pot fer des de la ciutat en relació a la situació que viu Catalunya i quin paper poden desplegar els municipis?

Les polítiques republicanes es poden desplegar des del Govern, però també des dels municipis, com el cas de la promoció de la igualtat d'oportunitats i contra la pobresa energètica. En això els municipis hi tenen molt a dir: ajuts a les famílies, les beques de transport, ajuts a l'educació... el suport a la República creixerà en tan que es pugui fer més ampli l'abast de les polítiques de benestar social.