'Els joves esperen alguna cosa de l'Església'

Des que vau ser ordenats diaques, aquest mes d'abril, què heu estat fent? Com us heu preparat per a la sacerdoci?

X: En principi entre l'ordenació diaconal i l'ordenació com a sacerdot han de passar un mínim de sis mesos. Durant tot aquest temps hem realitzat les tasques pròpies dels diaques; hem fet batejos, funerals, homilies... i hem après les coses que formen part de la vida del prevere.

J: El que no podem fer els diaques és 'dir la Missa', ni confessar els pecats, ni alguns altres sagraments —com la unció dels malalts o els casaments.

En què consistirà la cerimònia d'aquest diumenge a Vic?

X: En realitat la litúrgia s'assembla bastant a la cerimònia de l'abril, però a diferència d'aquesta hi haurà la imposició de mans per part del Bisbe però també per part de tots els preveres presents. També hi haurà la unció de les mans, que indica que comences la feina com a sacerdot, o l'entrega del calze i la patena als nous preveres. Al Joan els seus padrins li han preparat un calze especial, és una sorpresa...

J: A banda de nosaltres dos, diumenge també s'ordenarà un tercer sacerdot, en Ricard Lázaro, de Folgueroles.

Tres nous sacerdots a Vic, i joves... és un fet insòlit?

X: Des que hi ha el Bisbe Romà Casanova s'ha ordenat un nou sacerdot cada any; però sí, podríem dir que tres alhora és fet bastant excepcional... I, de fet, de cara al 18 de setembre encara n'hi sumarem tres més: són uns religiosos mexicans, que seran ordenats a Igualada coincidint amb el naixement de l'igualadí Pare Vilaseca —que va fundar a Mèxic dues ordres religioses.

J: A Mèxic es recorda molt la figura del Pare Vilaseca, i estan molt interessats a conèixer Igualada. A més, el Bisbe també viatjarà properament a Mèxic.

Anant més enrere... com vau prendre la decisió de dedicar la vostra vida a l'Església?

J: Jo de més petit ja ho havia pensat a vegades... Però és una idea que va madurant, i hi vaig anar reflexionant seriosament durant la carrera. Vaig entendre que realment era una vocació de Déu i vaig prendre la decisió, un cop acabats els estudis de Dret. Vaig comunicar-ho al Bisbe i vaig entrar al seminari interdiocesà, en el qual vaig estar sis anys.

X: Jo de més jove no m'ho havia plantejat, però l'any 2000 vaig anar a Roma, al Jubileu. Aquesta experiència va significar una sacsejada important per a mi, i quan vaig tornar vaig considerar la possibilitat d'entrar a la sacerdoci. Però llavors tenia 18 anys, i volia tenir-ho clar abans de prendre la decisió. Un cop acabada la carrera d'Economia, vaig entrar al seminari.

I com van rebre la família i els amics aquest anunci?

J: La meva família, de fet, s'ho podia haver esperat però no s'ho esperava (riu). Costa una mica d'entendre, sobretot pels pares, per tot allò que suposarà. Però després han estat molt contents. I els amics, la veritat és que van tenir una reacció molt bonica: d'ànims, d'interès, de voler-ho conèixer més...

X: Sí, amb la família costa una mica més, al principi, però quan veuen que ets tu qui has pres la decisió, i que és una cosa seriosa, s'acaba acceptant. I més quan veuen que ets feliç amb el que fas. Penso que a les nostres famílies també els va sorprendre positivament el suport de totes les persones que ens van acompanyar en l'ordenació diaconal. I pel que fa als amics, doncs els més propers no es van sorprendre, perquè ja em coneixien, però potser algun dels coneguts sí.

Vosaltres que sou joves... què en penseu de la 'crisi' entre aquest col·lectiu i l'Església?

J: És complicat... Més aviat diria que hi ha una crisi del fet religiós entre les joves, no només per l'Església: la gent s'ha allunyat de la religió, hi ha com una despreocupació per temes que abans sí que ens afectaven. Però penso que alhora també hi ha una mena de revitalització: es comença a veure l'Església com una institució que és a prop de les persones, que ajuda.

X: Potser entre la gent que ara ja no és tan jove hi ha una mena de rebuig més explícit, però entre els joves penso que hi ha una certa curiositat. També, per exemple, aquí a Igualada hi ha darrerament entre els joves un moviment de recuperació de la nostra cultura, del folklore, del passat. Es vol recuperar d'on venim, i en el nostre cas això és indestriable de la cultura religiosa... Per exemple l'estrena de la 'Missa en honor a Sant Bartomeu' o la recuperació dels balls de bastons o dels cercolets, que hem pogut veure aquesta Festa Major.

J: També, a nivell més general, moviments com el de la Creu dels Joves, en la qual hi van participar un centenar de nois i noies d'entre 15 i 17 anys, amb alegria, passant-s'ho bé...

X: O la trobada mundial de la joventut, que se celebrarà el 2011 a Madrid, on es calcula que hi passaran fins a 2 milions de persones... En aquest esdeveniment, a més, Igualada hi tindrà un paper important, ja que s'hi hauran d'allotjar uns 1.500 joves —de moment ja tenim dos grups confirmats de França, i d'altres de Polònia, Canadà i els EUA. Tot això fa caliu, revitalitza: Els joves esperen alguna cosa de l'Església.

J: Sí, i també s'adonen que vénen temps de dispersió, de convivència amb altres persones i cultures. I és important cercar els propis orígens, sempre respectant, és clar, les persones que arriben de fora.

Què fareu, un cop ordenats sacerdots?

X: Anirem a Roma a completar la formació: en Joan cursarà Dret Canònic durant tres anys, i jo faré Ètica durant dos cursos. I les èpoques de vacances, doncs vindrem a Igualada!

I teniu alguna preferència, per a després...?

J: Sempre fa il·lusió el fet d'estar en una Parròquia, de tenir el contacte amb la gent... De totes maneres estem disposats a anar allà on més se'ns necessiti.

Teniu 28 i 29 anys... És difícil la relació o la comunicació amb la resta de mossens, a causa de la diferència d'edat?

X: En molts àmbits de la societat, a la gent gran se'ls aparta. A l'Església mai ha estat així, i menys ara, amb la necessitat de preveres que hi ha. Respectem profundament els sacerdots de més edat, n'hem après moltes coses, d'ells! Si entens la vida que han tingut, si els comprens i els coneixes, no hi ha cap problema.

J: El col·lectiu de sacerdots té una mitjana d'edat de 70 anys, i és clar que això és molta diferència, però l'entesa és molt bona. A més, el Bisbe de Vic també és relativament jove, proper, cosa que tranquil·litza molt.

X: I en conjunt fem molta pinya...

J: Tenim maneres de pensar diferents, però ens uneix la fe.

Us tracten com uns 'néts'?

X: Potser una mica, però no com si fóssim petits, sinó amb absolut respecte. Veuen que avui en dia prendre la decisió de dedicar la vida a l'Església és molt difícil, i ho valoren molt.

J: I estan molt contents d'assistir a la nostra ordenació, ho veuen com la seva continuïtat.

Hi ha alguna cosa que us faci por o molt de respecte, del vostre futur com a sacerdots?

X: Potser si et fan encarregar d'una feina de la qual no et sents tan capaç... O si vas a parar en una delegació que no coneixes tant. Per exemple, estem acostumats a la Sagrada Família, on hi ha molt de moviment, i seria tot un repte encarregar-se d'una parròquia més 'tranquil·la', que s'hagués de revitalitzar...

J: També fa respecte el fet que entres a formar part de la vida de moltes famílies, en celebracions molt íntimes. També són delicades les confessions, has de reflexionar-hi molt i saber escoltar, donar respostes... I hi ha també moments de desesperació, en què has de consolar...

I tot això és qüestió de caràcter o de pràctica?

X: Penso que les dues coses. Hi ha gent amb més empatia, però és clar que també s'ha de treballar.

J: Per exemple, a l'hora de fer homilies, és important no improvisar: haver-ho treballat, pensat, que et surti del cor...

Què en penseu de les informacions dels darrers mesos sobre la implicació de sacerdots en delictes de pornografia infantil?

X: Bé, són crims horribles que evidentment s'han de condemnar. En les paraules que vaig dir després de ser ordenat diaca vaig parlar-ne perquè veia que molts catòlics patien per aquests missatges no contextualitzats, i que se centraven molt també en la figura del Papa Benet XVI —que realment és una persona justa, que ha tallat radicalment amb aquests temes. Volia en certa manera donar unes paraules d'ànim: hi ha 400.000 sacerdots al món, evidentment amb els nostres defectes, però no es pot criminalitzar tot el col·lectiu per uns actes concrets.

J: Una altra manera de llegir aquestes crítiques és el fet que la societat valora la sacerdoci: n'espera que tingui una vida coherent, d'acord amb el que es predica, i per això denuncia i critica, amb raó, aquests casos.

X: A banda, també es podria millorar una mica la política de comunicació de l'Església: entendre millor com funcionen els mitjans.

Ja per acabar... la primera Missa a Igualada?

X: El Joan en farà una a la Sagrada Família l'11 de setembre, i una altra al barri de Montserrat l'endemà, 12 de setembre. Jo la faré el 26 de setembre també a la Sagrada Família.