“Laporta em va escollir”

Vas entrar al FC Barcelona de la mà de Laporta

Sí, per dir-ho d’alguna manera. Amb l’Aquest any cent!, vaig conèixer el món del Barça, i al tornar a l’Avui vaig mantenir el contacte amb el personal del club. Amb en Laporta vam establir bona relació i a les eleccions del 2000 em va proposar de ser cap de comunicació.

Bona relació dins el club?

Sí, tot i que amb qui més em feia era amb l’equip directiu i el mateix Laporta. Com a periodista he intentat sempre mantenir les distàncies, és contraproduent per mantenir imparcialitat. Sempre he procurat mantenir les jerarquies a la feina, per tant el contacte amb els jugadors, el feia la resta d’equip de comunicació.

Però amb la moció et va tocar el rebre.

Sí. L’ambient s’havia anat enrarint després del cas Alejandro Echevarría, però sobretot ja cap al final, més a prop de la moció de censura, vaig notar com anava perdent la confiança de Laporta i part de la directiva que li era favorable, s’havia anat degradant la relació. Van dir que hi hauria un canvi de funcions, relegant-me de la feina, i com que no hi vaig estar d’acord em van acomiadar.

Als jugadors se’ls diu el que han de dir?

No, ja ho saben bastant el que han de dir. Sí bé és cert que quan n’entra algun de nou se li recorda com funciona el club a nivell de declaracions, però la majoria ja ho sap. En Guardiola ha fet una bona feina quadrant-se amb els jugadors i fent-los atendre les peticions, però ells veuen els periodistes amb recel, perquè saben que busquen la declaració i que poden perjudicar-los. Per això quan surten a la sala de premsa només miren de no ficar la pota.

Programes com Crackòvia o Polònia afavoreixen o perjudiquen?

Un jugador de futbol no necessita ni aquests programes ni la premsa, pràcticament per res. Ja són populars, no és com els polítics, que potser els serveix per ser més coneguts o més populars, ells no ho necessiten. A més a més, no sempre fa gràcia, alguns gags potser sí, però quan se’ls tracta segons com.... pot ser contraproduent a nivell mediàtic, és clar que mai es pot prohibir, des del club, un programa així. De fet, els personatges públics estan bastant indefensos davant la premsa, i si falla el rigor, pot perjudicar bastant.

Faltava rigor amb el tema Ronaldinho?

Ronaldinho i Deco s’havien de treure, era inevitable i necessari. S’havia entrat en una dinàmica que no era gens positiva per l’equip, i calia que marxessin per regenerar-lo. No havien fet cap propòsit de rectificar, només cal veure ara a Ronaldinho al Milan...

I Eto’o?

Eto’o s’ha vist que ha corregit el mal comportament, i tot i que potser no s’hi comptava per la davantera, ara funciona, ja sigui amb Henry o Bojan o Messi. Guardiola té les seves cartes, i la temporada és molt llarga.

Com veus el canvi d’entrenador?

Com el canvi de jugadors, el canvi de tècnic era necessari, més que el canvi de persona calia canviar la feina. S’havia perdut la cultura de treball de 7 dies a la setmana, una cultura que Rijkaard també l’havia tingut els dos primers anys.

Va costar trobar suport suficient per a Guardiola?

Els partidaris de Guardiola eren el mateix Pep i un membre de la directiva, i va ser Guardiola qui va anar convencent a tothom. Portava 4 mesos a un equip de 3a i tothom tenia dubtes, però parlaven amb ell i es convencien, va ser gradual. Laporta no ho va considerar una opció viable fins que vam perdre la semifinal de la Copa d’Europa amb el Manchester.

Què va passar dissabte?

El que m’esperava., van jugar com havien de jugar, era un Barça-Madrid, no era un partit fàcil. S’havia creat una falsa expectativa de golejada, massa eufòria. El factor emocional havia passat per sobre del racional. Es podia mostrar confiança però va anar com un partit típic davant un equip petit, que es va tancar a darrere per posar nerviós al Barça i buscar alguna ocasió com van tenir cap al final. Hi havia pressa per fer gol, una pressa molt induïda per l’afició i multiplicada per la premsa. Crec que guardiola va fer una feina important al vestidors, de conscienciar que no era un partit fàcil i l’eufòria podria anar en contra. A més a més massa sovint oblidem que és un esport i que per tant el factor atzar hi té un gran pes. Una patinada, una lesió... no tot està clar des del principi. Crec que va anar com havia d’anar. I el penal d’Eto’o, Guardiola ha instaurat una rotació i la respecta, em sembla molt correcte.

Guanyarà la lliga el Barça?

L’equip està molt bé, la temporada va molt bé, poden guanyar amb relativa facilitat. Però hem de tenir en compte que el Barça té una bona plantilla, un bon equip com el poden tenir molts altres clubs, però que és la feina i el treball fet fins ara el què els diferencia, si deixen de treballar, perdran la diferència de punts que han aconseguit. Si segueixen així, tindran un final esplèndid.

Més que un club?

Sí, i està als mateixos estatuts. El Barça ha de contribuir en la cultura i la societat del país, ha de retornar a la gent que hi confia el què els dóna, ha sigui a través de la fundació o els mateixos jugadors. D’alguns se sap que tenen fundacions i campanyes, la majoria, ho fan des de l’anonimat. Això no treu que el que cobrin siguin quantitats obscenes, però cobren en relació al que generen. La política salarial del Barça està controlada, cobren un 50-60% dels ingressos del club. Gran part de la resta es torna a la societat.

I cap a La Masia també; és el millor planter?

No sé si és el millor, però només cal veure el nombre de jugadors que surten d’aquí i que estan a la primera divisió, no només amb el Barça sinó en altres equips d’aquí i de l’estranger. Però clar que els entrenadors creguin en el planter, si són de fora és més difícil que hi confiïn però això és una política de club, tenir en compte o no el planter. I el Barça, al llarg de la història quan ha anat així, i ara és un d’aquests moments, ha funcionat.