Laura Borràs: "Estem decidits a avançar cap a la independència de Catalunya”

Què és el primer que farà si és proclamada presidenta de Catalunya?

Amb el context actual de crisi social, econòmica i sanitària, la primera mesura que duré a terme és un pla d’obertura segura, que garanteixi la salut de les persones i també la salut de la nostra economia. Fins ara s’ha actuat a reacció per lluitar contra la pandèmia i salvar vides, però hem de començar a aprendre a conviure-hi i treballar per continuar garantint la vida, en el sentit més ampli, dialogant amb tots els sectors afectats per trobar les vies òptimes. Per això, proposaré fer una taula amb agents econòmics per treballar amb mesures com ara ajuts que cobreixin fins al 50% de les pèrdues que han patit aquest any, especialment les pimes i sectors com el turisme, l’esport o la cultura. També una taula social amb entitats del sector per donar suport als més damnificats per la covid, com són les dones, les persones aturades o la gent gran.

I per aconseguir-ho ens calen recursos. Per aquest motiu demanaré als partits amb representació al Parlament de fer un front comú per aconseguir els fons que Europa ha posat a disposició així com reclamar a l’Estat que demani crèdits del MEDE, per una suma de 4.500 MEUR que podem injectar a la nostra economia.

Ser la primera dona que presideix el país no serà una simple anècdota.

No ho serà, no, efectivament. De la llarga llista de 131 presidents només hi ha homes i ser la primera dona seria un gran honor i una gran responsabilitat, no només perquè obre la porta a una altra manera de fer política sinó perquè ajuda en la visibilització de la dona en una societat en què està infrarepresentada en els llocs de direcció i presa de decisions. Sí que és cert que s’ha fet molta feina en aquest sentit i les dones som cada vegada més visibles a tots els àmbits, i per això la Presidència de la Generalitat no ha de ser diferent.

Si no obté majoria absoluta, obrirà les portes a altres forces independentistes per formar govern?

Nosaltres treballem en aquesta campanya per guanyar bé i fer un govern de Junts per Catalunya fort, per afrontar amb solvència la sortida de la crisi i per treballar amb ambició per assolir la independència. Sempre dic que volem deixar de ser independentistes per ser independents, per poder disposar dels nostres recursos i que Catalunya pugui actuar amb les eines d’estat, tal com una gran majoria dels ciutadans ha expressat repetidament a les urnes que és el que vol pel país. I també sempre hem dit que som els de la unitat, que la millor manera de fer-ho és junts, per tant qualsevol acord postelectoral serà amb forces que ambicionin el mateix, forces independentistes.

I si guanya Esquerra? Què han de posar damunt la taula perquè entri JxCat al govern?

Com li deia, nosaltres fem la campanya centrats en guanyar bé, per poder governar bé, perquè un Govern dirigit per Junts és la garantia per seguir avançant en aquest procés de construcció de la república catalana. Ara ja hem tingut un govern amb partits independentistes, i en canvi no hem avançat cap a la independència. Per tant, el nostre objectiu i la nostra condició bàsica per formar un Govern és un que sigui un govern amb partits independentistes i que dirigeixi la seva actuació de govern cap aquest objectiu.

Creu que la tàctica de voler eixamplar la base del partit ha desviat Esquerra d’eixamplar la base de l’independentisme i l’allunya de la independència com a prioritat?

A Junts per Catalunya ens agrada parlar del nostre projecte. Nosaltres presentem una proposta clara, que vam presentar de forma pública i detallada a l’inici de la campanya. Hem fet una reflexió sobre els fets del 2017, de les nostres fortaleses i les febleses, per aprendre dels errors. Aquests aprenentatges a Junts els hem aplicat. I del 2017 n’hem après que la proposta d’èxit és clara: unitat, estratègia clara, determinació, fermesa i actitud de no renúncia.

Junts comparteix un espai polític de centre amb el PDeCAT. Quina és la diferència entre les dues formacions? Àngels Chacón ha marcat molt un perfil empresarial i incideix en això? Hi ha possibilitats que es tornin a conciliar? I si no, creu que l’espai que representeu ha de tenir una candidatura en l’àmbit municipal diferenciada?

Som una formació nova que neix de la suma de perfils molt transversals, orígens i perfils professionals i ideològics diversos i aquesta és la nostra riquesa, la nostra fortalesa. Tenim un projecte clar i ambiciós, per fer d’aquest país punter en tots els àmbits, social, econòmic, empresarial, tecnològic, mèdic... per ser el referent europeu del sud d’Europa en gestió de la crisi, en recuperació i en innovació. Dit això, com li apuntava al principi, la fortalesa de Junts per Catalunya és aquesta voluntat de suma, i per això tenim les portes obertes a tothom que estigui disposat a treballar units per aconseguir la independència i gestionar el país amb solvència.

Vostè és candidata d’una formació molt jove. Qui hi ha? Qui la integra? Quina és la base?

Junts per Catalunya la formen els més de 6.000 afiliats que s’han sumat a aquest projecte transversal i de suma a què vam donar forma oficial de partit aquest estiu passat. Som el partit del president Puigdemont, de Jordi Sànchez, del Jordi Turull, de Josep Rull, de Quim Forn, de Lluís Puig, som el partit de les persones que l’1 d’octubre ens va canviar la vida i ens va dur a fer un pas endavant i implicar-nos en política per fer un país millor, per fer la independència i deixar de dependre d’un estat que ens dona l’esquena, que vulnera els nostres drets, que ens persegueix per les nostres idees. Un estat que escatima inversions a Catalunya, que no treballa pel benestar dels catalans i les catalanes.

Però com hem pogut veure en aquesta campanya, som molt més que els 6.000 afiliats. Som també els centenars de simpatitzants que creuen amb el projecte, que els torna a il·lusionar una proposta política que els porta a sortir al carrer a fer parades per explicar el projecte, a pujar a una furgoneta i fer milers de quilòmetres en quinze dies per animar la ciutadania a votar Junts per Catalunya aquest 14 de febrer, que s’organitzen per seguir els actes, que ens donen ànims quan anem pel carrer...

Vostè té molt carisma entre la ciutadania. Ho hem pogut veure cada vegada que ha visitat la comarca. La gent l’atura pel carrer. Què li comenten? Què li demanen?

Estem molt contents i agraïts del suport que rebem a tots els llocs. Ens donen ànims per nosaltres i paraules de record pels presos polítics, pels exiliats i pel president Puigdemont. Són la nostra força i els ho devem tot.

Vostè ha format part del Govern. Ha estat consellera de Cultura. Com valora aquesta darrera legislatura, amb un Govern format per dues forces independentistes, però que no ha avançat cap a la República?

L’anterior legislatura hem notat més que mai la repressió de l’Estat i de com n’arriba a estar de lligada de mans i peus Catalunya La legislatura va començar amb la no-investidura del president Puigdemont, i va acabar amb la inhabilitació del president Torra. No han estat tres anys fàcils i n’hem de treure lliçons, perquè hem vist que malgrat tenir un parlament i un govern amb partits independentistes no ha implicat seguir fent passes cap a la independència.

Tot i que no “oficial”, Catalunya està sotmesa a un “155” permanent?

Absolutament. Només cal mirar el que ha passat aquesta legislatura, en què les forces independentistes no hem pogut avançar per complir amb el que van decidir les urnes el 21D, segurament fruit de la repressió i, de vegades, de l’autocensura. No s’ha permès debatre sobre qüestions com l’autodeterminació o la monarquia al Parlament, sota amenaça judicial si es debatia. Hem vist com s’ha aplicat el 155 digital amb el decret del Govern espanyol que permet controlar i intervenir les telecomunicacions, hem vist el 155 sanitari amb la recentralització de competències en la pitjor pandèmia del segle.

Però és que abans del 155 hi havia la intervenció de les finances; i abans el control del TC que suspenia totes les lleis del Parlament; i abans la recentralització de competències; i abans la LOAPA, i la llista segueix. Catalunya fa anys que pateix un control per part de l’Estat que no ens en podrem desempallegar del tot fins que no siguem independents

La repressió, la judicialització, la por... són les úniques armes que té l’estat espanyol per fer front al “problema catalán”?

Aquests últims anys hem vist que l’estat està disposat a fer saltar les costures del seu sistema democràtic per tal d’aturar la independència, amb repressió, amb judicialització, amb por... Malgrat que Pedro Sánchez va prometre en la seva investidura que desjudicialitzaria la política no n’ha donat cap exemple: la repressió continua, hi continua havent presos polítics (per molt que Josep Borrell intenti sense èxit i des de les institucions europees fer veure que no), exiliats, artistes i músics perseguits, no ha eliminat la Llei mordassa i la Fiscalia recorre el tercer grau dels presos polítics. Per part de l’estat, no hi ha diàleg ni voluntat que hi hagi ni negociació ni solució política al conflicte polític. Així que sí la judicialització, la repressió i la por són les seves principals armes, sí. Però hi lluitem amb la nostra fortalesa i persistència, que ens ha permès, entre d’altres, tenir victòries judicials que han posat en dubte l’Estat espanyol a Europa, com el cas de les euroordres del president Puigdemont, i els consellers Comín, Puig i Ponsatí.

Parlant de por. Vostè ha estat investigada sobre un possible frau. Tem una possible inhabilitació o fins i tot, una condemna de presó. És una causa política?

La lawfare actua així: voler posar la por al cos a la dissidència política. Per tant jo no els facilitaré la feina, i defujo d’aquest marc mental a què ens volen abocar. No hi ha causa judicial. I com que no hi ha causa, no hi pot haver condemna. Sempre he donat les explicacions quan les havia de donar i estic molt tranquil·la amb la meva consciència perquè sóc innocent.

Vostè ha visitat els presos i exiliats polítics. Hi ha prop de tres mil catalans represaliats. Quina sortida hi ha?

Una solució política al conflicte polític que passi per l’amnistia i el dret d’autodeterminació. És una proposta compartida per tots els presos polítics i exiliats, perquè és l’única solució que resol el problema de fons, que és que existeix una persecució judicial per causes polítiques. Ja hem vist que els indults i la reforma del codi penal per canviar el delicte de sedició són anuncis que fa el PSOE quan s’acosten les eleccions o quan volen aprovar algun projecte important a Madrid com ara els pressupostos.

S’ha de continuar dialogant amb Espanya?

Com sabeu sóc una persona del món de les paraules i poso molt en valor el significat de les paraules. I dialogar s’ha de dialogar sempre, com parlen dues persones. Això és un diàleg. Nosaltres defensem la negociació, que és el procés a partir dels quals es resolen els conflictes arribant a acords. I aquesta negociació ha de ser entre iguals, amb un mediador, i hi ha de comptar amb garanties del compliment dels acords que s’hi arribin.

Molta gent reclama unitat de l’independentisme. Vostè també? Què ha fet malament l’independentisme des del 2017? Què hauria fet vostè diferent? Hi ha més coses que separen que no pas apropen les forces independentistes?

Junts som un projecte que vam néixer perquè enteníem aquesta necessitat d’anar units. La unitat és una de les claus de l’èxit de l’1 d’octubre. Per tant, nosaltres sempre la defensarem. Si no ens podem unir de forma prèvia a unes eleccions, ho hem de fer de forma posterior, formant un Govern que faci la independència, i teixint una estratègia unida entre partits i entitats socials per avançar.

També hi ha decepció entre la ciutadania que va participar, que va creure en l’1 d’octubre... Què els diria?

Que no defalleixin i que mantinguin viu aquest compromís que va fer possible el referèndum, com han fet aquests tres anys. La gent mai falla, i no fallarà. Els demano que ens exigeixin als polítics a seguir avançant, perquè el seu compromís és el nostre.

A Catalunya, prop d’un 80% de la població vol decidir sobre el seu futur. A Espanya no volen donar sortida política al conflicte?

Donar una sortida democràtica a una proposta que defensa el 80% de la ciutadania és el normal en tots els països democràtics. Per tant, segurament el problema de l’estat espanyol és en la seva concepció de la democràcia, que no és tan consolidada com van dient pel món.

A Espanya, a part del “conflicte” amb Catalunya, hi ha una crisi de valors democràtics, de llibertats? Estan en perill?

Aquests tres anys hem vist que l’estat espanyol és capaç de tot per aturar l’independentisme, fins i tot fent saltar pels aires un dels pilars de la democràcia com és la separació de poders. No crec que sigui nou, sinó que és una idea empeltada en la concepció nacional d’Espanya.

L’extrema dreta pot entrar al Parlament. Com valora aquesta situació i l’auge de l’extrema dreta.

Si l’extrema dreta entra al Parlament, ens haurà de fer reflexionar a tota la societat i analitzar què mou a la gent a donar el seu vot a partits xenòfobs, homòfobs, racistes, que menystenen els drets de les dones. S’ha generat un debat molt important per aquestes eleccions que és el de com hem de tractar l’extrema dreta. Si volem fer política rigorosa i seriosa, crec que ens haurem d’asseure els partits i parlar de com gestionarem aquesta situació. Tots ens hauríem de comprometre que si arriben al Parlament, no decidiran les majories, no marcaran l’agenda política del govern i, per descomptat, que l’extrema dreta del Parlament de Catalunya no decidirà el Govern de la Generalitat.

Si és presidenta, a part de l’agenda sobiranista, quin creu que seran els grans reptes de país per als pròxims anys

Tenim el repte immediat de la gestió de la COVID, aquesta pandèmia que ara ja és una sindèmia, perquè els seus efectes traspassen els sanitaris, provocant una crisi econòmica i social. Per tant, tenim el repte de la recuperació d’aquesta triple crisi. I a més a més, hem d’afrontar el repte del canvi climàtic; la revolució digital; la cohesió social i la cohesió territorial, tenir un país viu que sempre diem nosaltres; tendir cap a una economia del coneixement... És a dir, hem de construir la Catalunya del futur.

Vostè ha dit repetidament que en aquestes eleccions “ens hi juguem molt”. Què es juguen Catalunya i l’Anoia el 14-F?

Que hi hagi els responsables d’un Govern que ha fet la pitjor gestió de la crisi a tot Europa, com és el cas del Govern espanyol, o que ho gestioni que amb els pocs recursos ha fet mans i mànigues per ajudar els sectors més afectats per la crisi, Que hi hagi els que busquen la confrontació i la repressió o els que volem la independència.

Vostè va fer la seva tesi doctoral sobre la bogeria a l’edat mitjana, que va titular “Més enllà de la raó”. Quina part de bogeria hi ha en l’actual escenari polític a Espanya?

Quan veiem que hi ha presos polítics, exiliats, persones processades i perseguides per les seves idees en ple segle XXI i en un estat que se suposa una democràcia consolidada, et fa veure que la bogeria institucional pot arribar a no tenir ni límits ni aturador.

Vostè, si és presidenta, s’ha compromès a ratificar els compromisos derivats de l’u d’octubre. Com ho farà?

Nosaltres sempre hem defensat que la millor solució és la via de la negociació entre iguals, de govern a govern, entre la Generalitat i el govern de l’Estat, per trobar una sortida acordada al conflicte entre Catalunya i Espanya. Aquesta és la solució que proposen els països veritablement democràtics quan es troben un repte d’aquestes característiques. Ho va fer el Regne Unit amb Escòcia i el Canadà amb el Quebec. Però l’Estat espanyol no respon als estàndards d’aquests països democràtics. I, per tant, la negativa de l’estat espanyol a negociar no ens ha d’impedir fer passes en direcció a respondre a un anhel majoritari de la ciutadania de Catalunya.

Des de Junts per Catalunya hem explicat que el que volem fer és comptar tant amb el 50% vots com amb el 50% dels escons. Estem decidits a continuar avançant cap a la independència, i fer-ho amb una primera resolució al  Parlament per reforçar aquest resultat electoral. Per tant, parlem en termes d’una majoria absoluta independentista. Per reafirmar aquest compromís, la nostra voluntat és fer-ho de manera solemne al parlament, per marcar que l’objectiu d’aquesta legislatura és anar fent passes per assolir la independència.

Hi ha gent que “té pressa”. Què és més important: el com que el quan?

El que és important és fer-ho quan toqui perquè estem preparats.

Com somia la futura República catalana?

Una república lliure, democràtica, feminista, amb igualtat d’oportunitats i on ningú quedi enrere.