Laura Guiteras: "Em fa molta il·lusió quan la gent em pregunta si la Mrs. Brownie va existir de veritat".

A Mrs. Brownie, Laura Guiteras i Teatre Nu sumen el seu talent a l’escenari. Com es troben una cantant i una companyia anoienca i tiren endavant un projecte de teatre musical?

Víctor Borràs: Ens vam conèixer gairebé de casualitat. Ens vam trobar amb l’actor Ivan Benet, amb qui la Laura havia participat en un espectacle al Lliure. Li havia explicat que tenia la idea de fer un espectacle amb un titella; ja s’havia fet un prototipus i havia compost tres cançons, amb el pianista Abel Boquera. Va presentar-lo en un mercat de projecte, el vaig veure i em va agradar molt la idea i els temes musicals. Vam parlar i vam veure que com a companyia el podíem fer créixer, li podíem donar forma, amb una història, una dramatúrgia. Era un projecte amb unes cançons soltes. A partir de les cançons vam teixir una dramatúrgia, una història.

Laura Guiteras: Jo tenia una idea, un projecte que havia anat treballant en diferents residències artístiques. Però estava sola. El primer pas el vaig fer  amb el pianista Abel Boquera. Tenia molt clar que havia de compondre els meus propis temes, que no havia de recórrer a estàndards o versions.  Tenia un personatge, mig humana i mig escuma, i unes cançons. La idea tenia un pes musical molt fort però era un projecte orfe de dramatúrgia i de direcció. Aquí, a través de l’Ivan Benet, ens vam trobar amb el Víctor, que va veure-ho com un work in progress, que tenia molt suc i que el podia esprémer molt bé. Vam començar a treballar-hi i ara el Teatre Nu ja és com la meva família adoptiva i em sento filla adoptiva de Sant Martí de Tous.

V.B.: La Laura és molt oberta a conèixer gent i treballar amb gent nova i diferent. La Laura és una dona que no para de tenir idees constantment. Vam unir les seves idees amb les nostres, vam orientar-les, guiar-les i donar-hi forma. Ens vam posar a treballar i vam donar vida al projecte, li vam construir una història.

Quina és aquesta història, la de la Mrs. Brownie?

V.B.: És la història d’una dona que va viure l’esplendor i l’èxit com a cantant als anys seixanta i setanta. És la seva història explicada des de la vellesa, amb retrospectiva, explicada per una iaia asseguda al seu balancí. Evoca tot el que havia sigut. Les cançons parlen de temes com l’amor, la soledat, etc., i cada cançó es relaciona amb records, anècdotes, flashbacks…

L.G.: El que em fa més il·lusió és  quan la gent em pregunta si la Mrs. Brownie va existir de veritat. Ella seria coetània de Tina Turner, per exemple. Hi va haver un treball d’investigació, sobre l’època, la música... Em vaig imaginar com seria ella, a quins llocs actuaria... Vam crear un mite!!!

L.G.: La Mrs. Brownie és una black woman autèntica.  És una dona que ha viscut molt, ha viatjat molt, s’ha casat i divorciat, ha tingut molts vicis (com el brownie...). És una dona que ha viscut l’èxit i ara es troba, al final de la seva vida, en un moment de retrospectiva.

L.G.: Mrs. Brownie és una barreja de cantants negres de blues, funk, jazz, soul, a qui faig un tribut perquè m’agraden molt, com la Nina Simone, l’Etta James, l’Aretha Franklin, Billie Holiday, Bessie Smith o la Marlena Shaw, a qui vaig veure cantar a la Sala Apolo de Barcelona. Tenia més de vuitanta anys i va pujar a cantar a l’escenari ajudada del bastó... Era tot passió!!! Va néixer el 1942, com la Tina Turner i tindria més o menys la mateixa edat que Mrs. Brownie.

Mrs. Brownie ens mostra la cara més humana dels mites, dels ídols. Tot i la nostàlgia, l’obra és plena de vitalitat, optimisme i fins i tot humor...

V.B.: Mrs. Brownie és al final dels seus dies, però viu una celebració de la  seva vida.

L.G.: Les meves cosines, després de veure Mrs. Brownie , de veure’m a l’escenari amb el titella de la vella Mrs. Brownie, em van dir que em veien amb la nostra iaia, que va morir fa tres anys. La nostra iaia era una emigrant, d’aquelles “genio y figura hasta la sepultura”. Vaig poder passar molt temps amb ella, li cantava cançons.  Vaig sentir que tenia una amiga setanta anys més gran que jo. Tenia un vincle i una sensació de complicitat molt bèstia, que no té preu. La soledat, a la vellesa, és de les coses més dures. L’obra també té aquest punt de mostrar-nos una dona que es veu al final dels seus dies, gairebé en soledat. En la nostra cultura no parlem de la mort, ens l’amaguen, però hi és.

L.G.: La Mrs. Brownie és molt catxonda, es riu molt d’ella mateixa i diu les coses com les pensa, tal com ragen. Tot i que pensa amb nostàlgia en aquelles èpoques que foren millors, és vitalista, s’agafa a la vida. Cantarà fins als últims instants de la seva vida. És una apassionada de la vida, dels petits plaers (com menjar xocolata...)

A Mrs. Brownie convergeixen diferents disciplines artístiques com la música –interpretada en directe-, els titelles i el teatre d'objectes. A l’escenari, la Laura ho fa tot, explota tots els seus recursos, la seva versatilitat artística. I ho fa d’una manera brillant, tot i que no havia treballat mai abans amb titelles.

V.B.: Sí, i aquest és l’aspecte que pràcticament hem treballat més. La Laura no ho havia fet mai però és una persona amb una gran capacitat per aprendre. Canta, balla… té moltes habilitats i una gran facilitat per aprendre i adquirir coses, com la tècnica de manipulació de titelles. I ara ho fa molt bé!.

L.G.: Jo era una absoluta “novata” i el Víctor em va matxacar (positivament) molt... Vam assajar molt: els gestos, les mirades, els silencis... Tot va ser qüestió de pràctica i constància. És un àmbit que es pot explorar infinitament. A més, em van caure les llàgrimes quan vaig veure els titelles que va construir el Martí Doy. Sensacionals! Sense voler hem fet una cosa gairebé sense precedents aquí, els hem de buscar a l’Amèrica llatina, que és el de la cantant-titellaire.  Em fa molta il·lusió, després de tot aquest treball, és que la gent no em veu a mi, veu al personatge. En acabar, la gent no m’aplaudeix a mi, que marxo, sinó al titella, a la figura.

V.B.: La clau de tot ha estat l’intercanvi d’idees, d’inquietuds, que encaixa amb el moment  que estem vivint com a companyia. Des de Teatre Nu estem alternant espectacles de creació pròpia amb projectes que fem amb altra gent. Mrs. Brownie és un espectacle senzill, fàcil d’entendre, nostàlgic però divertit, amb moments tendres. El  públic hi connecta molt bé.