Laura Marcet : "M'agradaria triomfar als Estats Units, la millor lliga del món"

En quin moment vas veure que volies jugar a futbol?

Des de petita sempre m'havia agradat, però el meu pare em va dir que fins que no acabés 6è de Primària no m'apuntaria a l'Igualada ni a cap equip federat. Llavors fins a 6è vaig ser als Jocs Escolars de l'Anoia. Sempre em diuen que de petita ja xutava pilotes i tot el que trobava. Estic federada des de 1r d'ESO, aquest és el 6è any. Quatre anys van ser a Igualada, un l'any passat al Vilafranca i ara a l'Espanyol.

Quan has notat el canvi pel que fa a les exigències dels entrenadors?

A Igualada estàvem a 2a divisió i quan l'entrenador se'n va anar al Vilafranca em va dir d'anar-hi. Elles estaven a 1a divisió i em va dir que això seria com sortir a l'aparador del futbol. Es nota el canvi, en el cos a cos i en alguns aspectes del joc. I ara a l'Espanyol ha sigut un canvi total. Quant a entrenaments i ritmes. Tot és molt diferent.

Com vas poder fer el pas del Vilafranca a l'Espanyol?

L'any passat, justament per aquestes dates, l'entrenador de l'Espanyol em va enviar un Whatsapp i em va dir si volia anar-hi l'any següent. Ell sovint ens venia a veure jugar a Vilafranca i per això em coneixia. Em va dir que el truqués quan sigués amb els meus pares. Em vaig quedar flipant... Va parlar amb el meu pare durant una hora.

A nivell d'horaris, inverteixes moltes més hores ara que estàs a l'Espanyol?

Sí, són tres dies a la setmana i més o menys estic una hora d'anada i una hora de tornada. Però el fet de tenir menys hores pel meu temps lliure m'ha fet organitzar-me millor. Jo sóc de les que si està a casa sense fer res, no faig res. En aquest sentit m'he espavilat més. Tothom em deia que a l'escola aniria fatal. Fins i tot la meva àvia deia que digués que no a l'Espanyol, per aquest motiu, però al final no ha estat així.

Tot això suposa un esforç extra a la família per portar-te amunt i avall?

Bé, a mi em sap greu pel meu pare, que em porta als entrenaments. Quan la gent  pregunta al meu pare que com porta el fet d'haver-me de portar, ell diu que ho porta bé perquè sap que m'agrada el que faig.

Si et trobessis mai en la disjuntiva de triar, entre estudis o feina i ser futbolista professional, què creus que triaries?

Futbol. Sempre miraria primer el futbol i a partir d'aquí triaria la resta. Ara m'estic pensant que si no entro a INEFC a Barcelona, anar a Lleida... Però com que això seria deixar l'Espanyol, abans preferiria fer un mòdul aquí o no fer res. I també si vull jugar a fora, per exemple amb una beca a Estats Units, te la donen pel futbol i estudies allà.

Imagina't un cas hipotètic: li dius a l'entrenador que no pots anar a un entrenament perquè tens un examen important l'endemà. Què et diria?

L'entrenador que tinc està boig pel futbol. Un 70% de les seves hores les passa pensant en futbol, i ell és el primer que et diu que ni que tinguis febre has de venir, perquè ell diu que també ho faria. Ens posa com a norma que si faltes a un entrenament no surts com a titular. Per això la gent ja ni es planteja fallar.

T'agrada aquesta exigència? La trobaves a faltar a Igualada?

A mi sí. Sí, això és el que diferencia un club alt de la resta. Hi ha gent que no ha aguantat la pressió. Tres jugadores del meu equip ho han deixat al llarg de la temporada. Potser no pels estudis, però és que si no comparteixes la mentalitat de l'entrenador és difícil estar-hi bé. Ell ens ho diu, o pugeu al carro amb mi o no veniu.

On et veus d'aquí 5 anys?

A mi m'encantaria anar a fora, a països on les noies cobren per jugar a futbol, ja que aquí només ho fa el Barça i allà no m'hi veig. És molt dir, però m'agradaria anar a Alemanya o Estats Units, que per a mi és la millor lliga del món.

.

Has hagut de prendre alguna decisió difícil per tal de prioritzar el futbol sobre alguna altra cosa?

Me’n recordo a 2n d’ESO, que jo feia música (des de petita fins aquell any) per la meva mare, i vaig arribar a una situació en què havia de triar entre continuar fent música o futbol. Jo clarament vaig triar futbol, però hi va haver una companya que va deixar el futbol per seguir amb la música. També he tingut moments de ràbia, com per exemple, me’n recordo a vegades, quan jugava a Igualada, sortir dels entrenaments plorant perquè jo volia fer més i en canvi hi havia altra gent que només anava a passar l’estona.

En algun moment quan eres petita et vas arribar a pensar que jugaries a l’Espanyol?

Jo quan era petita, veia  les jugadores de l’Espanyol B jugant aquí a Igualada i pensava que eren molt bones, ara que estic jugant allà penso que si jo hi sóc el nivell no era tan alt (riu).

Et veus debutant al primer equip de l’Espanyol?

M'agradaria, però tinc dubtes. De totes formes preferiria haver marxat (a jugar a un altre país) abans que això passi. Justament, aquest any hem començat a mirar massa tard  poder agafar una beca per poder anar a Estats Units, i fa poc ens van dir que per anar allà es necessitava el títol d’anglès i, entre tot plegat, se’ns ha fet una mica tard. Ara ja seria esperar fins l’any que ve.

Quin objectiu a curt termini et poses ara mateix?

Seguir a l’Espanyol i a nivell d’estudis entrar a INEFC, ja que es fa a Barcelona i així no hauria de pujar i baixar sempre. I a més deixaria més tranquil el meu pare.

Si poguessis triar el teu futur ara mateix, què escolliries: seguir a l’Espanyol, anar a Alemanya o anar a Estats Units?

Triaria Estats Units, ja que ho podria fer tot. Jugaria a la universitat i allà estudiaria la carrera d’INEFC.

Has patit moltes pressions per poder arribar on ets ara?

No, perquè el meu pare sempre li ha agradat molt el futbol, i això ha ajudat  que les decisions sempre hagin tirat cap el futbol. El meu pare ha estat una peça decisiva. Sense la meva família no hauria arribat on sóc. Ells mai s’han oposat que jo volgués anar a l’Espanyol.

Com afecta estar a l’elit futbolística a nivell de vida social?

No gaire, ja que abans d’estar a l’Espanyol tampoc quedava  entre setmana amb les amigues. A més, durant els caps de setmana sempre tinc estones per quedar-hi, a part l’estona del partit. Sí que és veritat que a vegades hi ha nits en què no es pot sortir perquè l’endemà hi ha partit, i a això sí que he hagut de renunciar. La diferència entre l’Espanyol i l’Igualada és que aquí potser se surt la nit abans d’un partit i allà ni se’t passa pel cap.

Voldries tornar a l’Igualada?

Crec que encara no és el moment, però m’agradaria tornar-hi algun dia, sí.