Laura Riba: "L'educació i les lleis han d'anar de la mà per lluitar contra la mutilació genital femenina"

Més de 125 milions de nenes i dones, de 129 països diferents, estan sotmeses a la mutilació genital femenina. Com definim aquesta pràctica?

La mutilació genital femenina és qualsevol pràctica que altera o danya els genitals femenins sense motiu terapèutic, segons el que diu la OMS [l’Organització Mundial de la Salut], ho faci un professional de la salut o no. Hi ha 4 grans tipus de mutilació, que van de menys a més grau de severitat: al tipus u s’extirpa el clítoris total o parcialment; al dos, s’extirpen els llavis menors i el clítoris (tot i que no sempre); al tipus tres s’extirpen el clítoris, els llavis menors i es cusen els llavis majors, deixant només un forat per l’orina i un altre per la regla; i al tipus quatre s’inclouen totes les altres pràctiques que alteren els genitals femenins i que no són fruit de motius mèdics ni terapèutics, com les pràctiques sexuals en comunitats de cocaïnòmans, on s’injecten cocaïna pels genitals, o pràctiques on les dones es pengen pesos als llavis majors per estirar-los. També s’està debatent si la cirurgia estètica genital s’ha d’incloure en aquest tipus de mutilació, cosa que jo crec que ha de passar perquè, en definitiva, també és una alteració.

I on té lloc aquesta pràctica?

Els tipus u, dos i tres són mutilació en origen, i passen en els 29 països que comentaves, que són el centre d’Àfrica, Orient Mitjà, el sud est asiàtic i unes comunitats indígenes de Colòmbia i Equador. En cada un d’aquests països o, millor dit, en cada comunitat, es practica la mutilació de manera diferent.

Hi ha casos a l’Anoia de dones africanes que viuen aquí i han estat mutilades?

A l’Anoia s’han comptabilitzat menys de 10 persones que vénen de països on es practica però no s’està fent intervenció amb cap d’elles. Just ara s’està creant una comissió específica per treballar el tema aquí, però està tot molt embrionari.

A nivell internacional la mutilació és una vulneració dels drets humans i, de fet, en la majoria d’aquests 129 països està penada per llei

La mutilació vulnera els drets humans des d’una perspectiva internacional. Per què és una pràctica que no s’atura?

A mi és un dels factors que em va costar més d’assimilar, perquè significa entendre la complexitat de la pràctica. És obvi que a nivell internacional la mutilació és una vulneració dels drets humans i, de fet, en la majoria d’aquests 129 països està penada per llei.

Llavors? Per què les comunitats o ètnies no l’aturen?

Quan vaig anar a Gàmbia partia de la idea que la mutilació és una pràctica súper negativa, exòtica, llunyana a mi i fins i tot violenta. Però em vaig adonar que és un fenomen més complex, perquè es tracta d’una tradició ancestral, amb centenars d’anys d’història.

Pel que fa a la llunyania he vist que és una pràctica que també "afecta" Catalunya, ja que hi ha moltes dones que viuen aquí que l'han patit.

La mutilació sempre està vinculada amb la idea de controlar la sexualitat de les dones

Quan va començar a practicar-se?

Els orígens són desconeguts però es creu que va començar a l’antiga Egipte: les faraones es mutilaven per motius estètics i per diferenciar-se socialment de la resta del poble. Però també es creu que podria haver començat a les tribus nòmades de Mali: els homes cosien les dones per evitar que es quedessin embarassades d’altres homes mentre ells no hi eren.

Ja veus que l’origen és incert però sempre està vinculada amb la idea de controlar la sexualitat de les dones.

Es tracta d’un ritual masclista.

Totalment. Les àvies o tietes són les encarregades de practicar la mutilació, i ho fan per amor, perquè creuen que és el que garantirà un futur per a la nena. Si està mutilada serà acceptada socialment. La mutilació és la marca física que demostra que la nena ja sap què vol dir ser dona: sofriment, sang, submissió...

Per tant, qui no passa per la mutilació no té identitat de gènere, és a dir, no està preparada per casar-se i, en comunitats rurals, una dona soltera no sobreviu.

Però segons sembla la pràctica disminueix lentament i, per tant, significa que hi ha nenes a qui no mutilen. Han d’emigrar?

Hi ha nenes que no es mutilen, sobretot si provenen de famílies més riques o amb més educació, però el factor més important que determina la mutilació és l’ètnia.

El grup ètnic fins i tot marca l’edat: va des dels set dies de vida fins als 10 anys, aproximadament.

A Gàmbia, noies de 20 anys que estudien per ser llevadores no saben com és un genital sa, perquè tots els que han vist són mutilats

Com vas viure la realitat d’aquesta pràctica a Gàmbia?

Jo vaig començar fent pràctiques a l’ONG Wassu Gambia Kafo, vinculada amb la UAB, i després m’hi vaig quedar treballant. La meva tasca era coordinar el pla nacional de formacions sobre la mutilació a Gàmbia i també feia de tècnica de projectes. De fet, l’objectiu de l’ONG és formar els professionals de la salut i els estudiants, incorporar el tema a les escoles i fer més incidència política.

Les formacions les duien a terme gambians professionals de la salut.

Em va sorprendre perquè formàvem noies de 20 anys que estudiaven per ser llevadores i no sabien com era un genital sa, pensaven que el normal era un genital mutilat perquè tots els que havien vist eren així. Quan els ho explicàvem es preocupaven molt, perquè eren persones que havien patit la mutilació i no sabien ni què era. I això em sorprenia molt, i fins i tot després veure que ho defensaven... era molt bèstia. Fins i tot dones a qui s' havien mort les filles seguien defensant-la. Horrorós.

Des que vaig tornar (novembre 2015) fins ara (febrer 2016) m’he encarregat de realitzar un estudi per a una revista americana sobre els coneixements, actituds i pràctiques de la mutilació. Amb aquest estudi hem vist que amb les campanyes antimutilació els coneixements han augmentat moltíssim, les actituds han millorat bastant però la pràctica no respon a aquesta tendència. De fet, ¼ dels enquestats diuen que tot i saber les conseqüències de la mutilació la seguiran practicant a les seves filles.

Crec que la llei i l’educació és l’única combinació possible per lluitar en contra de la mutilació, han d’anar de la mà

I per on creus que s’hauria d’avançar llavors?

Crec que la llei i l’educació és l’única combinació possible, han d’anar de la mà per lluitar contra la mutilació, perquè si no el fet que sigui penada pot ser contraproduent, perquè es practica al marge de la llei, sense cap control sanitari.

A Gàmbia s’està vivint un procés molt interessant: noies de 25 a 30 anys que viuen a Europa però han patit la mutilació s’han empoderat i estan tornant al país i reivindiquen l’eliminació de la pràctica, perquè veuen que no volen fer-ho a les seves filles.

El canvi des de dins. Això és el que ha de ser, no?

Sí, per a mi el canvi ha de sortir de dins. I després els organismes internacionals tenim el deure i l' obligació d’acompanyar aquesta inèrcia i donar els instruments que tenim: recursos, experiència, infraestructures, etc. No hem de ser els capdavanters, que és el que ha estat passant durant molt de temps.

Amb què et quedes de Gàmbia?

Vaig  fer una amiga, un senyora que venia cacauets, que va tenir una filla just quan vaig arribar a Gàmbia. Jo agafava el taxi cada matí just davant d’on ella tenia la paradeta i vam tenir molt bona relació, cuidava molt el seu bebè! Ella no sabia de què treballava jo, i un dia em va comentar que volia practicar-li la mutilació a la seva filla petita, tal i com havia fet amb les més grans.

Vaig explicar-li que jo treballava en aquests temes i vaig anar a casa seva amb els meus companys de feina gambians, perquè li expliquessin la feina que fèiem. Li vaig dir que treballàvem amb dones i nenes que havien tingut problemes pel tema de la mutilació i, parlant durant molta estona, ella i el seu marit van decidir no practicar-la a la nena.

Vaig estar contenta perquè vaig deixar de banda la idea de "sóc una blanca explicant què ha de fer un negre". Aquesta idea sempre crea barreres

Una victòria!

Això és el que m’emporto de Gàmbia. Vaig estar contenta perquè vaig deixar de banda la idea de "sóc una blanca explicant què ha de fer un negre" i vaig pensar que ella era la meva amiga i volia que sabés les conseqüències de mutilar, d’amiga a amiga.

A vegades el dilema aquest de "blanca que ve a predicar" te l’has de treure perquè sinó ets tu qui crees barreres abans d’hora.