'La lliçó que ens va ensenyar la insubmissió és que col·lectivament els ciutadans tenim molt poder'

L'antimilitarisme existia però la LOC va ser la gota

Quan es va redactar la Ley de Objeción de Conciencia (LOC), el Moviment per l'Objecció de Cionsciència (el MOC) es va posicionar contra la llei, i es va presentar un recurs al defensor del poble per denunciar-la, perquè es considerava que amb l'objecció de consciència es penalitzava, ja que t'imposaven un servei social substitutori. Estàvem en contra de l'exèrcit, i que ens obliguessin a fer un servei alternatiu no deixava les coses clares, era una sortida però el que volíem era manifestar el nostre antimilitarisme. I es va fer una declaració conjunta que no es volia fer ni una cosa ni l'altra.

Al marge de la llei

La llei, que encara no estava provada, exigia declarar els motius pels quals no volies fer el servei militar, i la mateixa constitució diu que no et poden obligar a declarar sobre la teva ideologia o religió. A més a més, a través de la declaració institucional que et feien omplir després ells, el Consejo Nacional de la Objeción de Conciencia decidia qui podia ser objector i qui no. En la declaració conjunta, que van presentar centenars de joves, es feia palès que no s'acceptava la llei adoptada ni es faria el servei substitutiu, cosa que ja va ser el primer pas de desobediència civil.

Paper mullat?

En part, però com que vam ser tants, es van veure obligat s a acceptar-ho, tot i que era una declaració alegal, la llei no s'aprovaria fins més tard. Jo em vaig trobar la feina bastant feta, molta nois havien persentat la declaració col•lectiva, però pocs mesos després que la presentés jo, es va aprovar la llei el 1987 i per tant ja no servia. Només era vàlida la declaració institucional, i estar contra el servei militar i contra la llei, que no pensàvem acatar, ens situava com uns insubmisos.

Hi va haver represàlies?

Com que érem molts els que ho havíem presentat, alguns van ser amnistiats, per dir-ho d'alguna manera, però la resta, dels primers grups d'insubmisos (1989, ara fa 20 anys) n'empresonaven algun de cada grup a la Model, com el company Joan Cruz, igualadí historiador que fins i tot tenia el premi Joan Mercader, s'hi va passar 13 dies, tot i que els de més als inicis, s'hi van arribar a passar 3 setmanes. Estem convençuts que tenien un camp de proves a Nafarroa, on empresonaven els grups sencers, a veure com reaccionaven, però de seguida van veure que hi havia molta oposició i reaccions arreu del país.

Molts judicis

Quan et cridaven a fer el servei militar obligatori o per contra el servei social obligatori, si t'hi negaves s'obria un procés legal. Inicialment eren consells de guerra, però aviat va passar de la jurisdicció militar a la civil. A Barcelona només hi va haver un consell de guerra, que va condemnar a 3 persones. La llei preveia, pels insubmisos al servei militar, entre 1 i 6 anys de presó.

I al 1990 et van cridar a files

Sí, juntament amb altres nois que seguíem tots l'estratègia d'insubmissió, ens vam presentar al cap d'un parell de mesos al jutjat militar amb una altra declaració afirmant que no hi pensàvem anar, ni a l'exèrcit ni a fer el servei social. I com que la llei ja estava en vigor, vam quedar pendents de judici, pel civil. Representa que fins al judici m’havia de presentar cada 15 dies als jutjats d’Igualada, perquè controlessin que no m’escapava, no podia sortir del país, però hi havia tanta gent en la mateixa situació que no donaven l’abast.

Així durant 6 anys

Aquest temps crec que va ser per mi la pitjor època. Sí que només em vaig presentar als jutjats un parell de vegades, i que em vaig arriscar sortint de viatge, però no hi havia prou control per tothom, hi havia gent que fins i tot havia marxat a Israel, que era molt complicat el permís, molta paperassa. Però no van deixar de ser 6 anys d’incertesa, amb el risc que clar, estava, com si diguéssim, en llibertat vigilada, i qualsevol acció era delicada, i com que tampoc ens estàvem quiets, mobilitzacions, manifestacions, actes...

6 anys que acaben amb una multa

De 200.000 pessetes, tot i que m’enfrontava a una pena de presó. Vaig pagar perquè sinó t’embargaven el sou i no li hauria donat aquesta sorpresa al meu pare (somriu). Però si no volies pagar i no et podien embargar res, cap a la presó. Però al 1996, el tema estava força desmobilitzat, i només ens desplaçàvem de judici en judici. Joan Cruz també es va ‘salvar’ d’anar a la presó, però el cas de Victor Valls va ser força complicat i llarg.

Però el moviment insubmís es manté

El nostre objectiu final, antimilitarista, encara no s’ha complert, i si bé és cert que hi ha menys moviment, hi ha gent que sí que fa coses; cada any es fa la campanya d’objecció fiscal, es fan protestes puntuals contra la presència de l’exèrcit entre la societat civil (l’F-18 a Aerosport fa uns anys, l’stand de l’exèrcit al Saló de l’Ensenyament, al Saló de la Infància de Barcelona...).

El militarisme i l'antimilitarisme són menys presents actualment?

Per força, només el simple fet que el servei militar no sigui obligatori ja fa que no sigui tan present, i de fet el més complicat és canviar la mentalitat, no fa massa encara hi havia la idea de ‘si jo he pringat, perquè no has de fer tu’.

Però sembla que la gent, els joves, son menys activistes

Hi ha més desvinculació, és cert, però també perquè crec que a Catalunya hi ha una cultura pacifista molt important, només cal recordar el moviment que hi va haver per la Guerra d’Iraq. Però es van fent coses, campanyes. La de la Shell, a escala internacional, per exemple, que volien enfonsar un pou d’extracció de petroli al mig del mar. Es va fer boicot als productes de la Shell fins que es van veure obligats a retirar el projecte. És una manera e fer política que tenim els ciutadans. De fet, si una cosa ens ha ensenyat la insubmissió, amb la carta col·lectiva, les protestes, el MOC...és que el ciutadà, individualment no, però col·lectivament, té molt poder, i això s’ha d’aprofitar, i no es fa prou. De toa manera, els joves d'avui dia estan molt més sensibilitzats, més consciència nacional, ecològica...hi ha un pòsit important que abans no hi era.