La Lliga de Capellades, una entitat cultural que no para de créixer

Primer de tot, moltes felicitats pel premi. Per quin motiu creieu que us han donat aquest reconeixement?

Pep Vallès: Ens van dir que la idea era distingir un col·lectiu i que la Lliga destacava per la seva dinàmica, la seva expansió comarcal, per la quantitat de socis i, sobretot, per la dinàmica cultural. Tenim programacions quadrimestrals i per un poble de 5000 habitants l'exponent és molt fort. Són quatre mesos amb 53 actes, a part dels cursos i tallers que sempre hi son. Això per un poble com el nostre és una barbaritat.

Núria Bonfill: També pel suport a la llengua catalana, tot i que no hi treballem d'una manera incisiva o política. Ja hi ha qui se'n cuida.

Què ofereix ara mateix La Lliga?

P,V: La programació de La Lliga és molt rica i extensa. A part de les activitats puntuals, jo destaco molt els cursos. N'hi ha per famílies amb jocs, el futbol per la televisió, converses d'anglès, el billar, pilates, ioga, ganxet, punt... i darrerement hem estrenat la Trama, unes conferències de professors universitaris amb cert prestigi. En breus ve Quim Torra per exemple. Hem de dir que els busquem nosaltres mateixos i ara mateix ja tenim tots els conferenciants fins a juny. Això també és un altre tret diferencial de la lliga, anem amb molt de temps.

La Lliga es va crear l'any 1901, coincidint amb el moment fort dels Ateneus i amb la creació d'alguns d'ells arreu de Catalunya. La Societat La Lliga va sorgir amb la mateixa finalitat?

P.V: A Igualada l'ateneu es diu "Ateneu Igualadí de la Classe Obrera", en canvi, La Lliga es feia dir "Industrial, Comercial i Agrícola". Va sorgir del món industrial i comercial del poble, podríem dir de la part benestant, i dels pagesos, que no els he vist gaire reflectits, però en aquella època no voldrien excloure a ningú. El primer que van crear va ser una mútua, és a dir, una mena de Seguretat Social per tots els socis quan estaven malalts. Em sap greu dir-ho, però és la constatació que eren gent benestant, no hi ha cap dubte. Això ja ho hem estripat. En aquell moment hi havia altres entitats més d'esquerres i ells potser feien una altra funció. Actualment, no ens diem Ateneu tot i que formem part de la Federació d'Ateneus. Va néixer amb l'objectiu d'enaltir la cultura i l'associacionisme.

N.B: Ara La Lliga sí que té aquest paper popular, això és per tothom, no hi ha diferències de classe, polítiques, de religió... És per tothom.

P.V: De fet, fa poc hem aprovat un sistema de beques per pagar la quota anual i estem en contacte amb els assistents socials i amb el CAP. Analitzats els casos, oferim els serveis gratuïtament. Gràcies al pressupost que tenim, podem oferir aquestes facilitats i tenir una bona programació.

Sempre heu tingut pressupostos elevats?

P.V: Abans ho finançaven tot els socis, les obres, els canvis... Actualment, els socis sufraguen una tercera part del pressupost. La resta és a base de subvencions que rebem de la Generalitat, de la Diputació, de la Federació, de l'Ajuntament...

La Lliga ha augmentat molt els socis. A què és degut?

N.B: Hi ha molts nouvinguts a Capellades i n'hi ha molts que s'interessen i venen. Avui he arribat i ja hi havia noves sol·licituds, fins i tot una d'elles era d'una noia de Barcelona que té casa aquí. Hi ha gent nova al poble que venen perquè els diuen que La Lliga és el centre de Capellades i que és un lloc on poden conèixer gent. Un altre factor és el bar/restaurant que ha fet molt i, per poc o molt, ja amortitzes la quota amb els descomptes del bar.

P.V: La Lliga ha passat per molts moments diferents, fins i tot va haver-hi un moment que només es mantenia pel bar. Quan vam entrar nosaltres fa uns vuit anys, i això és bonic de dir, La Lliga tenia uns 280 socis i ara n'hi ha 1450.

Què ha passat perquè pugin tant els socis?

N.B: Sobretot la qualitat de la programació que oferim. Tot i això, ha sigut una feina de molta dedicació. Al principi, el Pep i jo anàvem taula per taula amb el paperet d'inscripció, hem repartit cartes per tot el poble... Ha sigut una feina de pic i pala.

Això no és el que acostuma a passar als ateneus...

N.B: Nosaltres quan anem a fora, a les reunions que tenim amb altres ateneus ens pregunten com ho fem.

P.V: Ens hi hem esforçat molt, però al final per vendre un producte ha de ser bo, i nosaltres el tenim. A més, hem tingut gent a la Junta molt potent, encantadora, molt compromesa.

N.B: Un dels èxits que tenim és que tenim molt bona relació amb l'ajuntament, tenim un conveni i sovint fem coses conjuntes. Aquesta relació també és inèdita perquè abans era una competència. Quan vam començar a créixer ens deien que érem la regidoria de cultura del poble.

Com col·laboreu amb les altres entitats del poble?

P.V: Nosaltres estem oberts i som respectuosos amb les entitats, sense trepitjar-nos. Però mirem de donar suport i involucrar a les entitats d'un àmbit més cultural. Per exemple, moltes activitats per canalla les organitza la Xarxa i, per tant, no en farem nosaltres. Això sí, quan la Xarxa no pot fer programació intentem proposar coses i treballar conjuntament.

N.B: No tenim cap conveni amb les entitats, però hem col·laborat amb gairebé totes. Qualsevol pot utilitzar els espais.

Els joves també acostumen a fer-se socis?

P.V: Els joves és un capítol a part, una assignatura pendent. I no només per nosaltres, per tots els ateneus. Actualment, La Lliga és un antagonisme del jovent, pensen que és de iaios. A poc a poc suggerim coses per ells tot i que de vegades hem hagut de suspendre-les perquè no teníem gent. Els joves volen ser lliures i pagar una quota és una espècie d'obligació i de lligam. Crec que des de l'administració pública hem maleducat al jovent i a les persones en general. Per fer que vinguin a un acte cultural s'ha de fer gratuït, si no no venen.

Ho tenim sobre la taula i en parlem molt. Nosaltres creiem que cal una Comissió Jove. No cal que formin part de la Junta, però sí que cal una comissió de jovent que vulgui fer coses. Aquesta comissió hauria de fer les seves propostes i funcionaria com qualsevol altre que tenim ara, ho proposaria a la Junta, s'aprovaria i La Lliga els deixaria espais i diners. Les comparacions amb el passat son odioses, però abans quan érem joves ens associàvem i ens ho fèiem tot nosaltres. Ara els temps són uns altres i la societat actual és molt efímera. Els joves no volen compromís, prefereixen coses puntuals.

N.B: Hem anat a moltes xerrades i certàmens per aprendre com dinamitzar el jovent i sempre ens hem quedat amb una frase: S'ha d'esperar que es facin grans. Aquesta és la conclusió que arriben tots els ateneus.

Quina importància té una societat com La Lliga per un poble com Capellades?

En aquest moment, culturalment i associativament parlant, és vital. Si a Capellades no hi fos La Lliga, algú n'hauria d'inventar una altra. En l'àmbit cultural, associatiu, festiu, de reunió social és molt important. Les persones som pous buits i secs i tot allò que tenim ho hem anat rebent dels altres.