Lluís Puig: “El món aprecia el discurs de llibertat i qualitat democràtica que traslladem també a la cultura”.

Senyor Puig, com és el seu dia a dia a Bèlgica, ara treballant al capdavant del Programa per al desenvolupament de projectes culturals de l’àmbit internacional? 

Tenim moltíssima feina per fer cada dia. D’entrada, intentem que totes les peticions del món de la cultura per exhibir-se a Brussel·les es puguin materialitzar. Hem tingut recentment el concert del Cor Jove Nacional de Catalunya, liderat per tots els presidents del moviment coral català, i també
la Cobla de Sant Jordi va fer un concert solemne amb la Confederació Sardanista de Catalunya. Ara bé, no podem
gastar recursos econòmics i hem de comptar molt amb el voluntariat de gent de Bèlgica que ens ajuda a organitzar-ho. Malgrat les dificultats, ens en sortim.

Aquesta feina és un afegit per a vostè, que té encomanat el disseny de la internacionalització de la cultura catalana en tant que eix vertebrador del país. Quins reptes té en aquest sentit? 

La tasca més important és dissenyar una estratègia per coordinador-nos millor amb les accions internacionals del departament de Cultura. Evidentment, tothom coneix l’Institut Ramon Llull, però el cert és que totes les direccions generals estan fent molta feina, no sempre tan visible, i potser no prou coordinades perquè es  visualitzin. Per tant, l’objectiu és esprémer al màxim la feina que ja es fa i projectar-la frontera enllà. Cada direcció general forma part de diferents xarxes europees i internacionals de cultura, patrimoni, política lingüística, cultura popular, empreses culturals..., hi ha tota una tasca de treball internacional que té una gran potència i que hem de saber rendibilitzar.

Cal endreçar una mica més la casa perquè lluï més...

Això mateix, però alhora també volem coordinar-nos millor per poder abastar més camps d’acció i més activitats, és a dir, consolidar tot allò que tenim però alhora iniciar una fase de creixement.

Per on es pot encaminar aquest creixement, al seu entendre? 

Tenim una via oberta, que tot just comencem i que de fet, és una novetat que encara no hem explicat, i és que estem mirant d’impulsar una xarxa de cooperació cultural entre les entitats culturals catalanes a l’exterior, com per exemple els casals catalans. I per altra banda, també hem començat a treballar en un projecte de generar una xarxa de municipis culturals.

Pot concretar alguna cosa més? 

Estem segurs que podem crear una xarxa de municipis que vulguin treballar culturalment amb els municipis amb els quals ja estan agermanats. Durant una època, el tema dels agermanaments va estar molt de moda, però en la majoria dels casos s’ha anat abandonant. Pensem que hi ha un gran potencial al darrere, perquè ens permetran crear un vincle cultural amb viles d’altres països, i utilitzar aquesta porta d’entrada per expandir encara més la nostra cultura a arreu del món.

Tot aquest potencial que vostè observa en l’expansió de la cultura catalana, va acompanyat de més receptivitat després de l’any que ha viscut Catalunya, en què tristament ha estat molt visible per la repressió política i judicial patida? 

Sí, clarament, perquè ara ja saben què és Catalunya. Abans havies de dir que era el territori al voltant de Barcelona ciutat. També he de dir que ens hem trobat en diverses ocasions que les ambaixades espanyoles miren de vetar tots els actes, i davant d’aquesta situació de confrontació, hi ha organitzacions i països que, per evitar el conflicte, acaben decidint que és millor no implicar-se ni amb els catalans ni amb els espanyols.

Són excepcions, però?

Sí, el cert és que al marge d’aquestes pressions, Catalunya ha guanyat interès i curiositat, aquest estiu hi ha hagut una presència d’espectacles de circ i arts de carrer espectacular i de música i dansa en diversos països europeus. Malauradament som notícia, però Europa i el món veuen que continuem essent molt actius en termes culturals i amb productes de qualitat i d’excel·lència. El món aprecia el discurs de llibertat i qualitat democràtica que traslladem també a la cultura.

El fet de ser a l’exili us posa més difícil la vostra tasca? 

El que el Parlament no ens va deixar fer, ser diputats a distància, ho estem fent des de l’any passat en el món de la cultura. Cada setmana faig una desena de vídeos i arxius d’àudio, escrits, pròlegs de llibres, etc. En cap cas no hem deixat d’estar presents a Catalunya, tenim la tecnologia per fer-ho i tenim la voluntat.

L’estat no ha posat cap pega perquè vostè tingui aquest càrrec, tot i que el juliol passat el jutge del Suprem Pablo Llarena l’ha declarat en rebel·lia? 

Ho critiquen i demanen una compareixença de la consellera Laura Borràs, però no poden fer-hi gran cosa, perquè Bèlgica ens considera persones lliures amb tots els drets polítics i civils. El novembre del 2017 no ens van deixar declarar per videoconferència a l’Audiència Nacional, i ara, que jo també tinc una querella per les obres d’art de Sixena, el jutjat d’Aragó em diu que sí que puc declarar per videoconferència i estic pendent que em donin dia i hora. És estrany no? Jo puc dir que amb les tecnologies disponibles, estar en contacte a una o deu bandes és tan senzill com tenir ganes de treballar. Estic en contacte amb molta gent de Catalunya, i també amb empreses i associacions, fet que em permet desenvolupar la meva tasca amb tanta normalitat com permet un exili. 

GEMMA AGUILERA