Lluís Rovira: “Totes les emocions, simbolitzades amb un color bàsic, són més fàcils de tractar”

MARTÍ ROSSELL PELFORT

El monstre de colors és una producció de Transeduca i Tutatis Teatre. Qui sou?

Transeduca es dedica a l’organització de campanyes escolars per tota Espanya i Tutatis som una productora teatral o, per dir-ho d’una altra manera, som uns teatreros que muntem tant espectacles de sala com de carrer.

Sou coneguts per espectacles com Cavalls de Menorca o Ossos del Pirineu.

Per exemple, però també tenim espectacles de percussió... Venim de companyies de teatre infantil com el Flic Flac, que feien animacions infantils. Tutatis engloba tots els músics i teatreros que produïm espectacles de públic familiar i teatre de carrer.

Per qui no conegui el conte... Quina és la història del monstre de colors?

(riu) De fet, el primer que diria és que és difícil trobar algú que no conegui el conte. Si una cosa és ben real, és que és un àlbum de l’Anna Llenas molt popular, molt. Se n’han venut molts exemplars. Però per qui no el conegui, El monstre de colors, ens parla, d’una manera clara i planera, de les diferents emocions que podem tenir, especialment perquè ho entenguin els nens petits, que encara estan descobrint què és estar en calma, estar enrabiat, tenir por. Quatre pinzellades per les diferents emocions.

Qui va prendre la decisió d’adaptar El monstre de colors al teatre?

La decisió es va prendre, com tantes d’altres, en una taula típica de reunions on es troben diferents persones. Ens interessava fer un espectacle que tractés el tema de les emocions. Parlant-ne al voltant d’aquesta taula es va comentar l’èxit que havia tingut l’àlbum de l’Anna Llenas, convertit en un autèntic best-seller. Vam trobar una història molt coneguda que tractava el tema de les emocions i, des d’aquell moment, vam enfocar la idea de les emocions, cap a l’adaptació d’El monstre de colors.

Vau decidir tractar el tema de les emocions perquè creieu que se n’ha parlat poc?

S’ha tractat el tema de les emocions en general però ens agradava la idea que estigués tractat d’una manera molt entenedora per tota la família. Que els nens entenguessin en quines diferents emocions ens podem trobar en el seu moment de creixement, on estan descobrint el món i qui són. I l’àlbum de l’Anna fa clar i evident el tema que ens interessava. Va ser una decisió però no una resolució, encara faltaven temes tècnics com aconseguir els drets i altres aspectes similars.

Què creus que té l’obra de teatre que no tingui el llibre?

Jo he de ser clar amb això. L’obra té poc més que el llibre. Què vull dir? Que l’Anna de seguida va deixar clar que no volia renunciar a tota la plàstica que trobem a l’àlbum il·lustrat. Tot el que veiem al teatre és molt fidel al llibre. Però no és la mateixa manera de comunicar, el mateix canal. El monstre que veiem a l’àlbum cobra vida dins el teatre i es mou davant nostre com el titella que és i el mateix passa amb la nena. A més a més, totes les emocions vénen acompanyades de música, llums i tot el que ens permet el teatre, l’art en directe. Evidentment, és una manera molt diferent de veure l’àlbum, tot i ser-li molt fidel. Era una exigència de l’autora i vam decidir copsar les emocions del llibre per portar-les al teatre.

Ha costat l’adaptació del llibre al teatre?

No ha costat perquè tenim un gran equip, tant en la part artística com en la producció. Hi ha una feinada de direcció, escenografia, música... El llibre és molt potent i sumant-hi la posada en escena, és genial.

Pot passar que tu li preguntis a un nen com es troba i que et digui vermell. Què vol dir? Com és que això passa?

(riu) És una manera de definir el secret de l‘àlbum i també de l’obra de teatre. Però si un nen et diu vermell, el més probable és que t’ho digui cridant, perquè és la ràbia. És una manera planera, amb el monstre, i el contrapunt de la nena, d’explicar les emocions. Que un nen entengui què sent en moments de ràbia, por, calma o en moments d’alegria. Totes les emocions, simbolitzades amb un color bàsic, són més fàcils de tractar. Si un nen et diu vermell, parlem-ne.

Qui creus que ha de venir a veure El monstre de colors?

Evidentment els nens i nenes, que és a qui va adreçat, però també a tota la família. Volem que vinguin pares, mares, avis i àvies. Tothom qui hagi llegit el conte, que és molt senzill, o que hagi vist les pàgines il·lustrades, ho veurà i ho viurà dins i fora del teatre! No comença l’espectacle dins el teatre sinó al vestíbul, on posem una petita biblioteca amb el conte d’El monstre de colors i altres àlbums il·lustrats de l’Anna. Tornar-los a fullejar.

Una experiència.

Exacte. Una experiència que inclogui l’entrada, l’obra i també la sortida. No faré spoilers de què us trobareu, haureu de venir.

Creus que l’obra ha tingut o pot tenir el ressò que va tenir el llibre?

Segurament no hauria de dir-ho en una entrevista però jo ara mateix donaria una mà i un peu si ho aconseguíssim. És molt difícil. És un àlbum que ha venut, crec recordar, més de 350.000 exemplars. Això, en un àlbum il·lustrat, és una bogeria. Es pot trobar el llibre en més de 23 idiomes i, si menteixo, segurament em quedo curt. Moltíssims idiomes. Tampoc aspirem a això. Aspirem al fet que agradi, que els nens i les famílies es trobin amb elements d’El monstre de colors i de les emocions abans, durant i després de l’espectacle. Això no vol dir que no hagi anat bé, tot al contrari, estem contents de la gran quantitat de funcions que hem fet, exhaurint localitats en molts teatres. Tant de bo poguéssim tenir el mateix èxit que el llibre però és molt difícil. De moment, exhaurim entrades a molts teatres, segur que omplim a Igualada i reforcem la programació de teatre que arrenqueu aquest curs!