'La majoria d’empreses les porten persones normals, treballadores i amb les idees clares'

On comença la teva relació amb NTT?

Era l’any 2001, just després que explotés la bombolla de les ‘.com’. Un company i jo estàvem treballant en una start-up i vèiem que ja havia fet el seu recorregut, coneixíem bé el món del hosting i vam pensar que ens havíem de moure. Vam començar a trucar portes de companyies internacionals, i vam anar a parar a NTT, ells es van interessar per l’empresa.

No sembla un procés normal...

No, va ser una barreja de factors: iniciativa, necessitat... Podíem haver-nos quedat com s’enfonsava el vaixell i vam decidir prendre un altre camí.

Enfonsar-se el vaixell?

Era en el moment en què s’estava regulant el mercat de les telecomunicacions i es va regular, sobretot, a favor de les grans companyies, els petits teníem poques sortides i vam adonar-nos que el model de negoci ja no funcionava. Vam veure una oportunitat, vam prendre la inciativa i vam trobar algú amb interès per comprar l’empresa.

I...carta blanca?

Bé, ens van donar un any de prova, i des d’aleshores...

És per això que la seu de NTT a Europa és Barcelona?

Sí, el motiu és que nosaltres som d’aquí. Suposo que si haguessin vingut els japonesos i s’ho haguessin mirat sobre un llibre o sobre un mapa, haurien anat a Madrid.

Si mires enrere, t’imaginaves que això acabaria així?

No hi pensava massa. Home, pensava que anira bé, si no no m’hi hagués posat. Fas les coses el millor que pots i ... endavant.

Treballava a HP i portava 5 o 6 anys a Sant Cugat. És un entorn molt tancat, i al cap de cinc anys ja estava agoviat. Vaig trobar aquesta start-up, el CEO em va convèncer i vaig deixar la feina estable per anar a provar sort. Va durar un any però va ser un any molt intens.

Una actitud de risc

Sí, però si tens 25 anys i no tens família, tampoc ho és tant.

És molt diferent la manera de treballar de les empreses japoneses de les d’aquí?

Jo només he treballat per empreses japoneses o americanes

Doncs entre unes i altres

Són radicalment diferents. Diuen que les americanes ho decideixen tot molt ràpid però després no són incapaces d’implementar res. Al Japó és al contrari, tarden molt a decidir, però com que sempre ho fan per consens, la implementació és ràpida.

Com són, per exemple, les reunions?

T’asseus, exposes les teves idees, t’has de fixar amb les cares de la gent per saber si estan d’acord o no –si no hi estan d’acord no t’ho diran, ho has d’intuir-, després has d’escoltar molt, anar pel darrera a preguntar... a partir d’aquí construeixen un consens.

Et va costar d’aprendre aquest sistema de treball?

Al principi em va costar una mica, és molt protocol·lari, has d’estar molt atent... amb els americans és molt diferent, et dius les coses a la cara, el nom del porc a la primera... els japonesos mai alcen la veu.

Les claus de l’èxit de la companyia?

La gent! Tenim un equip fantàstic, amb gent molt motivada. També la filosofia de l’empresa, permet els errors i deixa que els treballadors assumeixin riscos.

Quines característiques ha de tenir el director general d’Espanya de la 31a empresa més gran del món?

No ho sé. Cadascú té el seu estil. En el meu cas hi he arribat guanyant-me la confiança de la gent amb qui he treballat. El que van valorar és que sóc directe, transparent... Això als japonesos els agrada. A més, tenia la confiança de tota la gent d’aquí, perquè la majoria els havia fitxat jo.

Com vas assumir la responsabilitat?

Primer et mors de por, però aquest sentiment dura 10 minuts, després ja estàs pensant què pots fer.

No et veig com el típic mànager: agressiu, dur...

Els mànagers, directius agressius, durs... és un imaginari, no existeix. Fa dos anys vaig fer un curs en una escola de negocis i en una de les assignatures estudiàvem el dia a dia d’un directiu i les conclusions és que són tios normals, ni carismàtics, ni visionaris... La majoria d’empreses les porten persones normals, treballadores, amb les idees clares i capaces d’empatitzar amb la gent.

Com és el dia a dia teu, per exemple

Tinc una agenda molt variada. És important cultivar el networking, aquesta setmana ja tinc tres dinars fixats, amb proveïdors, clients... Després dins de la feina, hi ha moltes coses marcades: reunions, trobades... però és molt important ser present per estar atent a les coses petites i anar atenent als problemes que sorgeixen. Jo, per exemple, sempre tinc la porta del despatx oberta i atenc les demandes de la gent.

Interessant...

Sí, és un símbol de proximitat amb la gent. Si vols que la gent t’expliqui coses, has de donar confiança.

Estàs vivint aquí a Igualada?

Sí

És compatible?

Totalment. Bé, si visqués a Barcelona probablement guanyaria dues hores de família o... o potser treballaria dues hores més.

És difícil compaginar-ho amb la família

Quan arribes a casa i els teus fills t’esperen, és facilíssim. L’important és saber fer una cosa alhora, quan estic amb els meus fills, no penso en la feina.