TORNAR

“La majoria de penitents han fet promeses. Alguns volen portar creus, altres van descalços”

Avui parlem amb els representants de la Confraria de Fàtima||

Dimecres, 8 abril 2009. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
La Confraria de Fàtima es va crear fa gairebé 20 anys, a mans d’uns quants igualadins del barri que van voler recuperar un projecte que s’havia iniciat en l’època de Mossèn Còdol i que no va acabar d’arrelar. Dels fundadors, només en queden quatre, Balsera, Màrquez, Soriano i Garcia. Aquest darrer, el Miguel Garcia, ens explica, juntament amb Antonia Amaro, una de les dones de la Confraria, la feina que els comporta tot l’any però sobretot els dies de Processó, una feina que fan lligats a un sentiment que comparteixen molts fatimenys, igualadins i anoiencs. Les gairebé 3.000 persones que aniran aquesta Setmana Santa a veure els passos, la Virgen, el Nazareno, els 'costaleros...

Nazarenos        - foto de Santi Carbonell

La processó       - foto de Santi Carbonell

Imatge del cartell d'enguany

Miguel Garcia i Antonia Amaro, de la Confraria de Fàtima

La processó       - foto de Santi Carbonell

Processó per tradició o per devoció?

Una mica de tot, sense devoció no sortiríem també pel Sant Crist, però el que hi ha sobretot és sentiment. Quan després de tanta feina, tenim tots els sants arreglats, amb les flors, els vestits i sortim per primera vegada al carrer, m’emociono (a l’Antonia se li humitegen els ulls mentre parla). I no és només dels de la confraria, sinó que ho viu el barri, tota la gent que hi participa i ve gent de fora per sortir-hi.

Quina és la feina prèvia a la processó?

Per preparar la d’aquest any ens hi vam posar un cop acabada la Setmana Santa de l’any passat. Hem reformat el local on guardem els passos però el més vistós és el nou vestit pel Jesús Nazareno. Es van comprar unes teles, i ho hem fet tot a mà, cosir, folrar, brodar, i tots els detalls, fins i tot un cordonet daurat. No ho havíem fet mai amb cap dels passos. Hi hem treballat molt, i l’Antonia Moreno, s’hi ha dedicat molt.

Tot plegat un dineral

Doncs sí, uns dos milions de les antigues pessetes. Només per les flors per guarnir els passos, que les anem a comprar a Mercabarna ja són entre 1.600 i 1.800 euros, 300 més dels suros per clavar-les, 400 més dels ciris, que ens envien de Córdoba. A més a més del vestit del Nazareno amb tots els brodats, que tot i que de mà d’obra no hem cobrat res perquè ho hem fet nosaltres mateixos hi ha el material, la ‘mantilla’ i la corona noves de la Verge, la corona d’espines...als ‘costaleros’ els donem entrepà i beguda i també convidem a la banda.... Tot plegat puja molt. Sort de l’ajuntament i els donatius de la gent. També hi ha l’aportació dels confrares, que paguen 12 euros a l’any. Ara devem ser uns 250, però havíem arribat a ser més de 300.

Com aneu de joves a la confraria?

Malament. Cal que s’animi el jovent a participar-hi, dels 15 que som, la majoria som grans. De moment anem aconseguint que els ‘costaleros’ els que porten el pas del Nazareno siguin gent molt jove, són 22, quatre d’ells noies; als altres tres passos hi ha de tot. Hi ha força tradició dels nazarenos, que són els infants, petits, que van a davant, però quan es fan grans perden el lligam.

Sortiu amb quatre passos.

Sí. L’escultora igualadina Mª Teresa Riba, ens va aconsellar, quan vam fundar la confraria, que anéssim a Olot a un taller d’imatges i allà vam escollir els passos: el Jesús Nazareno (surt dijous), la Virgen de los Dolores, el Santo Entierro (pel divendres sant) i el Jesús Resucitado (per la Pasqua de Resurecció).

A més a més hi ha els tres símbols

La Magdalena, l’angelet i el ‘campanillero’. Aquest any ningú ha volgut sortir d’angelet, ho solen fer nenes petites. Es fa una mena de subhasta, i es va pujant el preu fins que un ho guanya. Ara es paguen 150 euros per fer de Magdalena, i 50 per un dels altres dos, però temps enrere, s’havien arribat a pagar 700 euros per fer de Magdalena.

Tots els ‘costaleros’ són del barri?

No, ve gent de la resta de la ciutat i de la comarca. Pot apuntar-s’hi qui vulgui, però ens ho ha de comunicar a la junta, per saber-ho i organitzar-ho. Cada any ve gent de Piera, de La Llacuna i de Capellades.

Els penitents han fet promeses?

La gran majoria si. N’hi ha que et demanen de portar una creu, altres van descalços...també hi ha gent d’arreu de la comarca que ve a complir la penitència, n’hi ha que venen cada any. Alguns van vestits amb la túnica pròpia de la processó, altres, que volen passar més discrets, van vestits normal i es descalcen. Hi ha gent que no vol ser reconeguda i llavors els deixem una caputxa amb els forats pels ulls. Surten darrere dels passos, menys després del Santo Entierro que només hi van les monges de l’Asil, resant. Diumenge de Pasqua no en surt cap de penitent.

La banda d’igualada us acompanya

Si, i a més amés tenen una peça que un director de la banda va composar expressament per la nostra processó. A més a més en un parell de punts de la processó hi ha uns altaveus per si algú vol cantar una saeta,o posar-la enregistrada. Jo en tinc una de molt bonica que posaré aquest any (somriu amb orgull el Miguel). L’any passat una noia sudamericana en va cantar una a l’estil del seu país. Estem oberts a tot, sempre que siguin saetas, clar (somriuen).

I si plou?

No podrem sortir. Els vestits són massa delicats i massa cars per passar per l’aigua. Algun any ha passat i s’han fet una petita cerimònia a l’església. Esprem que no sigui el cas.

________________________________

Horaris de les processons a Fàtima

Dijous Sant a les 10 de la nit: Amb les imatges de Jesús el Natzarè i Maria Santíssima dels Dolors

Divendres Sant a les 9 de la nit: Amb les imatges del Sant Enterrament i Maria Santíssima dels dolors

Diumenge de Pasqua de Resurrecció: Després de la missa (2/4 d’1 del migdia) processó amb la imatge de Jesús Ressuscitat. Al acabar s’oferirà piscolabis per a tothom.


6 Comentaris

L

Lola

Igualada

8 d'abril 2009.15:35h

Respondre

De fet, que és si més no, la rua de carnaval?

Te tots els components: armats (disfressats) i passos (carrosses)

Les dates son les mateixes (sortida d’hivern, cel.lebració...)

I, si... Llegir més ”rasquem” una mica, veurem que una cosa és cópia (substitució) de l’altre.

oi, historiadors?

M

Manel

Igualada

8 d'abril 2009.12:18h

Respondre

¿A Igualada-centre algú seria capaç de tornar a muntar una processó amb armats i passos?. ¿Qui hauria d’encapçar la iniciativa?

A

Anna

Igualada

8 d'abril 2009.11:08h

Respondre

Lola, gràcies per la informació. Parlava més aviat d’un ’lluny’ ideològic, pel fet de no compartir la devoció, però des del respecte.

L

Lola

Igualada

8 d'abril 2009.10:28h

Respondre

Anna, desconec la teva edat, però, a Igualada fins els anys 60 es feien processons ”amb tots els ets i uts”.

Tampoc queda tant lluny Girona, per exemple. Allà tothom lluita per ser... Llegir més ”manaia” i sortir a les processons.

Ens agradi o no, vivim en unes contrades amb fortes arrels cristianes.

Suposo que deus trobar més ”in” el que fan a Verges,però, tot és part del mateix.

C

Carmen

Igualada

8 d'abril 2009.09:50h

Respondre

Cada any vaig a veure la processó, la veritat és que emociona molt! És molt solemne. Esperem que aquest dijous ens aguanti el temps. felicitats a la cofradía per la faena feta.

A

Anna

Igualada

8 d'abril 2009.09:07h

Respondre

Reconec que és una tradició i una devoció que a mi em queden molt lluny, prò és interessant saber com ho viuen.
Bona entrevista!

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic