Marc Castells: “Hem aconseguit el rècord històric d’inversions de la Diputació de Barcelona a l’Anoia amb 110 milions d’euros”

Ja hem superat l’equador d’aquest mandat a la Diputació de Barcelona. Quin balanç en fa de la feina feta per l’Anoia?

Estem molt contents de poder retre comptes a la ciutadania. La feina a la Diputació està donant els seus fruits i des de l’Anoia ens podem sentir molt satisfets: ja han arribat al voltant de 110 milions d’euros per a inversions en tots els àmbits. Parlem de camins, aigua, carreteres, esports, sostenibilitat, polígons industrials i atenció als més vulnerables. Com a diputat de la comarca, m'he bolcat a gestionar nit i dia perquè aquests recursos arribessin aquí.

Era un dels seus grans objectius en entrar al govern provincial: que l’Anoia tingués més pes. S’estan complint les expectatives?

Les dades ho avalen: és el rècord històric d’inversions de la Diputació a l’Anoia. Jo sempre he defensat que no podem viure en un país on el cap sigui molt gran i tingui un cos esquifit. La comarca està recuperant inversió a marxes forçades per ser més competitiva i equilibrada. Els propers anys seran dels millors que ha tingut mai l’Anoia. Hem promogut projectes que ajudaran a millorar la qualitat de vida dels anoiencs, com ara el manteniment i millora de camins i carreteres o plans específics com el que vam impulsar per combatre la sequera.

De fet, aquest ha estat un dels problemes que més ha preocupat als alcaldes aquest inici de mandat. Com s'ha actuat des de la seva àrea?

Ara estem en un moment en què la sequera ha desaparegut i els pantans són plens, però algú ha de treballar perquè no torni a passar. A través del programa de detecció de fuites, municipis com Calaf o el Bruc han reduït les pèrdues d’aigua al voltant d’un 30%. I el cas de Rubió és extraordinari: ha reduït un 71% les pèrdues que tenia. Això un ajuntament en solitari no ho pot fer. Abans ningú s’ho mirava, ara treballem perquè no passi. És com els incendis: tothom s'exclama quan n'hi ha un, però s'ha de treballar el bosc i el sotabosc quan no hi ha incendis.

També han posat el focus en l’eficiència energètica i la factura de la llum dels ajuntaments.

Sí, hem tret un programa de sostenibilitat d'uns 6 milions d'euros. Sobretot els ajuntaments més grans han fet una aposta per no tenir dependència energètica. A Igualada, per exemple, es posaran plaques solars a totes les escoles de primària i això suposarà un estalvi en la factura que paguen els igualadins i les igualadines.

Des de la Diputació també s’aposta pels polígons i per les zones més industrials.

És així. Vam tirar endavant un projecte molt important que detectava que els polígons industrials eren de les zones més descuidades dels municipis i és on es dinamitza l'economia, es genera ocupació i es promou el progrés.

Els ajuntaments, a vegades, tendeixen a arreglar principalment els nuclis urbans, que és on hi ha més demandes dels ciutadans. Cal, però, modernitzar i fer un bon manteniment dels polígons. Calen càmeres de seguretat, carregadors per a cotxes elèctrics, assegurar que hi ha bona connectivitat i bona mobilitat. L'Ajuntament d'Igualada ha rebut una subvenció d’1.400.000 euros per seguir amb la modernització del polígon de Les Comes, que ens permet finalitzar la modernització dels carrers d'Alemanya i de Gran Bretanya. Amb aquesta nova fase ja tindrem més de la meitat del polígon arranjat.

La Diputació de Barcelona també s’encarrega de millorar i mantenir certes vies i carreteres.

Sí, tenim al voltant de 1.600 km de vies que són dependents de la Diputació de Barcelona. A la comarca de l'Anoia en tenim forces. Cal destacar que s'hi fa una feina de manteniment i d'asfaltatge continu. De fet, hi ha una enorme diferència entre una carretera de la Diputació i una carretera que sigui d'un municipi o de la Generalitat. Les vies que gestiona i manté la Diputació són carreteres molt ben preservades. És un objectiu que tenim molt clar. Ara tenim en marxa un pla zonal que ens permet convertir camins municipals en carreteres de la Diputació.

Per veure-ho més clar li puc posar un exemple: a Vilanova d'Espoia, a la Torre de Claramunt, hi ha un camí municipal que porta fins a les Pinedes de l'Armengol. Ara hi viuen gairebé 2.000 persones i el trànsit ha augmentat exponencialment, i un ajuntament com el de la Torre de Claramunt no pot assumir el manteniment d’aquesta via. Ara passarà a ser una carretera de la Diputació i s’hi faran unes obres al voltant d'un milió d'euros.

I com aquesta intervenció n'hi ha més. Hem fet millores en un camí rural de Veciana; tenim en licitació el camí d'accés al Maset Nord, a Masquefa, i estem treballant també a Cabrera, on tenim en licitació l’obra per millorar la seguretat viària del camí de Mas Ros a Mas Castell.

Als Prats de Rei han fet, conjuntament amb APINAS, una inversió que ha permès ampliar la residència que hi té aquesta entitat.

Exacte, estic especialment orgullós d’aquesta inversió de tres milions d’euros que ha permès que la Fundació APINAS disposi d’un tercer edifici destinat a residència assistida i centre de dia per a un total de 48 residents amb discapacitat intel·lectual. Un nou espai equipat amb la darrera tecnologia, accessible i eficient energèticament. Es tracta d’una residència que ja voldrien altres ciutats d’Europa, amb la màxima confortabilitat per als usuaris i les seves famílies. Vull agrair a APINAS i a Jordi Aymamí la valentia de fer possible aquest gran projecte per a l’Anoia.

També heu realitzat inversions que recuperen i posen al dia el patrimoni de l’Anoia.

Exacte. Preservar el patrimoni és una de les nostres prioritats. Hem invertit per millorar el Castell de Boixadors, a Sant Pere Sallavinera, que té unes vistes magnífiques de la nostra comarca; a la Torre de la Panadella, o al Castell de Veciana, on des de l’ajuntament es promouen visites a un castell que abans d’arranjar-lo era molt desconegut.

A la Llacuna hem facilitat que l’Ajuntament pugui comprar Cal Magí Farriol, una casa històrica del poble que ara és de propietat municipal i on s’hi ha fet, enguany, per exemple, el pessebre vivent. També estem treballant per fer accessible l’església de la Sagrada Família a Igualada. Volem que el patrimoni es preservi, però que alhora sigui viu i tingui ús per a la ciutadania.

I la Via Blava, aquell “somni” del 2015, com avança?

És un procés imparable i que ja és una realitat. Fixi’s, ja hem inaugurat els primers 18 quilòmetres, i ara que ja comença a fer bo s’omple de gent que té ganes de caminar i estar en contacte amb la natura. Ara ja hem iniciat les expropiacions de la Fase 2, que va des de Martorell fins a Gelida, i després anirem per la Fase Final de l’Anoia, des de Gelida fins a la Pobla de Claramunt. Quan s’acabi podrem anar des d'Igualada fins al mar a peu o en bicicleta per una infraestructura verda.

Queda un any i mig. Què podem esperar fins al final del mandat?

Jo em vaig comprometre a que hi hagués una pluja de milions i s’ha complert. Però vindran més coses. Estic molt orgullós de l'aposta universitària: l'altre dia vaig conèixer un noi de Piera que estudia aquí, a Igualada, i estava encantat. Aviat, espero, anunciarem l'ajut per ampliar el campus al Pla de la Massa amb 5 aules noves per començar els estudis de dret el curs 27-28.

És difícil compaginar aquesta faceta amb fer d’alcalde d’Igualada?

No, al contrari. Igualada és una ciutat molt ben valorada a la resta del país i especialment a la Diputació de Barcelona. Ens veuen amb una certa admiració i jo estic molt content d'això. La meva experiència com a president i aquests anys com a vicepresident és la millor garantia de la necessitat que continuï havent-hi una potència política forta a la Diputació per seguir captant i fer rècords d'inversió a la nostra comarca. Jo m'he ofert a fer-ho, tinc la sensació que molts alcaldes i alcaldesses estan contents d'això i espero que pugui seguir ajudant a fer de la nostra comarca, una comarca ambiciosa, amb qualitat de vida, i on els seus ciutadans se senten molt contents de viure-hi.

Quina actuació té pendent o vol acabar aquest mandat havent, si més no, iniciat el projecte?

A Igualada tenim en marxa un munt de projectes molt importants: tenim el projecte de modernització del Mercat, que està avançant; l'ampliació del campus universitari; el projecte de renovació del Passeig; el projecte de millora de la Rambla; finalitzar el Parc Central, on hem fet un acord amb una subvenció de la Diputació a la Fundació Àuria per fer un hivernacle cultural extraordinari d’un gran potencial i nivell. Ja puc avançar, també, que properament hi haurà bones notícies sobre l’auditori a la nostra ciutat.

Amb els ajuntaments de la Conca d'Òdena estem treballant dos projectes increïbles; un és el de continuar fent les anelles verdes: farem l'anella verda del cel amb Òdena, un camí de vianants que unirà el nucli urbà de Santa Margarida de Montbui amb Montbui poble i la via blava de la riera de Castellolí.

Per altra banda, treballem plegats per millorar la llera del riu Anoia des de Vilanova fins a Montbui. M'agradaria que el parc central del sud de la Conca d'Òdena fos el riu Anoia. Ja hi estem actuant amb una primera subvenció que hem rebut per instal·lar xarxes als sobreeixidors del riu i evitar que quan hi ha episodis de fortes pluges hi arribin les deixalles que s'acaben llançant pel vàter, com ara les tovalloletes.

Quin missatge enviaria als alcaldes i alcaldesses de la resta de la comarca per al que queda de mandat?

Doncs, primer de tot, que els entenc com ningú. Sé el difícil que es ser alcalde o alcaldessa 24 hores, 7 dies a la setmana i 365 dies a l'any. Especialment en els municipis més petits, que tot i tenir pocs recursos promouen i tiren endavant projectes per millorar el dia a dia i la qualitat de vida dels veïns. Crec que a l’Anoia hem aconseguit un clima extraordinari entre els alcaldes, més enllà de les diferències de partits, i tots treballem per fer avançar i créixer la comarca.