Margot Matesanz: "Molts homes encara entenen el cos de les dones com a territori disponible"

Enguany, la campanya pel 25N està centrada en les violències digitals. De fet, porta com a lema “Les violències digitals són violències masclistes” i té com a objectiu visibilitzar, prevenir i combatre les agressions en aquest àmbit. 

Comencem pel principi, què són les violències masclistes digitals? De quins tipus en podem trobar?

Les violències masclistes digitals són agressions dirigides a dones, adolescents i nenes que es produeixen, s’amplifiquen o es faciliten mitjançant tecnologies digitals, com ara xarxes socials, correu electrònic, aplicacions o plataformes web. N’hi ha que busquen avergonyir, silenciar, atemorir i debilitar l’autoestima: insults, amenaces, ciberassetjament, discursos d’odi, control digital, dòxing (cerca i ús malintencionat d’informació personal) i silenciament de perfils o webs, per exemple. I les que tenen un caràcter sexual, com les amenaces de violació o l’exhibicionisme digital, com ara l’enviament de comentaris o imatges sexuals no sol·licitades.

Quines conseqüències té, la violència masclista digital?

Les conseqüències en les dones i les nenes són profundes: deteriorament de la salut mental i física, pèrdua d’autoestima, ansietat i estrès. A més, genera autocensura i silenci, no només per a la víctima directa sinó per a totes les dones, que veuen que participar a l’espai digital pot comportar riscos.

Pot ser que, en tractar-se de l’àmbit digital, a vegades es resti importància a aquest tipus de violència?

Sovint es minimitza perquè “passa a internet”. Però el digital és real. El mal que fa és real. Visibilitzar-ho és clau per deixar de normalitzar-ho i per garantir els drets i la llibertat d’expressió de les dones i les nenes també en línia.

Hi ha biaix de gènere en l’entorn digital?

L’entorn digital reflecteix i amplifica les desigualtats estructurals. Les dones hi tenen menys presència, reben més assetjament i els algorismes reforcen estereotips sexistes, amplificant el patriarcat. A més, les dones estan infrarepresentades en els àmbits STEM, especialment a les TIC, cosa que condiciona també qui dissenya les eines digitals i amb quines prioritats. Aquest desequilibri es tradueix en tecnologies menys inclusives i més esbiaixades.

La intel·ligència artificial pot agreujar aquesta situació? Per exemple, en casos de manipular digitalment fotografies per contingut sexual.

Amb aquestes tecnologies es poden crear imatges sexuals manipulades o enviar missatges automatitzats amb bots d’odi. També amplifiquen biaixos presents a les dades d’entrenament, censuren cossos femenins o invisibilitzant veus de dones.

Alhora, aquesta mateixa tecnologia també ens dona eines per combatre-ho. La moderació automatitzada permet detectar continguts nocius amb més rapidesa, les plataformes poden identificar patrons d’assetjament de manera més eficient i les noves metodologies d’anàlisi digital ajuden a comprendre millor com operen aquestes violències. 

Segons un estudi sobre les ciberviolències masclistes, el 88% de les dones que les pateixen no ho denuncien. Com és això?

Moltes víctimes no són conscients que allò que han patit és un delicte, i això dificulta la denúncia. A més, sovint es culpabilitza les dones, o es minimitzen les agressions. Per això, és clau emprendre campanyes de sensibilització que informin sobre aquestes violències, els seus drets legals i els serveis de suport disponibles.

La llei empara aquestes violències? Dona prou suport a la víctima?

Catalunya va ser pionera a l’hora de reconèixer la violència digital com a forma de violència masclista, amb la Llei 17/2020. A més a més, reconeix la interseccionalitat: inclou dones, nenes i adolescents cis i trans, i es compromet a abordar com es combinen diferents eixos d’opressió (gènere, racialització, classe, orientació sexual) per a fer‑hi front. Tot i això, encara hi ha llacunes. Algunes formes de violència digital no estan prou tipificades, i sovint el sistema judicial no està preparat per entendre-les o actuar-hi amb rapidesa. 

L’anonimat de la xarxa facilita la propagació d’aquestes violències?

L’anonimat pot facilitar certes formes d’agressió, però la majoria de violències masclistes digitals no són comeses per desconeguts. Segons la guia “Violències masclistes digitals: Quines són i què hi podem fer?”, la gran majoria dels agressors són homes coneguts de les víctimes, sovint parelles, exparelles, familiars, companys de feina o d’estudis. Per tant, l’arrel del problema no és l’anonimat, sinó la continuïtat del masclisme en tots els àmbits, també en el digital.

Cada vegada veiem més casos d’aquest tipus de violència com, per exemple, l’escàndol a Itàlia d’homes que compartien fotos íntimes de les seves parelles sense consentiment o, fa més temps, el cas de la pornovenjança. Per què passa tot això?

Perquè molts homes encara entenen el cos de les dones com a territori disponible. La falta d’educació afectiva i sexual, el masclisme i la impunitat fan que aquests comportaments es repeteixin.

La pornografia o plataformes com OnlyFans també propicien o, fins i tot, són aquest tipus de violència?

Les plataformes com OnlyFans o la pornografia es converteixen en escenaris de violència masclista quan hi ha coacció, explotació o ús de continguts sense consentiment. Aquest tema genera debat dins dels feminismes: mentre algunes veus critiquen el model de negoci d’aquestes plataformes com a reproducció del patriarcat, d’altres defensen la possibilitat d’agència i autonomia a través d’elles. Cal abordar aquest debat amb matisos i des del respecte a les experiències diverses de les dones.

Segons un informe d’Stop Violencia de Género Digital de 2025, és un tipus d’agressió que va a l’alça, hi ha alguna forma d’evitar-ho? Tenim eines per aturar aquests tipus de violència masclista?

Sí. Des de l’educació digital feminista fins a millors protocols de denúncia, eines de detecció d’IA, canvis legals i suport comunitari. També és clau que les plataformes assumeixin la seva responsabilitat.

Què pot fer-hi, algú des de casa, sense ser expert en el món digital, per intentar erradicar aquesta situació o per sumar en la lluita?

Donar suport a víctimes, no compartir continguts sense consentiment, denunciar perfils agressors, formar-se i educar el propi entorn. Tothom pot sumar des de la quotidianitat si planta cara al masclisme digital.