Maria Sayavera: "L'Anoia requereix inversió i una millora urgent de les infraestructures actuals"

Quina petjada està deixant el coronavirus a Òdena?

Evidentment, hi ha hagut conseqüències negatives al municipi, totes elles vingudes per les defuncions de veïns, així com la pèrdua d'amics del poble. Hem viscut moments colpidors, sobretot perquè el comiat de totes aquelles persones que se n'anaven no podia ser com hauríem volgut. Molts dels veïns també han patit la malaltia, i això també provoca una angoixa generalitzada. Alhora, aquesta situació tan colpidora ens ha permès teixir noves relacions veïnals, molt més properes dins la distància física, i cal remarcar-ho perquè diu molt de tots els veïns del poble. Aquesta és una bona oportunitat perquè les bones professionals surtin a la llum.

La decisió de confinar la Conca d'Òdena va afectar especialment el seu municipi, amb els diferents nuclis separats. Quines dificultats va comportar?

La decisió del confinament perimetral presa el 12 de març va ser particular al nostre municipi, perquè molts nuclis disseminats que formen part d'Òdena varen quedar fora. Això va ser més dificultós per als veïns d'aquelles zones que no passi haguessin quedat dins. Vàrem intentar,doncs, atendre'ls a tots ells, sobretot perquè molts eren gent gran, de masies, i es trobaven dins els col·lectius de risc. Així, vam trobar una problemàtica en la diversitat del nostre municipi, però el fet de ser un nombre d'habitants no tan elevat com la resta dels tres municipis confinats ens va permetre fer una atenció personalitzada a gairebé tots els col·lectius que ho van reclamar. El lliurament d'aliments a domicili, així com el de medicaments, el suport psicològic, les trucades periòdiques... van ser alguns dels serveis que vàrem proporcionar.

El tancament del territori va ser una decisió necessària? Quina valoració fa del confinament que s'ha fet a la Conca d'Òdena?

Tal com dieu, veient les xifres de difunts i la situació viscuda sobretot durant tot el mes de març, entenem la decisió presa sobre el tancament de la Conca i creiem que era del tot necessari. Va ser una decisió que ens va permetre no empitjorar encara més la situació, gràcies també a la responsabilitat de tots els ciutadans. Així, en faig una valoració positiva si fem esment de com els ciutadans ho van acceptar, s'hi van adaptar i van actuar amb moltíssima responsabilitat. Segurament, però, d'aquí a un temps caldrà valorar-ne aspectes més concrets d'organització, planificació de l'emergència i gestió d'aquesta emergència, i caldrà fer autocrítica des de totes les administracions, sempre amb l'ànim d'aprendre i millorar.

El confinament perimetral ha fet evolucionar la concepció de la Conca d'Òdena? Com valora l'actuació conjunta amb els altres municipis?

Quan vàrem accedir al govern municipal, ho fèiem amb discrepàncies en alguns aspectes amb altres governs de la Conca, discrepàncies del tot públiques. Però també vam entrar en el si de la MICOD demanant que,malgrat les discrepàncies que podia haver-hi, calia dotar de sentit la Mancomunitat, treballar polítiques transversals i buscar consensos. I,malauradament, hem hagut de passar per una situació tan crítica com la de les darreres setmanes per arribar a aquesta línia de treball. Valoro molt positivament el teixit que s'ha creat entre els set municipis de la Conca d'Òdena: la línia de treball adoptada, amb comunicació permanent, debat positiu i cerca d'acords és fantàstica i positiva, tant per als ajuntaments que en formem part com per a tots els veïns de la Conca. No és idíl·lic, cert, però sí que és un gran pas per a poder créixer com a territori, en molts vessants, i ser més tolerants els uns amb els altres.

La pandèmia ha provocat una crisi sanitària sense precedents, amb un alt cost humà. Però ara seguirà una segona crisi: l'econòmica. Quin impacte tindrà a Òdena i a la Conca?

Aquesta altra crisi ja s'ha començat a fer palesa; si mirem les dades d'atur al nostre municipi, estem al 14%, un percentatge alt i que no ens agrada. Així, començarem a notar un impacte en l'economia local per les afectacions que poden tenir les empreses del municipi, moltes d'elles obligades a demanar un ERTO per als seus treballadors, així com per la situació econòmica en què se submergiran moltes famílies que s'han vist afectades per aquests ERTO, o fins i tot per la pèrdua del seu lloc de treball. L'administració pública haurà d'estar al seu costat,sal costat d'aquells que generen economia productiva i que haurem d'ajudar a remuntar―sobretot, petits empresaris i autònoms―,així com ajudar els veïns i les veïnes que no puguin fer front a les despeses bàsiques. Si des d'administracions superiors ens ajuden a tirar endavant l'economia local i a recuperar activitat, i així llocs de treball, l'impacte serà menor. Però per a això, caldrà invertir al territori.

Es parla molt del redreçament econòmic de la comarca i que, amb la disponibilitat de sòl que té, Òdena hi ha de tenir un paper clau. Com veu la recuperació? Quina és la proposta que fa Òdena?

Penso que la recuperació econòmica de la Conca implica donar suport i creure en la indústria actual i en el gran potencial humà que tenim. Això significa invertir en l'economia local i generar noves oportunitats per a les empreses existents,permetre-les créixer a través d'una economia circular que aposti pel gran potencial que hi ha al territori. I evidentment, la creació de nou sòl industrial també ha de ser possible, però sempre des de la visió de les activitats i els equipaments ja existents, apostant-hi i fent-los créixer. Així, en el creixement industrial, Òdena aposta per dotar de sentit l'equipament de l'aeròdrom i els seus voltants, sempre seguint un creixement que respecti el medi natural, així com la distància cap als nuclis urbans més propers. Seguim amb la mateixa defensa feta del territori que ara fa un any.

Com valora l'actitud dels veïns i les veïnes d'Òdena durant la crisi?

Molt i molt positiva. Penso que la majoria de veïns i veïnes d'Òdena han actuat amb total responsabilitat i respecte envers la crisi viscuda. Som conscients de la duresa de la situació,i els nostres conciutadans han ajudat l'administració,amb actituds responsables i de comprensió, a poder gestionar de la millor manera possible aquesta pandèmia sanitària. Per això, tan sols tinc paraules d'agraïment.

Entrem en una fase de progressiu desconfinament. Quines demandes plantejarà al Govern? Quin pla específic requereix l'Anoia, ara?

Sabem que la situació del país és dura, igual de dura que a la Conca, però també alcem la veu per fer palès el gran patiment viscut aquí, que ara es trasllada en un patiment de moltes famílies per saber com tiraran endavant. Ja hem comentat les xifres d'atur, que existeixen no només al nostre municipi, sinó a tota la comarca, i així com vàrem ser diferents durant el confinament perimetral, també demanem un tracte diferenciat per començar una recuperació econòmica que serà dura i que ens obligarà a estar, més que mai, a l'altura dels nostres ciutadans. L'Anoia requereix inversió i una millora urgent de les infraestructures actuals.

Hauran d'executar canvis en el pressupost d'aquest 2020? L'efecte de la COVID19 forçarà a replantejar totes les inversions del mandat?

Cert. Després d'una gestió de l'emergència que es va convertir en una tasca ingent del dia a dia i ens va fer aturar tot el pla de mandat, ara cal replantejar el pla d'acció municipal. D'una banda, a curt termini, amb el pressupost 2020, en què caldrà fer modificacions per apostar encara més perla promoció econòmica del municipi, i això implica ajudes a petits empresaris i autònoms, campanyes de reforç de comerços i intentar incentivar de nou l'economia a petita escala. Alhora,haurem d'apostar per reforçar encara més les àrees de benestar social i servei a les persones, i fer que ningú no quedi enrere. A mitjà termini, també ens haurem de replantejar les inversions de mandat, però és cert que la millor manera de poder recuperar-nos econòmicament, en tots els sentits,és intentar no minorar cap d'aquestes inversions i pensar en moltes d'elles com una oportunitat de crear llocs d'ocupació per als nostres veïns. Per això també demanem a les administracions superiors que ens ajudin, perquè la capacitat econòmica de l'ajuntament és molt limitada.

Existeix la possibilitat que hi hagialgun rebrot de la pandèmia. Quines mesures preventives es prendran? Com a alcaldessa, li preocupa? Quins consells dona a la ciutadania?

És cert que ens preocupa la possibilitat de patir un rebrot tan massiu com el que hem viscut. Sabem que el virus ha vingut per quedar-se, que haurem de conviure-hi, però el que hem d'evitar és el contagi massiu, per tal de no saturar de nou el nostre sistema sanitari. Per això, cal continuar amb les mesures de prevenció amb què tant hem insistit:neteja personal i dels espais, distanciament físic i autoprotecció. Així, de moment, evitarem els actes que apleguin un alt nombre de veïns i veïnes;haurem de buscar alternatives per apostar per la nostra cultura, la vida social i l'esport. A més, caldrà estar al costat dels col·lectius més vulnerables i proporcionar-los, sobretot, material de protecció i facilitats per evitar l'assistència a llocs concorreguts. Així, tot i la fi del confinament perimetral, continuem amb el servei de compra a domicili per als col·lectius vulnerables.

Què l'ha impactat més, com a alcaldessa, durant aquestes setmanes? Quins han estat els pitjors moments? Hi ha hagut algun bon moment?

Amb total sinceritat i parlant amb gran franquesa, el dimecres 11 de març al vespre, cinc alcaldes de la Conca rebem una trucada indicant que l'endemà,dijous 12, es cancel·lava l'activitat escolar als nostres municipis. I,malgrat que feia dies que llegíem notícies de la COVID19, no va ser fins llavors que vaig ser conscient que estàvem davant un problema, un problema del qual no vaig saber la magnitud de la tragèdia fins a l'endemà, dijous, quan ens informen als set alcaldes de la Conca de la situació actual i les previsions de futur. Aquell vespre, 12 de març, quan vaig sentir les xifres de possibles difunts que podíem tenir a la Conca si no actuàvem amb celeritat i d'una manera contundent, m'ha quedat gravat, i és l'impacte més fort que he rebut en tot això. Suposo que a partir d'aquell moment, i després d'uns dies també molt durs, acabes creant una petita cuirassa que et permet gestionar tota la problemàtica derivada de la situació. Evidentment, i també en l'àmbit personal, sempre he procurat tenir una actitud "positiva", sempre recordant què estàvem vivint i com patien molts dels nostres veïns i veïnes, però em quedo, com a "bon moment", amb el gran teixit veïnal que s'ha creat al voltant d'aquesta crisi. I ara, en la fase actual, el fet de poder retrobar-me, tot i que a distància, amb molts dels veïns i veïnes del municipi que solia veure cada dia i que sovint tan sols saludava amb un cop de cap, també és un gran moment: poder veure'ls de nou, després de dos mesos, saber que estan bé i que tornen a passejar pels carrers del poble, em reconforta i m'emociona.