Maria Sayavera: “El que més valoro i admiro és la capacitat veïnal d’adquirir una gran responsabilitat ”

Quin record té de l’inici de la pandèmia a la Conca d’Òdena i de les primeres setmanes de la crisi?

El primer record que em ve a la ment és la nit del dijous cap al divendres, quan a partir de les 21 h s’anuncia el confinament perimetral. El recordo com un moment d’incertesa davant una situació mai viscuda, però alhora, amb la responsabilitat de gestionar de manera àgil i immediata totes aquelles qüestions que ens venien sobrevingudes. I ara, al cap d’un any, recordo les primeres setmanes de confinament com si fossin mesos, en què era difícil diferenciar caps de setmana de dies entre setmana, amb la sensació que ens podíem trobar amb una nova situació i/o dificultat diferent cada dia que passava.

Un any després, i mirant-ho amb perspectiva, què és el que més valora d’aquelles primeres setmanes, quan la Conca d’Òdena va ser la “zona zero” de la pandèmia a Catalunya?

El que més valoro i admiro és la capacitat veïnal del moment d’adquirir una gran responsabilitat davant una situació tan difícil i davant l’esforç que demanàvem als nostres veïns i veïnes. Tot enmig d’una gran incertesa.

També, amb la perspectiva del temps, que creu que s’hauria d’haver fet diferent?

Penso que hagués sigut positiu una major relació i comunicació entre les administracions superiors i el món municipal. Som el primer referent i més proper per a la ciutadania, i una relació més estreta ens haguera pogut ajudar.

Com valora la tasca que han fet els professionals de serveis, especialment els sanitaris?

La valoració és molt bona. Si bé és cert que davant una crisi d’aquestes dimensions és habitual caure en la crítica, i més quan la situació és tan incerta, cal reconèixer que la tasca de tots els professionals de serveis és admirable. I en tot cas, l’autocrítica tan sols s’ha de fer per tal de millorar, mai per desacreditar.

I la ciutadania?

Com bé deia, admiro la capacitat de la ciutadania, sobretot en un primer moment, d’actuar de manera responsable. L’esforç i el sacrifici que es demana als ciutadans és immens, i en alguns casos ha trastocat vides senceres. Pel que entenc també la sensació d’esgotament davant aquesta situació i pateixo per la salut mental i emocional de la ciutadania.

Quin impacte, en l’àmbit de la salut, ha tingut la pandèmia al seu municipi?

Cal matisar que en xifres, al nostre municipi no hem patit un augment de la mortalitat el 2020 respecte del 2019, però això no vol dir que moltes famílies hagin patit casos de COVID amb els ingressos hospitalaris corresponents. En l’àmbit logístic, també cal destacar que hem hagut de fer canvis en els centres sanitaris del municipi per atendre als veïns i veïnes i això també ha causat molèsties. I com deia, en l’àmbit de la salut també caldrà veure i vetllar per la salut mental i emocional que es pugui veure afectada per la pandèmia.

I quin impacte ha tingut en l’àmbit econòmic?

L’impacte ha estat en la línia del país. Tenim restauració afectada per les restriccions, que pateix per mantenir llocs de treball i negocis oberts, i són segurament el sector econòmic del municipi més afectat, així com empreses que també s’han vist afectades per altres restriccions de caràcter cultural, un sector que també està patint molt.

Quines mesures destacaria de la resposta que s’ha fet des del seu ajuntament per fer front a la crisi?

Un primer paquet de mesures va ser la injecció de líquid a aquells negocis afectats pel tancament perimetral i les posteriors restriccions, aprovant una partida de prop de 20.000 € d’ajudes, a escala municipal. Per altra banda, també vam adoptar una política d’apostar pels negocis locals, donant suport i creant targetes regal per la compra en comerços i restauració del municipi. Alhora, en l’àmbit social, vam doblar la partida d’ajuts socials i el servei del rebost de queviures. I per aquest 2021 treballem amb la creació de plans d’ocupació, formació per a persones a l’atur i foment de la mateixa ocupació.

Quines actituds ha vist diferents o noves en el seu entorn, tant de ciutadans com de companys en la política. Ens ha canviat la COVID-19?

Penso que encara ens trobem en un moment molt recent de tot això que estem vivint, que encara ens falta temps per pair-ho i entendre-ho. Detecto un sentiment general d’esgotament davant aquesta situació, i en alguns casos, sobretot en els ciutadans més grans, de por. En el cas de la política, també hi ha diferents moments a analitzar; si bé en un inici ens trobàvem en una situació d’incertesa i vam deixar de fer política per gestionar l’emergència més immediata de manera conjunta, ara hem reprès qüestions que varen quedar aturades, i si bé el canvi més gran es produeix en la manera de treballar –molt més telemàtica- per la resta no crec que hi hagi hagut una nova actitud respecte de les actituds d’abans, més enllà d’haver de plantejar qualsevol qüestió en el marc COVID i en les restriccions actuals.

Quin ha estat el pitjor moment? I el millor?

Un dels pitjors moments que recordo del darrer any, va ser quan el mateix dia que es va decidir aplicar el confinament perimetral a la Conca, es va parlar de l’increment de la xifra de mortalitat si no s’actuava contundentment, aquella xifra era –i va ser- esfereïdora. El millor no va ser un moment concret, però sí tots aquells missatges de suport que vam rebre dels veïns i veïnes del municipi, que tot i veure’s dins aquesta incertesa, ens feien arribar.

Com preveu que serà aquest 2021? Serà l’any de la fi de la pandèmia?

No m’atreveixo a afirmar si serà l’any de la fi de la pandèmia, però preveig un any difícil per a molta gent en l’àmbit laboral i econòmic, tot i que sóc de tarannà optimista, i també espero que de mica en mica ens puguem anar recuperant i retornar a la ciutadania gran part de la llibertat de la qual ens hem vist exclosos.