Maria Senserrich (Junts X CAT): “No renunciem al mandat de l’1 d’octubre, però primer ens cal recuperar les nostres institucions”

Ha començat una campanya electoral en què hi ha tres partits independentistes, dos dels quals formaven una coalició fins fa unes setmanes. S’hi sent còmoda? Hauria preferit confluir de nou en una llista única? Hi ha un pacte per evitar els enfrontaments verbals?

El clam del carrer era que féssim una llista unitària, ho vam intentar fins l’últim moment, i davant la negativa, el President Puigdemont ha fet una llista de país i transversal per donar resposta el que la gent ens demanava, i aquí el Partit Demòcrata va fer una acte de generositat perquè la política ha de saber escoltar i entendre el moment. Nosaltres anem a guanyar els del 155, anem a construir, a guanyar seduint, no enfrontant.

Maria Senserrich ha estat diputada set anys i ara apareix en una posició que abans hauria estat d’entrada al Parlament, però que ara és més complicat. Com ho enfoca? La sensació és diferent respecte altres anys i més pel que ha passat els darrers mesos?

Sempre al servei del país i de la seva gent, i ara més que mai, i quan serveixes al teu país has de saber escoltar, ser responsable i també, quan cal, ser generós, i prendre decisions. Jo estic implicada al 200%,  veig i percebo que hi ha una gran mobilització, se’ns acosten moltes persones amb ganes de col·laborar per fer que el President torni.

Quins passos planteja Junts per Catalunya per fer efectiva la República? S’ha convertit en quelcom secundari? Què no es va fer bé o què no es va poder fer perquè ja siguem independents?

El dia 1 d’octubre vam veure com el Govern espanyol, amb la complicitat del PSOE i C’s, ordenaven a la Policia Nacional i a la Guardia Civil evitar a qualsevol preu la democràcia. Nosaltres sempre hem ofert diàleg, i a l’altre costat només ens han maltractat econòmicament, socialment, i cultural, i per rematar-ho ens envien més de 10.000 policies, que paguem tots amb els nostre impostos a donar-nos cops de porra. I el dia 3 d’octubre el mateix rei Felip VI ens amenaça a aquells que volem democràcia.

Estem patint la duresa del 155, que aprofiten per tot i més, per destruir allò que durant anys ens ha costat construir i que sempre els ha molestat, com el model d’escola, la nostra sanitat, la nostra economia. Quan comencen a marxar empreses és per la pressió del Govern espanyol i els seus decrets. Nosaltres no renunciem al mandat del 1-O, però la violència, l’amenaça, els presos polítics, el President a l’exili....ens obliga a restablir la normalitat, i retornar als catalans les seves institucions.

Els socialistes i sobretot els Comuns els ataquen per no haver fet res en l’agenda social. D’altra banda, hi ha totes les lleis tombades pel TC –pobresa energètica, impostos als bancs, etc. — que el Parlament havia aprovat. No s’ha sabut explicar bé?

El que no han entès ells és que volem que Catalunya sigui un Estat  per poder donar més oportunitats i una millor vida als catalans. Aquests anys hem vist com tot allò que fèiem per ajudar les persones, amb els pocs recursos i competències que tenim, però amb intel·ligència i consensos- fins i tot amb el PP i C’s, ha estat tombat pel TC. I ara un cop hem patit la violència d’Estat, la repressió policial, la repressió judicial...tinc més clar que mai que és impossible prosperar si no ho fem com a Estat Propi, i l’equidistància ara no és creïble.

Els Comuns estan 10 anys enrere, nosaltres ho sabem molt bé, hem pactat, hem dialogat durant anys per poder fer que Catalunya prosperés, i hem treballat molt per tenir les estructures de país, com el model d’escola catalana, la sanitat, els serveis socials, els mossos, etc...i fins i tot hem ajudat perquè Espanya també prosperés, però després de tot el que hem viscut i patit- inclosa la violència- no hi ha alternativa, per poder avançar en l’agenda social cal agenda nacional, i això vol dir avançar amb la República.

Alguns observadors i adversaris polítics acusen al PDeCAT d’un doble discurs. Per una banda que es volien convocar eleccions i de no haver implementat la independència, per l’altra de tenir veus com Santi Vila dins el Govern fins el final. l PDeCAT és una aposta segura independentista?

El President Puigdemont és del Pdecat, i els consellers Turull, Rull, Borràs, i Puig també, així com el conseller Forn que encara és a la presó. Els diputats i diputades del Pdecat hem demostrat que treballem incansablement per la llibertat del nostre país, així com els més de 400 alcaldes que tenim.

Marta Pascal també va dir que les decisions de JuntsxCat les prendrà el PDeCAT. En què quedem?

Jo tinc l’experiència al Parlament d’aquests últims set anys, i les decisions sempre s’han pres amb consens, diàleg i sobretot entenent el moment. El PDeCAT tenim molta experiència de Govern, i al Parlament, per tant cal que les grans decisions es debatin des del Pdecat i, al final, escoltant a tothom.

5 preguntes llampec

Amb quins d’aquests protagonistes de la història de Catalunya s’identifica més: la comtessa Ermessenda, Bac de Roda, Salvador Seguí, Francesc Cambó o Lluís Companys.

Sincerament no sóc d’idolatrar a ningú, no sóc de referents històrics, perquè tots tenen coses bones, i han viscut en èpoques molt diferents, amb circumstancies diferents.

Sóc més de pensar en tota aquella gent anònima que sempre han fet possible de manera individual i col·lectiva la millora de la seva societat a través del pacifisme i la suma de tothom pensin igual o no.

Acabi la frase: Catalunya serà...

Socialment justa, econòmicament lliure, espiritualment gloriosa, i políticament lliure (Francesc Macià)

A quina lliga jugarà el Barça, si som independents?

A la que decideixin els seu socis, estic tranquil·la Catalunya té 3 equips a primera.

Va votar l’1 d’octubre?

I tant!

Triï dos dels partits que concorren que no siguin el seu per formar Govern a la Generalitat.

El nostre objectiu ara és guanyar per tornar el President com a President que és tot i el 155, i que el Vicepresident i els consellers tornin a ser el nostre Govern.