Mariano Mestres: "Som productors de matèries primeres alternatives"

Què és el Centre de Gestió Mediambiental, i quina és la seva tasca principal?

A la nostra companyia som gestors de residus i al final ens dediquem a ajudar les empreses i la indústria. Tant indústria, construcció com administracions públiques, ajudem a gestionar els seus residus de manera eficient i a contribuir a fer que ells millorin la seva petjada ambiental.

Amb quin tipus de plàstics acostumeu a treballar?

La nostra companyia gestiona moltes tipologies diferents de residus. Aquí concretament, a la planta que tenim a l’Anoia, el que gestionem és sobretot plàstics. Ens hem especialitzat molt en el reciclatge d’aquests plàstics, polietilens d’alta densitat i polipropilens,que s’utilitzen després per fer altres tipologies de productes, com canonades per a líquids, etcètera.

Com ens hem d’imaginar aquesta gestió de residus?

Nosaltres el que fem és identificar els plàstics que generen altres companyies, els quals són rebuig, tant plàstics postindustrials, que són rebuigs de la indústria, com plàstics postconsum, que han acabat la seva vida útil. I el que es fa és reciclar-los, netejar-los, adequar-los i preparar-los perquè després puguin ser utilitzats per a un altre procés industrial.

Donar-los una altra vida.

Donar-los una altra vida i, d’aquesta manera, evitar que es consumeixin matèries primeres, que són recursos fòssils, i d’aquesta manera poder anar reciclant, reintroduint dins del procés de fabricació.

Quines quantitats de residus gestioneu?

Nosaltres gestionem molta tipologia i molta quantitat de residus. Disposem de diversos centres, no tots es troben aquí a l’Anoia; estem també a la província de Tarragona i al Vallès. Als altres centres també treballem diferents materials, diferents residus. Amb la planta de plàstics nosaltres volem arribar a poder processar i reintroduir dins del mercat al voltant d’unes 10.000 tones de residus. És una instal·lació prou important que dona solucions a molts dels reptes que ens està marcant ara la Unió Europea.

Quins són els residus més difícils de tractar?

Materials postindustrials; plàstics que d’alguna manera han estat en contacte amb el producte que contenien. Podem gestionar residus de la indústria alimentària, de la indústria del tèxtil... Tota la indústria utilitza aquesta tipologia d’envasos, que fins fa poc anaven als abocadors. Amb els objectius que marcats per la Unió Europea, i que se’ns està marcant també a Catalunya, estem condicionant aquest tipus de residus per poder ser introduïts dins de la cadena de valor, dins de la cadena d’activitats del sector. Aquests polietilens i polipropilens s’han de classificar, no tots els materials són aptes perquè necessites aconseguir una puresa concreta dels materials per tal que després es puguin utilitzar per fer altres productes amb garanties.

Vosaltres formeu part del què podríem considerar processos intermedis. Una tasca que moltes vegades és una mica invisibilitzada, o que donem per feta, però hi ha molta feina.

Sí, sí. Nosaltres donem cobertura a qualsevol sector, metal·lúrgic, tèxtil, alimentació, agricultura, ramaderia... i hem de poder reutilitzar tots aquests materials. Hi ha una jerarquia en la gestió de residus, marcada per la Unió Europea i per l’Agència Catalana de Residus, que és reduir, reutilitzar i reciclar. Els productors han de mirar de reduir, i cada vegada intentar buscar solucions per generar menys residus. Però el residu que s’ha generat s’ha de poder intentar reutilitzar, hi ha gent que ja reutilitza aquestes deixalles, aquests rebutjos que es poden reutilitzar per a altres activitats, i quan ja no es pot reutilitzar, hem de mirar de reciclar-ho. Perquè això pugui passar, d’un productor a un consumidor final que pugui utilitzar aquest residu com a matèria primera, se li ha de fer algun procés. I els gestors de recursos el que fem és transformar aquest residu en aquest recurs.

Podem viure sense plàstic?

Jo crec que no. El que passa és que hi ha plàstics i plàstics. Hi ha plàstics d’un sol ús que es poden eliminar o evitar. Això ja és un tema de responsabilitat de cadascú. Si anem a un hospital veurem que tot el que ens està salvant la vida és de plàstic. Des de les bosses del sèrum fins als catèters que ens posen quan tenim un infart. Hi ha molts plàstics que realment són imprescindibles i que ajuden a allargar-nos la vida i a fer que la vida sigui molt fàcil. Hem de fer un ús responsable dels plàstics.

Com podem combatre el plàstic d’un sol ús?

Jo crec que recau en la responsabilitat individual. Al final casdascú, en funció del que fa servir o del que vol utilitzar, compra uns objectes, uns productes o uns altres. Nosaltres hem de ser responsables i, sobretot, hem de tenir coneixements com a ciutadans i pensar si podem usar un altre producte en comptes d’aquest. La gent ha de ser conscient del que significa el plàstic i el que ens aporta, de bo i de no tan bo. Però això no vol dir que haguem de demonitzar tot el plàstic.

Quins són els reptes principals actuals d’aquest sector?

El sector està vivint un canvi molt gran des de fa molts anys. Des de la Unió Europea nosaltres estem rebent molts inputs de canvi; tenim uns objectius quant a reduir tot el consum excessiu, intentar reutilitzar tots els productes i, sobretot, poder reciclar molts materials per poder reduir aquesta petjada de carboni i mirar de transformar-los en recursos. Aquest és l’objectiu principal que té la Unió Europea, i així ho ha traslladat a tots els països membres i aquests a totes les seves comunitats autònomes. Aquí, a Catalunya, a través de l’Agència de Residus de Catalunya. La reutilització dels residus i la transformació en recursos és l’objectiu principal que tenim. Però això requereix molta infraestructura que ara mateix no tenim.

Com afecten aquestes noves normatives europees a la vostra activitat? La principal problemàtica és la falta d’infraestructura?

Per al nostre sector és una oportunitat, i si ho és per al nostre sector ho és per al país. La Unió Europea, en l’Agenda 2030, ja ens fa reduir, en un percentatge molt important, tots els residus que van als abocadors.

Com afecten, concretament, aquestes normatives a Catalunya?

Entre d’altres, afecta que dels 25 abocadors que hi ha, potser ens hem de quedar amb 12. És una bona notícia, però tots aquells residus que van als abocadors, on aniran? No és que deixem de generar-los tots. L’única manera de poder reduir els residus que van als abocadors és crear més infraestructura per convertir-los en recursos. I això passa pels que som gestors de residus, que som l’eina transformadora d’aquest residu a recurs. En uns casos només és un tema burocràtic, perquè s’haurà de regular i donar traçabilitat a un residu que va d’un productor a un altre ús, i a això se li haurà de donar una traçabilitat, sobretot per poder garantir la qualitat sanitària. I per l’altre costat, els productors s’han de preparar per rebre aquestes noves matèries primeres alternatives. També hauran de readaptar les seves instal·lacions per poder rebre aquest format. El canvi és per a tota la cadena, des del que ho genera, que ho haurà de preparar d’una manera diferent. Nosaltres, com a gestors de residus, som aquesta eina transformadora de residu a recursos i el receptor s’haurà de preparar per poder-ho rebre, per tant, és un canvi que ve lligat a tota la cadena d’activitats.

Un canvi que anomena una oportunitat pel sector.

Sí, hi ha moltes oportunitats, i no només en el sector. Aquest sector ha de créixer. Jo penso que hi ha uns 4 milions de tones que es generen aquí a Catalunya, i totes elles van als abocadors; vol dir que aquest volum s’ha de poder processar. Haurem de muntar activitats industrials per poder processar tots aquests recursos. Al final serem productors de matèries primeres. Jo crec que el potencial que té com a país és molt gran, perquè generarem una activitat, podem produir aquests recursos, ja sigui per al nostre propi consum, si aquí es generen activitats productives per utilitzar-ho, o per poder ser exportadors de matèries primeres reciclades. Això ens posiciona molt bé com a país, i penso que és una gran oportunitat.

Quins reptes es troba el sector?

Tenim els reptes que té tota la indústria. Al final, és un sector que no és nou, és molt vell. Les papereres i els adobers que coneixem bé aquí a l’Anoia ja són gestors de residus, el que passa és que ens faltaran molts recursos humans, ens falten molts llocs de treball especialitzats i formats per a aquesta activitat, des de peons, passant per enginyers, administradors, químics per als controls de qualitat... Tota la indústria que s’ha de crear requerirà molta mà d’obra.

La creació de més infraestructura permetrà, doncs, la creació de nous llocs de treball.

Aquí també és molt rellevant el paper que tenim des del Clúster de Residus, una associació que té dos anys i mig de vida i 100 associats, i un dels objectius que té el Clúster és poder traslladar a la ciutadania l’activitat que nosaltres estem fent i, sobretot, la importància d’aquesta activitat, perquè parlem molt d’aquesta col·laboració público-privada, però no parlem de la ciutadania. Aquesta és una peça molt clau i és responsabilitat nostra, de les empreses, poder traslladar la importància del nostre sector a la ciutadania, perquè al final els agents públics no fan res més que defensar d’alguna manera els interessos de les empreses i dels ciutadans, però aquests han de rebre el missatge, i jo crec que és bo que el puguin rebre de part nostra, per poder explicar realment què és el nostre sector i què fa per ells.

Donar a conèixer a la ciutadania com la seva contribució pot tenir resultats.

És que sense la ciutadania el model no funciona, perquè tota l’activitat que nosaltres fem, i que fan les empreses, quan després aquest producte surti al mercat, algú l’ha de comprar. Jo crec que aquí és on rau la responsabilitat de la ciutadania. El que podem fer com a ciutadans és posar en valor tots els productes que comprem de manera quotidiana, mirar que siguin materials sostenibles, que tinguin un impacte baix en la petjada de carboni, o la petjada ambiental en general, que siguin fets amb productes reciclats. Quan anem a comprar hem de poder donar valor a un objecte reciclat, reutilitzat o de segona mà. Per exemple, en el sector del tèxtil, hi ha tot el mercat de segona mà que està guanyant molta popularitat. Cadascú, dins del seu estil de vida i les seves possibilitats, crec que és important que, si més no, tingui aquesta consciència ambiental; un la tindrà desenvolupada al 80% i un altre al 10%.

Com ha canviat el sector els últims anys i com es preveu que canviarà amb l’R+D i les noves tecnologies?

És un sector que està canviant moltíssim; els canvis venen, a vegades, per indicacions i normatives. És una cosa que potser no hauria de ser així, però a vegades la norma ens marca el camí. Després ve la consciència mediambiental particular de cadascú o de cada empresa, que pot accelerar o reduir la velocitat d’implantació del model. A vegades podem tenir molta consciència ambiental, però com que tots competim dins d’un mercat global, la viabilitat econòmica de les activitats també s’ha de tenir en compte.Tot està canviant molt amb aquestes normatives que ens venen des de la Unió Europea, potenciant amb ajudes i ajudant empreses a que desenvolupin noves tecnologies, amb l’R+D i que facin projectes realment innovadors. I això és el que fa avançar el sector. Totes aquestes ajudes que ens venen són molt rellevants, i tot passa per la digitalització, la innovació i per l’automatització, i això és bàsic en el nostre sector, que és un sector que venia d’un model molt manual. Des del sector ho visualitzem a diari, perquè tenim els reptes de tones a reciclar i d’infraestructures que s’han de muntar, i això ho podem aconseguir automatitzant plantes, cosa que ja s’està fent. Les plantes municipals, els ecoparcs, ja estan molt automatitzades, i ara totes les plantes de gestió de residus industrials també s’estan automatitzant amb visió artificial, amb sistemes de depuracions d’aigües molt evolucionats, qualitat de l’aire, etcètera. S’està avançant moltíssim, i més que s’avançarà. Estem en millora contínua.

Centre de Gestió Mediambiental (CGM) també és un motor de desenvolupament local?

Totalment, perquè hem de pensar que nosaltres som tractors del sector, tant localment com regionalment. Les empreses s’implanten en regions on realment tinguin coberts els seus serveis bàsics. I la gestió de residus és un servei bàsic que necessita qualsevol indústria per a realitzar la seva activitat. Parlem de plàstics perquè, en el cas nostre, fem plàstics, però s’està parlant de bioeconomia, de bioenergia, i això és un efecte imant que, si hi ha una regió on aquestes activitats traccionen, també es nota amb les empreses que s’hi volen implantar; jo crec que és un potencial per al territori poder capturar tot aquest tipus d’indústria, sobretot a nivell de recursos humans. El sector del reciclatge no deixa de ser un ofici més, més desconegut, però que si la gent realment va desenvolupant aquesta consciència mediambiental, hi voldrà treballar. I és un sector atractiu, perquè la cadena és molt àmplia; la gent, quan a vegades visualitza la gestió de residus, només pensa en la fase primària d’aquesta gestió, però no veu tot el que hi ha al darrere! Extrusió, injecció, rotomoldeig, etc. Un cop has processat aquest recurs, els camps que s’obren són immensos, i això jo crec que és atractiu per a les noves generacions i la nostra responsabilitat és traslladar-ho perquè són ells els que formaran part d’aquest canvi. Són el futur