Mariona Baltà: "Estem confonent molts conceptes i malinterpretant continguts, la pornografia no és sexualitat"

Són els joves que busquen aquest contingut o se'l troben?
Quan parlem de joves hauríem de concretar a quina edat ens referim. Malauradament, ens trobem amb nens de 7 o 8 anys que ja tenen accés a pornografia. Els adults no som prou conscients per entendre i adornar-nos que un menor té accés a la pornografia per moltes vies. Quants dels nens/es que obtenen mòbil abans dels 12 anys, són acompanyats pels pares i es comparteixen el contingut de les aplicacions dels mòbils? I després dels 12 anys? A vegades es confon el que és privacitat i intimitat (contingut WhatsApp o Hangouts dels col·legues) amb educar. Un pot pensar que el seu fill no accedeix o no té interès en aquest tipus de contingut, però si la resta de companys de classe ho fan? No voldrà també mirar?

A més, el tipus de contingut que es troben sovint és molt violent (sobretot contra les dones) i es veuen escenes que a la vida real serien considerats agressions sexuals o violacions. Ho estem normalitzant? Com afecta a una persona d'aquesta edat, que en molts casos encara no han tingut relacions sexuals?
El fet de veure constantment continguts intrusius i violents pel que fa a pornografia, quan no es té experiència i no ets adult o no tens una vida plena i saludable, fa que es normalitzin o es desvirtuïn tots els conceptes reals del que hauria de ser una vida sexual. Estem confonent molts conceptes i malinterpretant continguts, com per exemple, tenir clar que pornografia no és sexualitat. Estem avançant moltíssim en noves tecnologies i no ens hem assegut de pensar com afrontar i adaptar aquest repte tecnològic i amb quines mesures. A vegades, tenim la sensació que estem anant a 40-50 anys enrere on, sense la tecnologia, existien permanentment missatges de diferència de gènere i rols que s'havien de desenvolupar. Actualment, amb la modernitat (tecnologia, música, etc.) estem tornant a llançar missatges subliminars de diferències de gènere i rols entre els diferents col·lectius.

Com afectarà depenent si ets home o dona?
Si ets del gènere submís entrem en què la persona quan viu experiències personals (relacions sentimentals i sexuals) i esdevé algun conflicte, pot dubtar d'ella mateixa i no trobar les eines per tallar-ho o enfrontar-s'hi.

I a un adult no l'influencia de cap manera? El problema és l'edat que té l'usuari o el tipus de contingut que veuen (poc inclusiu, masclista, agressiu, fictici...)?
Evidentment l'edat o la manca d'experiència o els esdeveniments vitals de cadascú ens faran més o menys vulnerables a l'hora de rebre aquests continguts. Està clar que l'educació té un paper clau. L'educació s'ha d'entendre com una responsabilitat de tots (pares, educadors, monitors d'esplai, professionals d'altres àmbits, societat, etc.), tots! Hem d'educar amb valors, amb l'exemple de tots i amb l'acompanyament de tots.

La violència sexual en la pornografia ve de nou o sempre ha existit?
La violència sexual en la pornografia no és nou. Sempre ha existit, però possiblement no la teníem a l'abast tan fàcilment ni a edats tan primerenques.

D'altra banda, hi ha moltes lletres de cançons, videoclips i videojocs en què el protagonista és el sexe i les dones són tractades com a objectes sexuals. S'està donant una hipersexualització en el contingut que consumeixen els joves? Això els fa anar més avançats?
La pregunta ho diu per ella mateixa. Tornem a retrocedir en el temps i tornem a idees, conceptes i missatges retrògrades on hi ha una diferència clara de gènere. El missatge moltes vegades és clar i concís, encara que erroni. El noi que amb més noies ha estat i és líder és el més volgut, el més popular i qui més èxit acumula en tots els sentits.

Quines mesures creus que s'haurien de prendre?
Falta molt abordatge des de molts punts de vista (educatius, familiars, socials, polítics, socioeconòmics, etc.). És important d'entrada que prenguéssim mesures serioses sobre a quines edats es pot o no es pot accedir a certes tecnologies, a certes pàgines d'internet, etc. De la mateixa manera que existeix una normativa per limitar la venda d'alcohol per edats també hi hauria d'haver lleis en aquest àmbit. Sembla que els que cobren per tirar el país endavant deleguin de responsabilitats.

Llavors cal prohibir l'accés a aquest contingut? Cal "protegir" als nens/es del sexe?
Evidentment amb la prohibició i les limitacions no n'hi ha prou i tampoc és la solució, però ajudaria a enfortir i protegir a aquells pares que acompanyen els seus fills en l'educació i intenten establir diàlegs d'autocrítica per fer-los veure que no és adient ni és la realitat. Els pares hauríem de seure per parlar molt més amb els nostres fills. Els mòbils, tauletes i altres han fet que no existeixi la comunicació entre ells o s'hagin limitat amb escreix. Hem de parlar, crear espais i preservar temps del dia a dia per poder relacionar-nos amb ells, per poder establir un vincle afectiu de confiança mútua. Si compartim pel·lícules o ens interessem pels continguts que els arriba de les xarxes socials (havent creat aquest vincle de confiança) és més fàcil poder intercanviar opinions, des de la veu de l'adult referent, què en pensa, quina ha estat la seva experiència al llarg dels anys, quines pors li generen, etc. El fill/a sempre escolta i s'interessa pel que pensen els seus referents (encara que no ho manifestin) i és important per poder donar l'oportunitat als nostres fills que puguin valorar les dues cares de la moneda abans de formar la seva pròpia idea o pensament.

Consideres que els joves reben suficient educació sexual i de qualitat? Si fos així podrien veure/ escoltar aquest tipus de continguts i ser crítics?
Crec que en temes sexuals reben i tenen informació, inclús a vegades massa, i sense acompanyament de psicologia sexual o educació sexual (entesa com a transmetre informació sexual però educant amb valors). Crec que s'està deixant de banda la qüestió dels valors (respecte, empatia, escolta activa, necessitat de l'altre, etc.) i només se'ls hi ensenya el què hi ha i com es fa. Els fenòmens fisiològics sembla que són més fàcils de transmetre i s'obvia els fenòmens psicològics de les persones quan hem de relacionar-nos i comunicar-nos entre nosaltres. La sexualitat no deixa de ser una forma de comunicar-se entre dues persones entenent que ambdues volen compartir un desig sexual de mutu acord i experimentar junts. Hem de diferenciar molt clarament que pornografia no és sexualitat. I el que s'ha de prohibir, restringir o limitar és l'accés a informació que no és adient per edat, per vulnerabilitat i menys sense acompanyament de l'adult.