Marisa Vila: "A partir del 15 d’abril seguirem pendents de l’evolució del curs escolar i de les necessitats o mancances que hi pugui haver al nostre municipi tant per part de les famílies com de les direccions dels centres"

Quan llegim aquesta entrevista, els nens i nenes de les escoles d’Igualada ja farà més de cinc setmanes que no van a l’escola. Com pot afectar aquesta “desconnexió” o interrupció lectiva del curs?

Sí, des del dijous 12 de març ni a Igualada ni a les tres poblacions de la Conca no hi ha classes als centres educatius. Evidentment, és una situació insòlita i alhora inesperada per a tota la comunitat educativa. Ningú estava preparat per haver de continuar el curs, a punt d'acabar la 2a avaluació, des de casa. Els docents s'han implicat activament des del primer dia per mantenir contacte amb els seus alumnes i proposar les tasques digitalment, tot i la incertesa de fins quan podia durar aquesta situació.

Després de 3 setmanes i amb la perspectiva que probablement després de Setmana Santa seguiran els centres tancats (de fet el Departament d'Educació ahir ja va anunciar que la 3a avaluació començaria en situació de confinament), la mateixa situació va posant ordre en aquesta manera de treballar i també evidencia les dificultats que suposa per a molts dels estudiants perquè la connexió digital encara no està a l'abast de tots (es parla de la "bretxa digital"): per exemple, hi ha famílies que tenen un sol ordinador i tres fills en edat escolar; connexió wifi i només el mòbil... Trobo estressant i inviable haver de fer les tasques durant un llarg període amb el mòbil...A banda, no podem obviar la realitat que viuen ara moltes famílies no només amb situacions provocades per la salut o pèrdues familiars sinó pels danys col·laterals de la Covid-19, com no poder anar a treballar, perdre la feina, la incertesa del futur, la manca de recursos... Per tant, aquesta desconnexió de no anar a l'escola o a l'institut afectarà sobretot els infants i els joves d'Educació obligatòria que tinguin menys recursos econòmics i culturals, les famílies més vulnerables.

Pel que fa a la continuïtat del currículum no ho veig tan greu, ja que el currículum es basa en l'assoliment de les competències dels diferents àmbits curriculars en acabar l'etapa; això vol dir que si aquest curs els continguts no es poden impartir ni aprendre, es poden fer més endavant i si cal, fer una selecció dels continguts que es considerin més importants per a l'assoliment de les competències.

Serà important que l'avaluació dels alumnes sigui més personalitzada que mai, considerant l'excepcionalitat d'aquest curs 2019-20; no només la 3a avaluació sinó la del curs que ve. El curs que ve caldrà recordar d'on es ve. Caldrà replantejar els criteris d'avaluació.

A quins nivells afectarà més aquesta aturada? M’imagino que deu ser molt diferent entre la primària o la Secundària…

El currículum basat en l'assoliment de les competències dona més flexibilitat a l'hora d'ensenyar i aprendre uns continguts conceptuals; per tant, a la primària els nens i les nenes ja tindran més cursos per aprendre allò que sigui més necessari. Pot ser que repercuteixi més a 3r i 4t d'ESO perquè és a 3r quan els estudiants trien els itineraris de 4t amb diferents optatives curriculars; el fet que s'hagi interromput el present curs, deixa un buit en l'orientació, tan necessària. A 4t d'ESO encara més, ja que és el moment d'obtenir el graduat de secundària obligatòria i és el curs en què cal decidir els estudis postobligatoris; a molts alumnes, a 16 anys, ja els costa prendre una decisió en un curs que es desenvolupa amb normalitat, doncs el fet de no poder anar a l'escola ara, la manca de l'orientació personalitzada dels tutors i orientadors pedagògics, les xerrades orientadores, les visites a les fires d'ensenyament, poder anar a portes obertes, etc. Tota aquesta realitat és molt adversa per als estudiants que acaben l'ESO.

D'altra banda, els alumnes de Batxillerat i de Cicles Formatius estan en una altra etapa en què hauran de fer un pas endavant en la competència d'autonomia personal. Indubtablement, no tots tenen la mateixa motivació i el fet de no anar a les classes presencials no els ajuda... Penso en la impossibilitat de fer les pràctiques dels cicles professionals, el neguit que suposa sempre la Selectivitat, la tria d'estudis superiors... La manca d'orientació a les tutories també serà una repercussió negativa per als joves que acaben Batxillerat i cicles formatius.

Davant de tanta incertesa no es pot tenir una altra actitud que confiar en el Departament d'Educació que està treballant perquè el curs escolar pugui tancar-se el millor possible en aquestes circumstàncies i com que és un problema que afecta tot el país, les mesures seran les més adients.cumstàncies i com que és un problema que afecta tot el país, les mesures seran les més adients.

Amb el confinament, més accentuat a la Conca d’Òdena, els nens i nenes passen el dia tancats a casa. Què poden fer els pares i mares per compensar-ho? Com poden fer l’acompanyament escolar a casa?

Els humans som resilients i les nenes i els nens aquests dies ens ho demostren amb escreix. De fet, penso que els infants ho viuran segons el clima que es visqui a casa. Ells estan aprenent d'aquesta situació com nosaltres i estic segura que a les cases molts pares i mares se sorprenen dels seus fills i filles, que ho portin tan bé. Tots saben des del primer dia que no son vacances i jo diria que a mesura que passen els dies, encara que estiguin inquiets per no poder sortir de casa, la majoria fa un esforç per anar fent els deures i no desconnectar de l'escola o de l'institut. El més recomanable i que ja s'ha dit en molts mitjans que orienten sobre com viure el confinament, és la importància de marcar-se un horari per cada dia i el cap de setmana respectar que és cap de setmana. És ideal llevar-se i anar a dormir de dilluns a divendres a una hora adequada: dedicar unes hores al matí a seguir les tasques online o segons el contacte establert amb l'escola; ajudar a les tasques de casa; dedicar temps a activitats més disteses... Els pares i les mares son els qui han d'ajudar els seus fills i filles a poder dur aquest ritme de compromís però amb calma, sense estrès, perquè caldrà estar forts quan es torni a les aules.

Els pares i mares han de respectar els espais dels seus fills i filles i aprofitar aquesta situació per compartir el temps amb els infants; parlar d'ells, del món, del que està passant, fer-los entendre que no és enriquidor estar jugant hores i hores als videojocs, o enganxats a les xarxes o al whatsapp... Ara les famílies tenen més temps per compartir i cal intentar treure'n un aprenentatge positiu de tot això.

I el professorat? I els centres? Molts estan fent classes o exercicis telemàtics. Això és positiu? És suficient?

Efectivament, des del primer moment als centres de la Conca, que en son un bon nombre, les direccions han liderat la metodologia a seguir per part dels professors per continuar oferint tasques als alumnes, partint del que el conseller va dir des del 1r dia... que no havien de ser classes lectives, no avaluables, sinó treball complementari per no desconnectar del tot. Cada centre va adaptant-se a les realitats familiars en què es troben quan han començat a treballar online. S'intenta arribar a totes les famílies per tots els canals possibles des del Google classroom, moodle, correu electrònic, videotrucada... Sovint els mestres i professors han de fer un suport emocional a les famílies. (Una educadora de l'escola bressol em deia que havia fet un vídeo trucada als nadons perquè s'enyoraven). Com és lògic les famílies contacten amb els docents per demanar-los feina i orientacions per als seus fills. Hi ha un neguit general de què passarà amb el curs escolar. Però com jo dic, ara Salut mana... El dia a dia ens va escrivint el futur.

El que em diuen molts mestres és que van provant diferents recursos amb diferents eines digitals per arribar al màxim possible de nens i nenes. No obstant això, no és fàcil arribar a tothom. Els mestres i professors estan treballant molt aquests dies i ho seguiran fent.

Educació remarca que les tasques durant el confinament han de suposar “un valor afegit” i no “una penalització”. Són un “valor afegit”?

Tenim l’experiència dels “deures d’estiu”, els no obligatoris… Doncs és el mateix criteri que considero absolutament encertat i lògic. No poden penalitzar les tasques que s’encomanen banda en un període no lectiu precisament pel fet que no es pot garantir l’accés de tots els estudiants i perquè les circumstàncies familiars i individuals son molt diverses i de cap manera es poden obviar. Si es penalitzen va en contra del principi d’equitat educativa i aleshores fomentem la segregació. Per tant, les tasques les hem d’entendre com un valor afegit per a tots aquells alumnes que els poden anar fent el dia a dia i, sens dubte, que seran un enriquiment en el seu aprenentatge.

Fa uns dies Educació establia que les avaluacions d’aquest curs tinguin en compte la situació personalitzada de cada alumne, implicant així un paper “important” en la figura dels tutors/es pel que fa a la comunicació i el suport regular amb l'alumnat i les famílies. Com ho valoreu?

Totalment d’acord amb aquesta indicació del Departament. En circumstàncies “normals” el procés d’ensenyament-aprenentatge ha de tenir en compte la diversitat de l’alumnat i l’avaluació ha de ser diferenciada segons el nivell d’assoliment de les competències per part dels alumnes. L’avaluació ha de servir per ajudar a millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge, això vol dir que serveix per regular la tasca docent (analitzar, valorar i reorientar l’acció educativa) i per prendre mesures oportunes per garantir que tots els alumnes assoleixin les competències previstes. L’avaluació no ha de tenir l’objectiu de penalitzar, ha de ser qualitativa i no quantitativa, això vol dir que a l’alumne li ha de servir per millorar-se a si mateix. Per això, en aquestes circumstàncies més que en un curs “normal” cal fer un acompanyament individualitzat de cada alumne tenint present la situació que estem vivint i que viurem encara durant uns mesos.

Hem parlat de famílies, escoles… i els ajuntaments, què poden fer per compensar les pèrdues que suposo la interrupció del curs?

Sense poder preveure avui què passarà ni com serà l’estiu vinent, em semblen bones idees les  que proposa el sociòleg Jordi Collet, professor de la UVIC, i que ens implica els ajuntaments: “Estiu enriquit per a infants-famílies”, proposta per garantir colònies per a totes les famílies, espais de suport escolar per als estudiants de primària i secundària a l’estiu, promoure activitats de lectura, esportives, artístiques, activitats lúdico-culturals on es trobin els infants de diferents centres educatius… Hi haurem de pensar i planificar en la mesura del que sigui possible.

Hem parlat, sobretot, dels alumnes de Primària. Parlem ara dels adolescents. Com els pot afectar aquest canvi?

El més preocupant son els adolescents de la franja de 12 a 16 anys amb risc d’exclusió social, alumnes d’entorns vulnerables que al centre educatiu ja hi van desmotivats i son alumnes susceptibles d’abandonament prematur dels estudis… Aquests, difícilment ara, sense classes presencials,  seguiran el dia a dia de l’aprenentatge online, per manca d’hàbits no adquirits i pel seu entorn sociocultural… Em preocupa i ens ha de preocupar com serà el seu retorn a l’escolarització després d’aquest parèntesi de tanta incertesa...

Què passarà amb la selectivitat?

El Departament d’Educació, ha proposat aquestes dates 7, 8 i 9 de juliol. Tot dependrà de com avanci la situació de la COVID-19. Salut mana!!

Ningú té una bola màgica per endevinar el futur i no sabem com evolucionarà la crisi. Si haurem d’estar més setmanes en confinament, quines mesures es prendran pròximament… Tanmateix, hi ha veus partidàries d’allargar el curs i altre que hi estan en contra. Quin és el seu posicionament en aquest sentit? A part de tot el que els alumnes puguin fer aquestes setmanes a casa… a la tornada… què s’haurà de fer? Allargar el curs? I a les vacances d’estiu?

Des del meu punt de vista el curs no s’ha d’allargar. Si fos possible tornar a les aules a partir de la 2a quinzena de maig o al juny, seria bo retornar–hi amb una mirada diferent, no merament acadèmica, sinó per fer un tancament del curs diferent en aquesta situació d’excepcionalitat que esperem no repetir més. Hauríem de ser una societat capaç d’adaptar-nos als canvis imposats per una força major com és el COVID-19. Ara hem de trencar els esquemes que marca un curs acadèmic.

Una altra opció seria que, tenint en compte que els docents durant la 1a quinzena de juliol la dediquen a formació, podrien destinar aquells dies a fer unes hores (per exemple de 8 a 1 a l’ESO i a 1r de Batxillerat i als Cicles FP i de 9 a 12 a Infantil i Primària) enfocades al treball o reforç de les competències bàsiques o treballar en algun projecte.

Ara opino això, però, segons avança la situació en què vivim, les opinions personals canvien atès com evoluciona tot plegat.

S’ha ajornat la preinscripció i matriculació de tots els ensenyaments. Com afecta aquesta decisió a les administracions i als centres?

En aquests moments observo expectació i alhora tranquil·litat. Estem a la 3a setmana amb els centres tancats i Educació el 18 de març ja va ajornar la preinscripció i matriculació de tots els ensenyaments. La incertesa tant a l’administració com als centres és absoluta, però no s’hi pot fer res fins que no es trobi una manera de fer els procediments a l’abast de tota la societat. Tot parat en situació de confinament.

S’han aturat les obres de l’Institut Badia i Margarit? Com afectarà aquesta aturada per a l’inici del curs vinent?

Tinc l’esperança que les obres es puguin acabar a l’estiu… Almenys l’adequació de l’edifici per tal que es pugui començar el curs al setembre com estava previst. En cas que no sigui així, haurem de planificar juntament amb el Departament d’Educació on reubiquem l’alumnat que ha d’anar al nou edifici. Sincerament, tinc l’esperança que el curs 2020-2021 pugui iniciar-se amb normalitat.

Com ha viscut tota aquesta crisi com a regidora d’Ensenyament?

Molt intensament des del primer moment. El dia 11 de març al matí l’Ajuntament ja va anunciar mesures excepcionals i al vespre el Govern va comunicar el tancament de les escoles de la Conca per a l’endemà mateix. Vaig parlar trucar als directors i directores de tots els centres educatius per comunicar-los la decisió, que es va gestionar molt bé gràcies a la col·laboració de tothom. El dijous vaig visitar uns quants centres amb les directores generals dels Serveis Territorials d’Educació i a les 11 h ja teníem la confirmació que tots els centres d’Igualada estaven tancats.

A partir d’aquí han anat sorgint molts temes. Formo part de comissió social constituïda per aquesta situació de crisi i, per exemple, una de les prioritats va ser garantir l’alimentació dels infants que tenen beca menjador de la Generalitat, que gestiona el Consell Comarcal, o de l’Ajuntament. Educació va decidir lliurar targetes menjador als beneficiaris i cada municipi s’ha hagut d’ocupar de la distribució. En el nostre cas, Serveis Socials gestiona targetes moneder en el car d’un projecte de la Diputació i hem col·laborat amb el Consell Comarcal per repartir-les. Gràcies a  la predisposició i a l’eficàcia de les direccions dels centres es va poder avisar les famílies, i una gran majoria les va anar a recollir. En aquesta situació d’emergència i que anem pas a pas cada dia, la comunicació directa ha estat fonamental.

Tot això, sense oblidar el contacte permanent amb les escoles d’art i amb el delegat del Campus Universitari Igualada.

A partir del 15 d’abril el Departament ha dit que es reprenen les classes en situació de confinament. Això és un altre repte.

Sí, el repte és poder arribar a tots els escolars , que ningú es quedi enrere per no tenir dispositius  o wifi per connectar-se al treball digital. Des d’Ensenyament i amb el departament d’Informàtica de l’Ajuntament  ja tenim previst com facilitar la connexió wifi als estudiants que des dels centres educatius i Serveis Socials, han comprovat que no tenen accés. La proposta és facilitar unes targetes sim amb 50MB fins que acabi el curs per a aquests estudiants; a més d’oferir un servei d’atenció personalitzat a nivell informàtic per si hi havia dubtes o problemes en l’us dels dispositius. Aquesta setmana, finalment, el Departament d’Educació ha informat  que se n’encarregarà de fer aquesta dotació; no obstant això, en cas que la dotació del Departament no arribés a tothom, des de l’Ajuntament vetllarem perquè es pugui  complementar.

A partir del 15 d’abril seguirem pendents de l’evolució del curs escolar i de les necessitats o mancances que hi pugui haver al nostre municipi tant per part de les famílies com de les direccions dels centres.