Marisa Vila: “La formació postobligatòria és molt important: volem que els joves puguin formar-se i puguin fer-ho a casa seva”

Quina oferta d’FP podem trobar a Igualada?

El Milà i Fontanals ofereix 11 famílies professionals, que es concreten en 24 itineraris de grau mitjà i superior. És un institut públic de formació professional emblemàtic, tant a l’Anoia com a Catalunya, per l’àmplia oferta formativa pel nombre d’alumnes que hi estudien actualment, més de 1.000. L’institut ofereix molt bones oportunitats acadèmiques de formació als joves de la ciutat i de la comarca.

Com ho són actualment, també, el disseny o l’esport.

Exacte. Altres línies són les que s’ofereixen a l’Escola municipal d’art i disseny Gaspar Camps. També és l’única escola d’art de Catalunya on es pot cursar un cicle d’artesania en pell. Actualment, és un grau mitjà i estem treballant perquè el Departament d’Educació n’autoritzi el grau superior, per una continuïtat d’estudis que reforci l’exclusivitat d’aquesta oferta formativa.

Al centre concertat de l’Acadèmia Igualada s’ofereix el grau mitjà de Conducció d’activitats físicoesportives en el medi natural i dos de superiors, els grau de Condicionament físic i el d’Educació infantil, que també tenen molta demanda.

També hi ha itineraris pensats per a persones que no hagin aprovat l’ESO?

És important dir que per cursar qualsevol cicle formatiu cal tenir aprovada l’ESO. No obstant això, per als alumnes que no l’han aprovat, hi ha els programes de formació i inserció (PFI), o bé els programes del Pla de Transició al mercat de Treball (PTT). Són cursos que es fan per poder aprovar l’ESO o bé per preparar-se les proves d’accés a cicles de grau mitjà, i són importants per oferir noves oportunitats a l’alumnat.

Al Milà i Fontanals hi ha 3 línies d’estudi que acrediten l’alumne per poder inserir-se al món laboral, gràcies als recursos que ofereix l’Ajuntament d’Igualada. Aquests programes són el d’Auxiliar de vendes, oficina i atenció al públic, el d’Auxiliar de fabricació mecànica i el d’Instal·lacions electrotècniques. A l’Escola Pia se n’ofereixen dos, un de Perruqueria i estètica i un de Cuina, serveis de restauració i bar.

Pensa que l’oferta global que s’ofereix a l’Escola Gaspar Camps s’ajusta a les necessitats del territori o pot tendir cap al creixement d’alguna de les famílies d’ensenyament que ara mateix ofereix?

Quan s’aposta per nous estudis en un territori es fa a partir d’una radiografia de les necessitats i de la demanda. És important revisar l’oferta educativa de formació professional periòdicament per donar resposta a la realitat professional d’una zona. Els mateixos centres educatius es preocupen per fer-ho. Així i tot, en accedir als cicles per nota de tall, alguns estudiants no poden entrar a la primera opció i han de triar-ne una altra. La majoria de cicles formatius donen resposta a necessitats dels estudiants perquè puguin continuar la seva trajectòria formativa.

I aleshores?

No poder accedir a la primera opció que sol·licita l’estudiant és una realitat que malauradament ens trobem a tot Catalunya. Està bé tenir una àmplia oferta que doni cabuda a moltes oportunitats, però la motivació dels joves és essencial. Fa uns anys es va apostar a Igualada per un cicle de grau mitjà de tèxtil per la necessitat que hi havia de recuperar l’especialització d’aquest sector a la ciutat. Ara crec que un nou cicle formatiu de grau mitjà que seria interessant de tenir és el d’Hostaleria i restauració, perquè em consta que hi ha demanda entre els joves i aquest és un sector molt vinculat a l’impuls turístic que es vol donar a la nostra comarca.

Poder tenir un cicle de grau mitjà de cuina també seria una bona aposta, i si a més fos dual, seria perfecte, perquè tenim molts bons restaurants on fer pràctiques i aprendre de bons professionals. Ara mateix, els alumnes que volen estudiar cuina han d’anar fora d’Igualada.

La Generalitat està fent una campanya per fomentar la formació professional, que també s’ha fet seva l’Ajuntament. Es tracta d’una aposta per la formació que inclou, així mateix, els estudis universitaris.

Busquem que la nostra Universitat vagi creixent d’una forma racional, ben encarada. A partir del curs que ve s’implementa el nou grau d’Administració i direcció d’empreses (ADE). Cal cuidar també el estudis que ja tenim. La formació postobligatòria és molt important: volem que els joves puguin formar-se i puguin fer-ho a casa seva. Després, d’oportunitats per marxar, en tindran sempre.

Tots els joves de la ciutat han de tenir igualtat d’oportunitats, i les línies postobligatòries, d’FP, d’estudis esportius, artístics i de batxillerat són importants per donar resposta a la diversitat d’interessos i de persones.

Fa uns anys, l’FP estava estigmatitzada. Això ha canviat?

Aquest tema és molt important. Crec que cal anar canviant aquest prejudici. Quan jo estudiava, no calia tenir el graduat escolar per cursar estudis d’FP. Ara sí, s’hi ha d’accedir amb l’ESO aprovada. Avui, molts dels alumnes que acaben el batxillerat opten per fer un grau superior, amb el qual després podran accedir a estudis universitaris o bé al món laboral havent obtingut una titulació de tècnic superior.

Les famílies necessiten més i millor informació i orientació. Igualada s’ha de marcar el repte de ser, a més de ciutat educadora, una ciutat orientadora.

Orientadora?

Les famílies han de saber que un itinerari no tanca les portes d’un altre. Si un alumne fa, per exemple, el grau d’Higiene bucodental, podrà fer els estudis, les pràctiques, i desenvolupar moltes competències més enllà de les acadèmiques, com ara professionals i socials. Potser podrà treballar i, si està motivat, podrà fer un cicle superior, per exemple d’Educació infantil. La Universitat reserva cada curs un nombre determinat de places per als estudiants de grau superior. Conec alguns casos de nois i noies que han acabat una carrera universitària havent començant un PFI. Són els casos en què es demostra l’èxit, perquè l’acompanyament vital és la clau de l’educació. L’FP, per tant, és una eina fantàstica.

Hem de treballar contra l’estigma que ha patit l’FP, és una responsabilitat de tots. Hem d’acompanyar els joves, orientar-los. L’FP, per altra banda, no tancarà les portes a fer una carrera universitària més endavant. Batxillerat i formació professional són igualment camins molt vàlids per aconseguir objectius personals en la formació. El més important és la motivació a l’hora de seguir un itinerari o un altre, així com l’esforç i la constància en tot allò que es fa.

Abans hi havia la figura de l’aprenent. Creus que pot ser determinant que ara no hi hagi accés a conèixer els oficis?

És important fer activitats i tallers des de l’escola per posar en valor els oficis i perquè els alumnes els coneguin de primera mà. Un sabater, un fuster o fins i tot un tècnic de calderes, per exemple, són professions que desapareixeran si ningú les fa i, d’altra banda, són oficis que la societat necessita. Això és formació professional. Després d’una formació bàsica es pot fer una especialització tècnica en qualsevol professió.

Segons la Generalitat, més del 40% dels treballadors de tot  Catalunya no estan qualificats.

Cal no confondre el cicle formatiu amb els mòduls, que són una part d’aquests cicles. Cal aprovar els mòduls per aconseguir el títol. Els cicles formatius són exigents. També es va oferir la possibilitat, per a la gent adulta, per exemple, de formar-se en alguns mòduls concrets, amb una qualificació concreta —no de tècnic superior—, per acreditar competències en una professió determinada.

Tenir una bona formació professional al territori també és important per al teixit industrial i el teixit econòmic, per aprofitar el talent d’aquí.

Sí i, com ja he comentat, també és important analitzar el territori per cobrir les mancances de tècnics amb coneixements específics. Per exemple, moltes de les empreses establertes al territori es queden com a treballadors els alumnes que surten dels graus superiors després d’haver-hi fet les pràctiques. La formació professional ha d’anar molt lligada a la indústria, al turisme, a les necessitats del territori i a l’oferta universitària.

I quin paper hi tindria aquí l’FP-Dual?

Implica que un tant per cent de la formació es farà a l’empresa a canvi d’unes pràctiques remunerades. És un programa educatiu que ja es feia a Alemanya fa molts anys i ara s’ha implementat a Catalunya, i permet que un major nombre d’estudiants es motivin, perquè mentre estudien poden fer pràctiques a una empresa i tenir un sou. La clau de l’FP és orientar molt bé els alumnes i les famílies durant l’ESO, que la valorin com cal.

Caldria un primer curs d’accés a l’FP més general?

Un primer curs amb matèries instrumentals, llengües, Matemàtiques o Història, per equilibrar els diferents nivells d’una aula, potser sí que aniria bé. Molts dels alumnes que acaben Informàtica o Mecànica escriuen, però alguns no tenen totes les competències lingüístiques, a causa dels itineraris actuals. Ens consta que existeix algun pla pilot per incidir sobre aquestes mancances que ja han estat detectades i proposar una línia d’FP amb matèries per desenvolupar les competències més globals.