‘El Mercantil era una societat molt més tancada, i en 10 anys s’ha obert moltíssim’

Les Converses a la Sala beuen de Cal Ble?

Neixen amb el cuquet de Cal Ble, i volent fer quelcom semblant al Mercantil, però amb una clara diferencia, defugir-ne el volum. 950 actes en 7 anys és molt, massa potser, de moment en farem 9 en un any. A Cal Ble la prioritat bàsica era el tema, i després es buscava que la persona que en parlés, tingués un rigor, fos una persona acurada, en tots els sentits. Ara parlem d’un format ‘conversa’, més distès, que dóna més joc i permet espectacle, i on el que és bàsic és que el personatge, interessant, evidentment, ha de ser necessàriament mediàtic.

Qui ho promou?

Això neix de la gent de La Sala, dels socis, i hi ha gent de totes bandes, del sector cultural, empresarial, tècnic…. Però amb una cosa en comú, les ganes de fer coses. Sobretot el Roc Aguilera i el Toni Fusté, que és amb qui hem tirat endavant la Sala, és d’agrair trobar-se gent emprenedora, amb ganes de portar projectes endavant. Destacar també el suport del president del grup Zeta, Francesc Matosas, bon amic, d’arrels igualadines que feia temps que em deia que tenia ganes de tornar a formar part de la ciutat, d’alguna manera, i forma part també, d’aquests ‘14 patrons’ que té el projecte.

Serveix també per retornar la referència cultural i social al Teatre Mercantil

El Mercantil és una societat completament tancada. Ho vaig agafar fa 10 anys i en comparació amb aleshores s’ha obert moltíssim. Amb aquest projecte, les ‘Converses’ serviran per obrir-se una mica més a la ciutat, la idea és que acabi oberta del tot, però costa molt canviar el tarannà d’una societat tan tancada. D’altra banda, ara el Mercantil compta amb una sèrie de gent que té moltes ganes d’obrir-se a la ciutat, però no deixa de ser un treball de formigueta.

Com a Sala, canviarà una mica la imatge que es té de discoteca

La vocació de La Sala no ha estat mai de ser només de discoteca, de fet ja hi portem 5 programacions amb uns 150 actes, a banda de la discoteca, concerts amb gent d’excepció com el Serrat, els Pets, Lax’n Busto, Pep Sala, ara al maig vindrà Chambao... i els monòlegs.

Per les ‘Converses a La Sala’ vindrà gent de renom, mediàtics a escala nacional, busca més ressò que Cal Ble?

És diferent. La vessant cultural de Cal ble era una cosa totalment local, però va tenir un ressò important a Barcelona i arreu de Catalunya, de fet encara hi ha gent que se’n recorda i ho reconeix, pel far cultural i no gastronòmic. A més per la varietat de temes que es van tocar, es va arribar a un públic força divers, i la ciutat va respondre molt bé. Les Converses busquen un altre estil, i esperem que tingui igualment ressò, però sobretot que convenci a la gent d’Igualada. Per això vaig insistir tant en que no es fes pagar entrada, ha de ser gratuït si realment vols arribar a tothom, i no em semblava que s’hagués de fer pagar, encara que fos simbòlic.

No serà una xerrada habitual

No ho pretenem pas. No desvetllarem com transcorreran les converses, perquè de fet només sabem com volem que comencin, però serà en un ambient còmode i força informal, que tothom pugui trobar-s’hi a gust. Aquest diumenge serà el torn de Lluís Llach, presentat per Antoni Dalmau, volíem que el ‘conductor’ de la conversa fos algú vinculat a la ciutat. Pel que fa als futurs convidats, només podem avançar la Mònica Terribas, el 21 de maig, i en Joan Laporta, el 4 de juny. Per la resta, hi estem treballant.