'El mercat de la pell és petit però si el tamany és equilibrat, pots tenir una afluència important d’empreses'

Quins estudis s’imparteixen a l’Escola d’Enginyeria d’Igualada en l’àmbit adober?

Actualment els estudis que ofereix l’escola han passat a un grau superior respecte els que hi havia fa uns anys enrere. És a dir, abans formàvem a tècnics per treballar a la primera línia de producció, en canvi ara formem a professional encarats a un nivell més d’investigació i empresa. A professionals amb un càrrec amb més importància dins l’organigrama de l’empresa.

I si una persona es vol formar com a tècnic, què ha de fer?

La veritat és que això és un buit amb el què ens trobem. Per això, hi ha moltes empreses del sector que voldrien formar els seus treballadors, però no poden fer-ho per que no hi ha demanda suficient, i encara menys a nivell universitari.

Alguna proposta des de l’escola per omplir aquest buit?

A l’escola hi ha un Postgrau en Tècniques per Adoberia, però per cursar-lo s’ha de tenir el títol d’un Grau. Per això, estem intentant participar en uns certificats de professionalitat per reciclatge que impulsa l’INEM, i així poder oferir a les persones en situació d'atur uns cursos d’integració al món dels curtits. Vindria a ser com un curs de Formació Professional que no requereix cap estudi previ.

Quants alumnes té el Màster en Enginyeria del Cuir?

Tenim uns 15 alumnes l’any, una xifra que està molt bé per un màster com aquest. La majoria d'alumnes, però són estrangers. I és que aquí, la gent que mai ha tingut cap contacte amb el món de la pell, veu el sector antic, arcaic i amb poques sortides.

I és veritat?

Que és un sector antic sí, tot i que jo diria madur, per que fa molts anys que existeix. Ara bé, de sortides professional no en falten. De fet la majoria d’alumnes quan acaben els estudis tarden molt poc en trobar feina. Sense anar més lluny, els dos últims estudiants que han fet el màster en enginyeria del cuir, ja treballen en una multinacional francesa important a nivell mundial.

Coneixem casos de mexicans que fa anys van venir a Igualada a estudiar per adober. Això encara passa avui?

I tant, i no només de Mèxic, sinó d’altres parts del món, com Etiòpia o Sèrbia. A més, a l’escola tenim programes de mobilitat entre universitats. Per exemple, tenim Erasmus amb una universitat de Turquia, de Romania, França i Anglaterra. I esperem que aviat signem un conveni amb una universitat xinesa que té un departament molt fort en tecnologia de la pell.

Quina és la situació actual del sector de la pell a Igualada?

Tot i els moments de crisi que vivim el sector industrial de l’adoberia a la ciutat continua al peu del canó, i fins i tot m’atreviria a dir que és el sector industrial més important que en aquests moments hi ha a Igualada. I una mostra és que dona feina a 1000 persones. Fa uns anys les indústries adoberes de la ciutat sí que van patir una crisi important, però se’n va sortir i ara aquest sector s’ha reconvertit i comença una nova etapa.

Hi ha ajudat la Càtedra A3 in Leather Innovation?

Sí que hi ajuda, per que el servei que ofereix atrau a moltes empreses d’àmbit nacional i internacionals.

En quin sentit?

Doncs l’especialització que hi ha a Igualada sovint només es troba en un altre centre a Anglaterra, i per tant la competència és molt poca. Això fa que per exemple empreses com Louis Vouitoni escullin Igualada per fer algun tipus de prova o anàlisi de la pell, o fins i tot per formar als seus empleats. El mercat de la pell és petit però si el tamany és equilibrat, pots tenir una afluència important d’empreses.

Des de l’escola com es veu que la futura universitat es faci a l’edifici AIICA?

Ho veiem com un repte. En els temps en què ens trobem on les retallades són a l’ordre del dia, és un miracle que es faci aquest projecte. Hem de dir que l’Ajuntament hi té un paper important per que hi ha apostat molt fort.

Serà doncs positiu?

Sens dubte, per que disposarem d’aules noves, biblioteca, d’un bon laboratori... És necessari per que la teneria sí que va néixer com a escola d’adoberia, però amb els anys ha quedat desfasada a nivell de recursos materials, no humans.