Mercè Sampietro: "Em fa molt feliç que s’inclogui el teatre a les Creus de Sant Jordi"

En primer lloc, felicitar-te per la Creu de Sant Jordi. Contenta?

Si! Molt il·lusionada! Més que res perquè és un premi que dóna la ciutadania per la feina ben feta de moltes especialitats. Em fa molt feliç que s’inclogui la cultura i el teatre.

Ja porteu molts mesos pujant dalt de l’escenari amb "Fedra", com ho estàs vivint?

Crec que és un espectacle que ha tingut una bona rebuda tenint en compte que no és una funció de riure, no és comercial, és una tragèdia i és una funció que requereix molta atenció i ganes que t’agradi el teatre i la paraula. Els “bolos” que estem fent, fantàstics! N’estem molt contents!

Com molt bé has dit, "Fedra" és una obra densa que requereix un exercici de conscienciació del públic. Creus que el fet d’estar escrit en versos alexandrins a vegades fa tirar enrere l’espectador i fins i tot crear una sensació de rebuig?

És possible, és clar! És una obra clàssica, una tragèdia en vers! De totes maneres, jo crec que el text és molt maco, preciós, i l’adaptació és tan senzilla per part de Sergi Belbel, que ho fa tot molt més proper. Al principi pot ser que costi una mica d’entrar-hi, però jo crec que quan la gent hi entra, ho fa amb tota la convicció  del món. La trama és fluïda i molt clara. 

Interpretes Enona, la dida de Fedra, com t’has preparat el personatge?

M’ha costat fonamentalment estudiar-lo. Això ha estat la creu de tots, és un text difícil i els alexandrins t’imposen un ritme determinat. Però després, això que al principi sembla una dificultat, t’ajuda. Té una música tan fantàstica que et guia i et porta directament al text.

Com és aquest personatge?

Enona pràcticament no existia en l’obra original i és en la versió de Racine que l'autor la incorpora i la fa gran. Enona és la part més racional de Fedra, qui la fa tocar de peus de terra, qui l’ajuda, qui la vol fer reaccionar, qui no vol que pateixi. Enona és una meitat racional de Fedra, així ho va voler Racine.

Com valores haver treballat sota la direcció de Sergi Balbel i la resta d’actors?

El Sergi és una delícia! Vam anar treballant bé, a poc a poc i relaxadament. Donava marge a provar coses. No ens va costar especialment entrar dins els personatges perquè són figures molt clares i molt ben dibuixades.

Com tots els clàssics, també de Shakespeare o d’Anton Txékhov, la trama de "Fedra" de Racine es pot  vincular a la realitat?

I tant! És tot molt vigent, "Fedra" parla de l’amor, la gelosia, el desig, la passió, la culpa...posa-ho on vulguis que sempre té lloc a l’actualitat. Per això són clàssics, et pots identificar amb totes les passions.

Quins plans de futur tens?

Faré una funció que dirigeix Lluís Pasqual al Lliure per a  l’any que ve. Farà molt, molt, molt, riure, una cosa totalment diferent de "Fedra". Ara per ara, no puc avançar res més!