//Plugins sense CDN ?>

Quins motius et van portar a escollir aquesta sortida professional?
Doncs ja feia temps que em cridava la idea de viure en un altre país una temporada, i Itàlia m’atreia per la llengua i la cultura, així que quan vaig veure que hi havia dues places de lectora a Itàlia no m’ho vaig pensar dues vegades. Era la combinació perfecta: poder viure a l‘estranger i ensenyar català. Vaig tenir sort perquè al principi van sortir les places de Trieste i Verona, però finalment em van assignar Trieste i Venècia. Va ser una sorpresa d’última hora.
Quines són les tasques d’un lector?
Doncs a part de fer classes de llengua, literatura i cultura catalanes (història de Catalunya, història de la llengua, tradicions...) a la universitat has de programar activitats culturals relacionades amb la cultura catalana per tal de donar-la a conèixer a l’exterior. En l’àmbit universitari se solen organitzar xerrades, conferències, presentacions de llibres d’autors catalans... De vegades vénen escriptors catalans a fer les presentacions. Per exemple, a Venècia aquests dies hem tingut un professor de la Universitat de Barcelona, en Sebastià Bonet, que farà una xerrada sobre Salvador Espriu i una altra sobre sintaxi comparada italià-català. Altres vegades es fomenta el tema musical o cinematogràfic...
A final de març la cantant Lídia Pujol va fer un concert a Trento. També s’han d’organitzar exàmens oficials que donen la possibilitat de tenir un certificat de llengua catalana als estudiants de fora de Catalunya. A vegades has de guiar el treball o la tesi d’algun estudiant que ha escollit un tema de catalanística.
Hi ha molta oferta de places? A Europa, als Estats Units o a d’altres països...?
Actualment la xarxa d’universitats d’estudis catalans a l’exterior comprèn 160 universitats de 28 països dels cinc continents, amb més de 7.000 alumnes. A Europa els països amb més lectorats són Alemanya, França, Regne Unit i Itàlia. A Itàlia hi ha 12 lectorats. A EUA, Àfrica i l’Àsia també n’hi ha. Hi ha llocs realment curiosos, com Croàcia, Sèrbia, Teheran...
I, pel que fa a la demanda... hi ha molta gent que vol aprendre català?
Depèn de la universitat i del país. A la universitat de Venècia l’estudiant pot escollir entre un total de 60 llengües. La competència és molt alta i tot i que la majoria tendeixen a escollir llengües de gran ús com l’anglès o l’espanyol, el català compta amb uns 15 alumnes. Molts vénen a català perquè el coneixen o bé perquè els atreu Barcelona i hi han estat o bé perquè hi volen fer un Erasmus o viure-hi una temporada. D’altres volen fer el treball final de carrera sobre algun tema català i quan comencen a buscar informació ensopeguen amb el català i senten la necessitat de saber-lo. El cas de Verona és digne de menció. Aquest any s’ha estrenat el lectorat a la ciutat de Romeo i Julieta i hi ha hagut 100 alumnes. Tot un èxit!
La gent s’hi apunta coneixent ja la realitat catalana o bé és una mica per atzar?
La majoria coneixen la realitat lingüística catalana i vénen per aprendre la llengua, sobretot. Això de ‘m’hi apunto per provar-ho’ es pot fer sense cap problema. De fet, a la universitat italiana els alumnes poden provar les classes de les matèries optatives durant les primeres setmanes i després decidir si volen o no continuar-les. Això fa que, al principi, no sàpigues quants alumnes tindràs. El mèrit no és que els alumnes vinguin a classe, sinó que continuïn i acabin.
Quins requisits es necessiten per a ser un lector/a?
Tenir una carrera de lletres i especialment filologia catalana, experiència en l’ensenyament de llengües, coneixement de l’idioma del país i certificat acreditatiu.
Quines són les principals dificultats amb què us trobeu?
Els materials per aprendre català difícilment es poden trobar a les llibreries estrangeres, per això moltes vegades el professor ha de dissenyar el seu propi material. Si vols recomanar als alumnes la consulta de llibres, primer has de comprovar que els puguin trobar a la universitat o a les biblioteques o llibreries de la zona.
Com valores la teva experiència en aquest camp?
M’ha encantat poder viure i treballar a Itàlia, per la gent, per la llengua, la cultura i tot plegat. Tenen coses curioses les universitats italianes. Administrativament són bastant caòtiques i hi ha moments en què et sorprenen. Per exemple, quan vaig anar al despatx d’administració per demanar una llista dels alumnes matriculats a català i em van mirar de manera estranya i em van dir que què era allò, que ningú no els ho havia demanat mai.
Suposo que deus tenir diverses anècdotes...
Anècdotes? Moltes relacionades amb el clima. A Trieste, per exemple, hi ha un vent que es diu bora que pot arribar als 180 km/h i que fa que els carrers estiguin decorats amb agafadors. T’asseguro que s’utilitzen sovint. Venècia és una ciutat encantadora i quan hi passeges tens la sensació que cada dia pots descobrir un nou paisatge. És bonica en tots els estats: amb neu, boira... Quan hi ha acqua alta i molts llocs, com piazza San Marco, s’inunden, els venecians es posen bótes d’aigua i continuen fent la seva.
I també relacionades amb la feina. Molts italians coneixen Catalunya i saben que s’hi parla el català. De fet, un dia vaig anar a una festa i hi havia tres italians amb qui vaig parlar en català. A 1500 km de casa i parlant català... N’hi ha que han viscut a Catalunya o que hi volen viure o que hi tenen amics i, al final, et vénen ganes de dir: perdoneu, però jo voldria practicar l’italià, si no us sap greu.
Quins projectes de futur tens, quan s’acabi el lectorat?
Ara per ara sé que seré a Venècia fins a final de juny, per fer els exàmens finals. De cara al curs següent tinc la possibilitat de continuar un any més fent de lectora a Trieste i Venècia o tornar a Catalunya i continuar amb la feina que feia abans, com a professora de català per adults. Encara he de rumiar-hi bé, però, de moment, espero que arribi el bon temps per poder descobrir com és la primavera veneciana i continuar gaudint d’aquesta ciutat tan fantàstica i encantadora.