'Mínnim és com un fill... tinc ganes que creixi i que vagi sol però ara s'ha de cuidar molt i ser molt insistent'

Mínnim... perquè?

Mínnim perquè les lletres parlen de petites coses, de sentiments, emocions que tothom té.

Però si és un projecte personal, perquè no presentar-te amb el teu nom?

Sí, es tracta d'un projecte personal i és una mica complicat d'explicar però hi ha molta gent que m'ajuda i en 'Mínnim' ho encabim tot. A vegades canto jo sol, però també podem tocar amb una banda amb guitarra, bateria, baix i piano. Tot entra dins del projecte mínim.

A més a més, en el món de la música t'has de crear un personatge, cal crear una imatge que no té perquè ser postissa, però una imatge. De fet, no tinc la intenció de disfressar-me però sí canviar la imatge que la gent té de mi, com un guitarrista que va tocant amb diferent gent. Ara tinc un projecte propi i personal.

És un projecte molt jove...

Sí, de fet va néixer farà mig any... Durant tota la meva trajectòria com a guitarrista he anat escrivint cançons i ara els hi estem donant forma sota el concepte de 'Mínnim'.

Però malgrat la joventut ja ha aconseguit algun reconeixement, oi?

Vam quedar finalistes del concurs Horta Guinardó. No havia pensat en presentar-m'hi, ni molt menys arribar a la final, però un dia quan acompanyava a un músic vaig veure un fulletó i m'hi vaig apuntar. A vegades no saps perquè però agrades al públic...

Ara també participem en el concurs sona9, el proper 4 de juliol sabrem si estem entre els 18 classificats, ens fa molta il·lusió participar en aquest concurs, només estar entre els classificats ja seria una fita molt important. Després, si ens seleccionen, és la gent que ha de votar el grup que més li agradi.

Com es pot diferenciar un grup musical actualment i com pot arribar a cridar l'atenció del públic o d'un jurat?

Cal fer alguna cosa diferent tot i que costa molt perquè tot està molt fet i molt sentit. Cal buscar una característica en les cançons o en la música que ara mateix no ofereixi l'altra gent o que no estigui de moda, això pot fer que cridi l'atenció del públic. També pots optar per l'altra opció: seguir la corrent i fer el que fa tothom, és a dir, ara seria agafar una guitarra i posar-se a fer de Manel...

I Mínnim què fa per diferenciar-se?

El que estic intentant fer és una cosa molt personal, amb lletres molt pròpies i que cadascuna és diferent de la resta. Mínnim també té una instrumentació diferent de la que se sent actualment. Per exemple, ara tothom posa bases electròniques, doncs jo busco que el bateria faci sorolls... altres recursos...Que les coses sonin diferent... l'altre dia vam fer una bosanova i no ens agradava perquè sonava massa com una bossanova.

Un altre fet diferencial són les lletres, intentem no fer tòpics. Hi ha una cançó, la de 'Cercle tancat', que parla de l'avorriment, la rutina i està feta a base de metàfores. Voltes i voltes és un vals i parla d'una noia que es vol apuntar a un curs de balls de saló perquè la darrera vegada que ho va fer es va enamorar i ara vol tornar-ho a provar i n'hi ha una que parla d'un naixement... per exemple.

I tot plegat, dins de quin gènere ho posaríem?

Doncs... podríem dir-ne pop català... tot i que la gent que ho escolta em diu que és de cantautor perquè no sap gaire on encabir-ho.

Ara pop català després d'haver passat per molts gèneres...

Sí, el primer grup en el que vaig tocar era en 'Els patètics' però aleshores érem uns 'renacuajos'. Després va venir Nèctar on vaig començar a tocar amb la gent que toco ara i fèiem rock en anglès, després la 'Font de la Carota' on tocàvem Folk, i 'Teràpia' que feiem una pseudorumba en castellà i proposavem sons més llatins. Tampoc no he deixat de tocar acompanyant cantautors o en altres grups i composicions.

Com expliques aquest recorregut?

Potser per la meva formació musical, vaig estudiar guitarra clàssica, després li vaig agafar el gust a l'elèctrica... Sempre estic molt obert a tots els estils de música. Ara m'agrada tocar això, ara allò...

Ets un músic arrelat a la ciutat, Igualada tracta bé als seus grups?

Tot i que ara hi ha més suport que mai, encara és insuficient. Hi ha iniciatives com el concurs de grups o altres, promogudes des de l'Ajuntament que donen oportunitats als grups locals però a vegades falta que la gent, que el públic hi cregui i que hi doni suport. Per exemple, si toca un grup d'aquí i després toca Mishima, la gent anirà a sopar i després anirà directament a escoltar els Mishima. Falta una mica d'implicació per part de tothom.

Com ha influenciat la ciutat en la vostra obra?

Mira, ara precisament hem gravat un videoclip i ho hem fet tot a Igualada, per carrers i racons molt nostres.

Per algun motiu concret?

Doncs perquè, tot i que com tots els bons igualadins renego de la ciutat d'Igualada, sóc d'aquí i em sento d'aquí i crec que això també em defineix d'alguna manera.

Com et defineix?

Doncs sobretot crec que són vivències. Per exemple, el Rec, les adoberies... el primer lloc om vam assajar amb el primer grup era en una adoberia, a la fàbrica dels Vilapinyó. He estudiat tota la vida a l'Escola Pia i per aquests carrers i he passejat, fet gelats, ... hi ha molts records i moltes vivències a Igualada. En la cançó de Cercle tancat, per exemple, si m'imaginava a mi mateix avorrit passejant per alguns carrers era per aquests, no pas per carrers de Barcelona.

I el futur com el veus?

Doncs ara aposto el màxim per aquest projecte. És com un fill... tinc ganes que creixi i vagi sol però ara s'ha de cuidar molt, ser molt insistent.. és la primera vegada a la vida que em poso tant en un projecte, crec que pot anar bé, ser finalista en el concurs d'Horta també em va animar molt. De fet, no em sento així, tan implicat en un projecte, des que tocava amb la Font de la Carota.