Miquel Grifé: "La Festa Major és molt global i hi ha d’haver de tot"

Què s’ha fet fins ara per celebrar aquests 10 anys?

Martí Claret: Vam començar l’any passat amb una petita exposició a la seu d’Òmnium Cultural, a la impremta, que va ser un tast del que potser veurem a l’exposició d’aquest any que farem a la Sala Municipal d’Exposicions que es diu 24. Grossa festa, i que, de fet, ja hem començat amb el muntatge.

Miquel Grifé: Sí, l’any passat no es podia fer gran cosa, no podíem fer massa celebració i vam apostar per un format més fàcil que no impliqués canvis d’última hora i va ser això, una exposició dels elements que formen part de la Federació exposats i uns maniquins amb les vestimentes. I amb una petita explicació de cada element.

Martí Claret: També vam fer una campanya de captació de socis aprofitant els deu anys i és una campanya que mantenim de cara aquest any i que potenciarem. I també vam participar de l’ofrena del ciri votiu a Montserrat.

Des d’ara fins a finals d’any què més veurem?

Martí Claret: No volem fer una gran posada en escena. El que segur que farem serà l’exposició... 

Miquel Grifé: Aquesta exposició no va encarada a explicar que és la FESTHI sinó a vivències que un ciutadà pot viure dins la festa major al voltant del dia 23, 24 i 25. Preparar la festa major ens ocupa molt de temps, potser un cop passada la festa busquem fer unes jornades de cultura i folklore tradicional, però ho hem d’acabar de lligar. Ens centrem més en fer una molt bona diada de Sant Bartomeu  com a celebració després de 2 anys de pandèmia.

Si li haguéssiu d’explicar a algú que acaba d’aterrar a Igualada què és la FESTHI, què li diríeu?

Miquel Grifé: És difícil, a vegades fins i tot els d’Igualada tampoc ho saben (riu). La federació és un conjunt d’entitats que formen part del seguici tradicional històric, i la feina de la federació és vetllar per un model festiu tradicional, que era el propi d’Igualada. Defensem aquest model i això comporta una forma de fer i uns protocols i vetllem perquè es duguin a terme.

Quin és el barem per decidir què és tradicional i què no?

Miquel Grifé: És difícil, molt difícil aquesta pregunta...

Martí Claret: Bé, nosaltres parlem de tradicional com a sinònim d’idiosincràtic. Quan una cosa és idiosincràtica és perquè és pròpia de la ciutat, és a dir, sabem del cert que ha existit a la ciutat d’Igualada. Si ha existit en el model que nosaltres reivindiquem, que és el model que hi havia a Igualada i que es va perdre arran de la Guerra Civil, diem que és tradicional d’Igualada. Si surt d’aquí no la considerem tradicional igualadina tot i que això no vol dir que no pugui ser  tradicional de Catalunya. Nosaltres ens referim a tradicional sempre pensant en la ciutat d’Igualada, si alguna cosa ho és en altres ciutats, però aquí no, no pertany al nostre model. 

Miquel Grifé: I una cosa pot acabar essent tradicional. Tradicional és que és hereditària, que ve transmesa de pares a fills. Aquí a Igualada de seguida tenim aquesta paraula a la boca, per exemple la tradicional pujada de cadires al Clein o tradicional noseque i s’ha de pensar: ep, tradicional des de quan? A vegades es fa servir massa l’etiqueta de tradicional quan no ho és.

S’ha recuperat tot el que formava part d’aquest model històric?

Martí Claret: Ni de conya.

Miquel Grifé: No. Una gran part sí. És una tasca que durant aquests deu anys s’ha vist i ha quedat reflectida, sobretot els cinc primers anys amb l’entrada del ball de bastons, els diables, els pastorets, actes nous, els gegants recuperats...

Martí Claret: Pel que fa a actes potser sí que estem més al dia.

Miquel Grifé: L’estructura de la diada de sant Bartomeu més o menys la tenim. Falta que sigui festiu el dia 24 . Algunes de les comparses que formaven part del seguici i que ens en falten són la Moixiganga d’Igualada, el ball de la patera... Però són coses molt grosses, s’han d’estudiar i tenir gent d’Igualada que els agradi... Un altre fet és que alguns elements que hi havia a la festa ens costa molt que surtin a la llum per falta d’interès de l’Ajuntament. Ens diuen això ja ho veurem, això ja sortirà... Ens donen llargues.

Com va néixer la FESTHI i quina ha estat l’evolució des de llavors?

Miquel Grifé: El motiu pel qual va néixer va ser per la mancança que hi havia aquí a Igualada i això va fer despertar l’interès d’un grup de gent implicada en la cultura popular i de gent que ho vivia de primera mà i volia que la festa tingués més rigorositat. 

Martí Claret: Jo crec que la FESTHI va néixer per protocol·litzar una mica més la festa major de la ciutat, adaptar-la a un model que li és propi i, per tant, fer un canvi de rumb en la festa.

Miquel Grifé: Un canvi positiu per a la festa, d’intentar millorar el que tenim, i donar-li un sentit. Que no es perdés el perquè de la festa.

Martí Claret: Exacte, volíem reflexionar sobre la festa. Nosaltres trobàvem a faltar molt la reflexió al voltant de la festa. I jo crec que això és la feina que ha fet la FESTHI al llarg d’aquests deu anys, intentar ficar sobre la taula el perquè de la festa i a partir d’aquí actuar amb la màxima coherència. Que això vol dir recuperar el model que donava sentit a la FESTHI. I sobre l’evolució de la FESTHI podem dir que fa uns anys que es va decidir fer un pas endavant i que la federació s’obrís a més participants a part de les entitats, ara qualsevol persona pot ser-ne sòcia. Cosa que pot convidar a la gent a parlar de festa dins de la FESTHI.

Miquel Grifé: La federació ha evolucionat internament, va començar amb una junta formada per les pròpies entitats. A l’inici també hi havia els Moixiganguers, després en van sortir, però la junta estava formada per algú de cada ball.

Martí Claret: Ara es pot ser de la FESTHI sense ser de cap colla.

Miquel Grifé: Si tu tens l’interès, vols saber el perquè de les coses, vols involucrar-te i tenir paraula a l’assemblea pots fer-te’n soci.

Com us organitzeu internament?

Martí Claret: És una cosa que hem arreglat arran d’aquesta reestructuració de la federació. El màxim òrgan que pren les decisions és l’assemblea general. Cada colla hi té un vot i cada soci també. I a partir d’aquí en deriven la junta i les comissions de treball. I si hi ha algun projecte concret també es pot crear un grup  de treball per tractar-lo. També hi ha una assemblea de seguici, que és l’òrgan de coordinació entre entitats. 

Miquel Grifé: Nosaltres devem ser la quarta junta, diria.

Com és el procés de recuperar un ball o entitat? 

Miquel Grifé: Primer de tot això comença amb una recerca. Hem de tenir el màxim d’inputs de com era el ball i a partir d’aquí mirem d’adaptar-lo a les circumstàncies que hi ha ara. Per exemple, l’any passat ja estàvem pensant en una nova figura i això fa que primer toqui documentar-se, si trobes que a Igualada hi era vas a fer la recerca de com eren els vestits, quin nombre de balladors hi havia, el tipus de música... Tot el que formava part del ball. Un cop tens això es fa públic i llavors falta la gent. Al principi intentes anar a buscar gent que ja saps que li va aquest rotllo i li comentes si veu possible crear un grup i llavors ja es tracta d’anar engrescant a la gent. 

Marti Claret: A part d’això a vegades hi ha figures o colles que necessiten una gran inversió i això suposa buscar mecenes. Encara que nosaltres treballem amb les administracions públiques i rebem subvencions no ens paguen res. Com a màxim ens subvencionen algun projecte si és que ens adeqüem als requisits.

Miquel Grifé: Passats aquests deu anys veus que les colles que es van recuperar estan amb una salut brutal i això ens dona força per continuar. No direm que és com a Vilafranca que hi ha cua per entrar, però déu-n’hi-do. 

Martí Claret: Algunes fins i tot tenen processos de selecció i, a vegades, han de dir que no.

Miquel Grifé: Intentem fer difusió, xerrades informatives i això fa que es desperti interès en la gent. Sobretot en gent jove.

Veurem alguna nova figura o ball d’aquí poc?

Martí Claret: Si Déu vol sí. 

Miquel Grifé: Sí, la pandèmia i tot plegat ens ha endarrerit, però fa un parell d’anys que hi ha ganes de fer la figura d’un drac. Una figura a l’antiga, amb totes les característiques que té un drac construït amb materials històrics i una estètica molt potent.

Martí Claret: Seria un drac del nostre model. D’estil decimonònic.

On feu tota aquesta recerca?

Martí Claret: Precisament la fa una de les nostres comissions de treball que és la comissió tècnica.

Miquel Grifé: Nosaltres els encarreguem un informe i ells ens preparen un dossier que es revisa, es torna a revisar, es mira si és viable o no és viable, s’adapta a les possibilitats i es tira endavant si s’aprova en assemblea general.

Per què és important recuperar la tradició?

Miquel Grifé: Per no perdre els vincles.

Martí Claret: Perquè fer festa és fer ciutat també. 

Miquel Grifé: Recuperar i mantenir les nostres tradicions és fer créixer la ciutat.

Martí Claret: Venim a parlar d’identitat, la identitat dels igualadins i de sentir-nos molt orgullosos de fer comunitat des d’Igualada. En el fons el que fem nosaltres és intentar contribuir en la mesura del possible a una identitat oberta igualadina que no digui que no a ningú.

De cara a aquesta Festa Major recuperem la normalitat d’abans de la pandèmia?

Martí Claret: Veurem el nombre d’actes que vam veure la festa major de l’any

passat. 

Miquel Grifé: La Diana va ser incorporació de l’any passat, durant la pandèmia, i ha vingut per quedar-se. Va tenir una resposta molt positiva dels igualadins i sobretot dels barris perifèrics al centre. Vulguis o no el marc festiu on s’actua  bàsicament és al centre històric, però la ciutat va creixent i ens van agrair molt que féssim balls als barris. En principi l’estructura dels actes serà la mateixa. Amb alguna petita incorporació com per exemple, abans de la tronada els diables portaran el foc als trabucaires des de Santa Maria a la Rambla. La novetat més gran serà recuperar la festa com l’havíem deixat abans de la pandèmia.

Martí Claret: Estem en constant revisió. Sempre intentem revisar què no ha funcionat bé d’un acte per millorar-ho d’un any per l’altre, per tant, poden haver hi petites modificacions protocol·làries en alguns actes, però només se n’adonarà qui tingui un nas molt afinat.

Més enllà dels valors que hem comentat abans, què aporta la FESTHI a la Festa Major?

Martí Claret: Jo no em podria imaginar la Festa Major sense la Collanada i crec que molta gent no es podria imaginar la Festa Major sense la FESTHI. Crec que estem aportant una molt bona part dels actes tradicionals que es fan a la festa. Un canvi de paradigma.

Miquel Grifé: Molt. Aporta que la ciutat es cregui la seva Festa Major, que la visqui plenament, que hi participi...

Martí Claret: Crec que aportem més a Igualada que a la Festa Major en si.

Miquel Grifé: Aportem un patrimoni immaterial. I tot això ho fem notar per Festa Major que és un moment de retrobament, de trobar-se tots al carrer, de treure  pit, de dir: ei, som igualadins, encara que potser no ens agradin algunes coses d’uns o altres per Festa Major ens trobem al carrer i ho celebrem.

A la vostra pàgina web expliqueu que algunes festes majors de Catalunya tenen l’etiqueta de patrimonial. La d’Igualada l’hauria de tenir? És el vostre propòsit?

Martí Claret: Nosaltres fa uns anys, en època de l’anterior junta, vam fer arribar una proposta a l’Ajuntament per què la Festa Major fos catalogada Festa Tradicional d’Interès Nacional, que és un títol patrimonial que atorga la Generalitat de Catalunya.

Martí Claret: Seguim pensant que compleix de llarg tots els requisits per estar en aquesta categoria, a més a més tal com hem gestionat el tema de la pandèmia encara ens hem carregat de més raons perquè vam mantenir en tot moment l’esperit de la Festa Major i vam aconseguir aportar el nostre granet de sorra encara que les circumstàncies fossin complicades i, per tant, hem mantingut la celebració de Sant Bartomeu ininterrompudament i això no totes les festes majors ho poden dir.

Miquel Grifé: A Igualada tenim declarades la festa dels Reis i la dels Tres Tombs, creiem que ja seria hora que la Festa Major entrés dins d’aquest grup. Seria ideal animar l’Ajuntament i els responsables de cultura que treballin en aquest aspecte.

Martí Claret: Nosaltres en aquesta línia ja hem tingut reunions.

Miquel Grifé: Això fa uns cinc anys ja es va presentar i va quedar en un calaix.

Martí Claret: En el moment que va presentar la sol·licitud la van firmar diverses entitats i, tal com ha dit el Miquel, sembla que va quedar en un calaix. També ho vam fer arribar a la Generalitat i hem tingut reunions amb ells, però sí que és cert que sempre hem trobat molt a faltar el suport de l’Ajuntament davant la Generalitat. Ens veiem molt orfes de la defensa de la nostra administració local que està essent absent.

Com a FESTHI teniu algun missatge per a la gent d’Igualada?

Martí Claret: Sí, que el 24 no fiquin el despertador, que ja els despertarem nosaltres, que ja ho vam fer l’any passat i a partir d’ara serà així.

Miquel Grifé: Que surtin al carrer, que donin suport a la cultura popular, que és qui fa la festa al carrer. Gegants, castells, diables, els balls...i que gaudeixin de la Festa Major.

Martí Claret: I que hi participin. I si veuen un ball i els agrada i volen fer-lo que es posin en contacte amb la federació que sempre hi ha projectes a fer.

Miquel Grifé: Agafar el programa, participar, no ser merament un consumidor de la festa sinó participar-hi. La Festa Major és molt global i hi ha d’haver de tot: els concerts, les atraccions, actes esportius i juvenils, però, la FESTHI treballem per aportar la vessant més tradicional de la festa. I ho seguirem fent fins que això estigui ben arrelat i acceptat per la ciutat, que crec que de mica en mica es veu que va quallant bastant.