Miquel Ridao: "FITEX va ser motor de creació d’idees en un moment que el sector tèxtil ho necessitava, va ser molt inspirador i molt pioner”

Vas ser el primer responsable de recerca i desenvolupament de FITEX. Què en recordes?

Jo ja col·laborava en cursos de formació a l’Anoia amb en David García, que em va venir a buscar a finals del 2000 perquè m’incorporés a l’equip de FITEX portant la part més relacionada amb I+D i projectes. Al principi fèiem formació molt especialitzada en tricotosa, els fabricants de l’època se’n van instal·lar moltes i fèiem els cursos de formació per a programadors. I així va arrencar Fitex, fent formació amb maquinària que ens havien cedit les empreses fabricants i fent projectes d’I+D relacionats amb el món de la tricotosa, com ara peces sense costura.

Era un bon moment pel tèxtil igualadí...

A finals del anys 90 la industria tèxtil d’Igualada es trobada en un bon moment, sí , hi havia moltes empreses que els anava molt bé, guanyaven diners i generaven ocupació. I nosaltres els vam poder ajudar a créixer. Per exemple, les empreses tenien moltes despeses per fer mostraris i nosaltres vam fer projectes de recerca sobre el procés de prototipatge, vam fer programaris de simulació de mostraris. Vam ser pioners en això: utilitzant software en la simulació de mostraris. I el 2004-2006 també vam fer un projecte de seguretat de màquines amb els sindicats a nivell Estatal, vam participar en l’homologació de centenars de maquines tèxtils a indústries de tot l’Estat...  Però el bon moment es va acabar de forma progressiva amb la liberalització mundial del comerç de productes tèxtils pactat el 1995 a la Organització Mundial del Comerç, que va eliminar les quotes i aranzels que protegien al sector europeu i va limitar les importacions tèxtils. Quan es va liberalitzar l’intercanvi internacional, les empreses d’aquí van patir la competència d’empreses de tot el món, també de la Xina, i hi va haver una gran davallada fruit d’aquest nou escenari internacional.

I des de FITEX vau decidir apostar per la innovació i vau crear teixits intel·ligents totalment pioners.

Si, la resposta a la competència era la Innovació. En aquest context, una multinacional de l’electrònica ens va venir a buscar per fer teixits electrònics. En aquell moment jo també era professor associat de la Universitat Politècnica de Catalunya, i col·laboràvem amb diverses empreses. A FITEX vam obrir una línia el 2003 per fer teixits simpàtics i teixits electrònics. Vivesa va ser una de les primeres empreses en experimentar amb polímers intel·ligents capaços de regular i adaptar les tires dels sostenidors dels seus productes.

Com són aquests teixits?

Hi ha tres tipus de teixits: els tècnics, els simpàtics i els electrònics. Els tècnics són teixits passius que tenen altres prestacions. Per exemple: una membrana de Goretex; és transpirable i alhora és impermeable i atura el vent, sempre es comporta així. Els anomenats teixits simpàtics van un pas més enllà amb un procés intel·ligent bàsic, com per exemple modificar el color per la temperatura, emetre aromes encapsulades que s’activen amb el fregament, etc. Els teixits electrònics, en canvi, són capaços de modificar les seves prestacions, de canviar les seves característiques en funció de l’entorn; mesuren l’entorn, processen la informació i actuen en conseqüència, és a dir, poden ser més impermeables o menys, deixar passar el vent més o menys... fent un procés intel·ligent més complex.

Pots posar algun exemple de teixit electrònic?

A la meva empresa hem creat una funda de matalàs o llençol que mesura la postura de la persona i els nostres clients ho utilitzen per modificar la confortabilitat del llit, o una catifa que compta persones a l’entrada d’un centre comercial i en gestiona l’aforament.

I el teixit simpàtic?

És un entremig entre els teixits tècnics i els electrònics. No els pots controlar però fan accions com ara canviar de color en funció de la temperatura o de la humitat. Són teixits que tenen una resposta intel·ligent però no son programables, només fan una operació senzilla. Aquests dos darrers, els electrònics i els simpàtics, són els que vam desenvolupar a FITEX els primers anys.

I amb aquests teixits es van crear productes ben curiosos...

Sí, vam fer una col·lecció de motxilles per nens amb diferents aromes gràcies a uns estampats que contenien microcàpsules amb aromes que s’alliberaven amb l’ús. També vam fer roba interior de dona sense costures, un teclat tèxtil d’ordinador, mitjons calefactables amb intàrsia (un circuit amb fils de plata i termòstat), una samarreta calefactable amb circuit de calefacció a l’esquena, armilles d’alta visibilitat per una empresa líder en roba laboral a nivell Estatal, tendes de campanya amb il·luminació a sobre, cortines lumíniques que canviaven de color amb un control remot, estovalles lumíniques, una bossa per una important marca de complements italiana que s’il·luminava quan l’obries i funcionava amb panell solar que es carregava durant el dia, roba futurista per a espectacles de la “Fura dels Baus”... I segur que me’n descuido.

I molts d’aquests productes es van comercialitzar.

Sí, la motxilla amb aromes, per exemple, la va produir una empresa d’Igualada. I vam fer una catifa compta persones que vam posar a l’entrada d’una botiga de Sita Murt i també als emprovadors. Així sabíem quanta gent entrava a la botiga i quanta gent s’emprovava peces, ho teníem tot connectat a la caixa (al TPV) amb una interfície i podíem extreure ràtios de venda.

I d’això fa vint anys! Vau ser autènticament pioners.

L’ “Smart Phone” pràcticament no existia. Vam utilitzar per primera vegada una xarxa de comunicació inalàmbrica de baix consum, Zigbee, una tecnologia molt nova. Hi havia internet, però amb cable. Efectivament, vam ser pioners, vam generar una patent mundial vinculada a tèxtils sensors fent servir tintes conductores.

I aleshores vas decidir fundar la teva primera empresa.

L’any 2007 vam fundar Sensing fabrics, amb participació de FITEX. Fèiem teixits simpàtics i electrònics. Al cap d’un temps, el 2010, ja vam fundar Sensing Tex, que és l’empresa que dirigeixo actualment.

Sensing Tex és una empresa líder en electrònica tèxtil.

A l’empresa hi vaig poder aplicar tot el que havia après a FITEX i a la universitat. Al cap de dos anys ja registràvem les primeres patents, i vam guanyar diversos projectes europeus que ens van suposar una inversió de més de dos milions i mig d’euros de la UE. Actualment estem a la vora de 2 milions de facturació anual, exportem el 95% del nostre producte fora de l’Estat i som un equip de 12 persones.

I heu rebut molts premis internacionals.

El 2014 vam ser nomenats pel Global Industry Challenge de la ciutat de Nova York com una de les deu companyies més innovadores del món en fabricació avançada. I el 2016, a l’ eHealth week ens va premiar pels nostres sensors de gran format, uns teixits per cobrir llits, seients o el terra amb sensors de tacte i pressió que permeten fer anàlisi postural, anàlisi de moviment, reconèixer el ritme cardíac i el respiratori... Nosaltres hem fet el software i el hardware.

FITEX és una de les llavors d’aquest èxit?

La nostra empresa va créixer gràcies a moltes llavors diferents, però efectivament FITEX és una d’elles, una llavor important. FITEX va ajudar molt a establir un entorn de creació d’idees en un moment que el sector tèxtil ho necessitava. Va ser molt inspirador i molt pioner i en tinc molt bon record, de tot el que vam fer i especialment de la gent de FITEX.

........

La Fundació Privada per a la Innovació Tèxtil FITEX és una entitat privada sense ànim de lucre que té com a objectiu fonamental impulsar el procés d’innovació, internacionalització i formació de la indústria del gènere de punt. Per més informació podeu consultar el web fitex.es.