'Miro les coses del dia a dia a través de la mirada que després em permetrà pintar'

Quan vas començar a dibuixar?

Ja de petita la meva facilitat era el dibuix. Però no em motivava dibuixar paisatges, sinó que m'apassionava la figura, les persones. Crec que és una afició que em ve de família, perquè el meu pare construïa estructures de vaixells, amb una constància i perfecció admirables.

Sents vocació per la pintura?

Sí, totalment. A més, no vaig fer cap estudi relacionat amb la pintura, però vaig anar dibuixant pel meu compte. Em motivaven els concursos i convocatòries que es plantejaven, sobretot a nivell comarcal, i guanyar-ne alguns em va fer seguir dibuixant.

I arran d'una vocació arribes a la Biennal d'Oviedo...

Sí. Em fa molta il·lusió formar part de la Biennal i em sento afortunada perquè vaig presentar cinc dibuixos i me'n van seleccionar dos. Els artistes de l'exposició provenen d'arreu del món, des de Hong Kong fins a Estats Units passant per Rússia, Letònia o Anglaterra.

Com definiries els teus quadres?

Dibuixo al pastel allò que m'agrada, sobretot les figures. Crec que els dibuixos transmeten la llum i les positures, expressions reals. Pel que fa a la tècnica, el pastel sembla una forma de dibuixar minoritària, tot i que per exemple Da Vinci feia ús d'aquesta tècnica. Jo la reivindico, perquè crec que també és expressiva i és molt agraïda.

Què t'inspira?

Sempre miro les coses del dia a dia a través de la mirada que després em permetrà pintar. Miro figures i dic 'això és un quadre', principalment els rostres i la llum, els reflexos de la llum als cabells, per exemple. Em fixo en l'expressivitat de la gent i intento que cada ratlla, cada traç, agafi la importància requerida.

Què representa la pintura en la teva vida quotidiana?

Treballo des de fa molts anys al Pèl i Ploma i això em permet ser en una quotidianitat en què veig molts temes relacionats amb l'art, des de teles boniques fins a firmes de qualitat. Sempre he procurat pintar, com a afició, tot i que quan vaig tenir fills vaig deixar de fer-ho. El 2008 vaig reemprendre la meva passió i vaig guanyar algun premi de concursos de dibuixos al pastel. Aquests guardons em donen energia per continuar dedicant-hi el meu temps.

Amb quins ulls mires l'art que es fa a Igualada?

Crec que tant a Igualada com a l'Anoia hi ha molta gent aficionada però pocs professionals, ja que viure d'això és molt difícil. Tenim bons artistes, i aficionats també! A banda d'això, crec que fa falta que els joves puguin participar en concursos on es presentin quadres i dibuixos de persones no-professionals. Quan jo era jove, concursar i obtenir alguns premis em va donar molta energia per seguir-ho fent i, en aquest sentit, trobo a faltar més moviment de concursos a l'Anoia per a gent jove.

Et consideres una artista?

No ho sé, a mi m'agrada pintar i gaudeixo fent-ho perquè és el meu espai, el meu moment dins el meu món. Crec que hi ha molta gent que pinta bé, però això no vol dir que siguis un artista.