'El moviment social per la pau i els drets humans ens empeny, ens fa avançar'

Com es crea l'Oficina i com hi arriba en Xavier Badia?

Primer van proposar-me de coordinar el programa per crear l'Institut Català Internacional per la Pau, ja en l'anterior legislatura. Es tracta d'una institució independent del govern, que rendeix comptes directament al Parlament. I s'hi relaciona a través de l'Oficina —en aquest cas sí que es tracta d'un òrgan governamental, formem part del departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació.

I quin tipus de tasques realitzen, a part de fer possible aquesta relació?

Per exemple, el Moviment per la Pau va demanar la creació d'un Servei Civil de Pau, un cos format per civils que poguessin intervenir en els conflictes, amb la idea de substituir l'exèrcit per realitzar aquestes tasques humanitàries. Doncs nosaltres vam encarregar-ne un informe a l'ICIP, per veure'n la viabilitat, i la resposta va ser que podria ser un model adequat per Catalunya, que no és Estat, i que per tant no té diplomàcia pròpia, ni exèrcit. Penso que és un tema important a tenir en compte, que funciona en països com Alemanya. De fet, ICV ho portem en el nostre programa electoral.

Som solidaris, els catalans?

Sí, evidentment mai es fa prou, però tenim un gran teixit social que treballa en molts àmbits: en l'eradicació de la pobresa, la cooperació i el desenvolupament, la pau, els drets humans, la sostenibilitat, l'equitat de gènere... Tenim una gran potencialitat en aquest aspecte, i per això les demandes a les institucions també són constants. El Moviment per la Pau, per exemple, és molt potent: a vegades, com en la guerra d'Iraq, ha estat capaç de mobilitzar milers de persones... I això empeny les institucions a fer polítiques públiques de pau.

Com ara, quines polítiques?

En aquestes dues legislatures de govern d'esquerres hem avançat molt en temes de pau. Tenim una estructura institucional pionera. Hem aprovat la Llei de Foment de la Pau, la primera en tot l'Estat espanyol. I aquí es veu el canvi que hem experimentat: l'any 1991 aquest projecte de llei no es va admetre ni a tràmit, mentre que 12 anys més tard va poder ser una realitat. El moviment social per la pau i els drets humans ens empeny, ens fa avançar.

Quins altres objectius té l'Oficina que dirigeix?

Impulsar i coordinar actuacions amb els diversos departaments del govern de la Generalitat. Per exemple, vam fer proposar —i així s'ha fet— que la nova llei del Síndic de Greuges que s'havia de redactar, atorgués a aquesta figura competències de prevenció contra la tortura.

També hem impulsat polítiques pròpies, sobretot de foment de la recerca: hem instaurat premis de recerca en l'àmbit dels recursos humans i la pau, convenis amb universitats per recerca... Tot aquest treball es va publicant en diverses col·leccions que editem, són materials molt interessants.

I fem polítiques actives en drets humans: tenim un programa de protecció de defensors de drets humans amenaçats.

Com funciona, el programa?

Acollim temporalment a Catalunya persones que treballin en la defensa dels drets humans i que estiguin amenaçats: durant la seva estada de 6 mesos els donem una beca perquè aprofitin per a formar-se, i també per conèixer el nostre teixit social i estrényer vincles. Aquest any tenim dues persones de Colòmbia, una de Turquia i una de Txetxènia.

'Pau' és només el contrari de 'guerra'?

Nosaltres partim del concepte de 'pau positiva', és a dir, que no té per què suposat un conflicte bèl·lic, sinó violència. Pot ser violència política o estructural —donada per la pobresa, per la impossibilitat de viure dignament, per la manca dels drets econòmics, socials, culturals... I cal tenir en compte també els drets 'emergents': a l'aigua potable, a la intimitat, a la pau...

Hi ha un dret a la pau?

Nosaltres, com a Oficina, estem donant suport al moviment internacional que pressiona l'ONU perquè reconegui la pau com un dret humà. S'entendria, així doncs, que qualsevol guerra vulnera un dret humà. El problema és que la major part dels països que accepten aquesta proposta són de l'anomenat tercer món: de moment ni els EUA ni cap país de la Unió Europea no ho accepta... Els canvis en dret internacional són molt lents.

Us encarregueu també de 'coordinar' la feina de les ONG?

No, la societat civil té la seva pròpia dinàmica. En tot cas el que fem és donar-los cobertura internacional en el seu treball a fora. En aquest sentit, hem donat suport en processis i accions a Colòmbia, Palestina o Rwanda. També hem estat observadors electorals a Palestina, Guatemala, el Salvador o Bolívia.

Hi ha molta feina, a Amèrica Llatina...

Sí, però a més les entitats i la societat de Catalunya mirem molt cap a llatinoamèrica, i a vegades sembla que ens oblidem una mica dels països mediterranis... De fet, un dels objectius pel qual volem treballar és per reforçar els llaços entre les entitats catalanes i les del Marroc, Algèria, Egipte, Palestina...

En aquest sentit, també vam realitzar un seminari molt interessant sobre drets humans i religions, que de fet es basava sobretot en cristianisme i islamisme perquè són les que de fet tenim al Mediterrani... Com expliquem els drets humans en contextos culturals diferents? Què és innegociable i què no?

Això ens porta a pensar en tota la polèmica per la prohibició o no del burca... Què en pensa? És d'aquestes coses innegociables?

Em sembla que això és un tema molt mal portat: el burca no és el tema principal. S'hi barregen molts elements de tipus identitari, moltes coses... A Catalunya sempre hem optat pel model intercultural, no un de multicultural que només pretengui anar sumant... També s'hauria d'aprofundir més en el que és l'espai públic, posar atenció en els líders religiosos integristes... Penso que és un tema molt sensible i que en tot cas cal debatre'l a fons.

Falta molta educació, en l'àmbit de la pau i els drets humans?

S'ha fet molta feina, però encara en queda molta per fer, sí. Nosaltres treballem estretament amb el departament d'Educació: hem ofert un mòdul de formació per als mestres en educació per la pau, propostes per evitar el racisme en el llenguatge i en les aules...

I n'hi ha molt?

Una de les comissions s'encarregava d'analitzar els llibres de text. D'editorials reconegudes. I quedes sorprès del munt de coses que hi trobes... També s'han escrit unes pautes per evitar el racisme a l'escola: el contingut de les classes, com es distribueixen els alumnes nouvinguts o què s'explica en l'assignatura d'educació per la ciutadania, entre d'altres propostes.