Muntmy, nou grup anoienc integrat per un pare i la seva filla de 10 anys

La barreja generacional, el contrast de veus, la varietat de temes i una instrumentalització variada, formen un còctel sorprenent que ja ha captivat a qui ha tingut l'oportunitat de tastar-lo.

En aquesta entrevista parlem amb els protagonistes, Màrius i Abril Montmany.

Què és el que us va motivar a gravar el disc?

Màrius Montmany: És fruit d’una il·lusió de feia alguns anys: Poder gravar les nostres cançons i, al mateix temps, tenir un record d’aquesta època amb l’Abril.

Abril Montmany: Em va motivar saber que era un projecte amb el meu pare i crec que, després d’un temps cantant junts, estava preparada emocionalment per fer-ho.

Com es gestiona el rol familiar a l’hora de treballar junts en aquest projecte?

MM: És una faceta que compartim d’una forma alegre i divertida. Hi ha pares que practiquen un esport o una afició cultural amb els seus fills. Nosaltres coincidim amb la música i ens entenem molt bé en aquest sentit. El fet de conviure ens ajuda a trobar estones per treure cançons i cantar de forma natural. L’Abril es passa el dia cantant. Es fixa en cançons i prova tons i sonoritats. Algunes vegades li he de demanar que descansi... (Somriu)

AM: Jo crec que és molt més fàcil perquè l’ambient a casa és relaxat i sense pressió i em permet preparar les cançons amb tranquil·litat i en el millor moment.

Tot és possible és el títol del disc que dediqueu a totes aquelles persones que davant de les dificultats, troben l'energia suficient per afrontar-les... Realment tot és possible?

MM: Tot. Per bé i per mal totes les possibilitats es poden donar. Però una bona l’actitud i esforç ens pot portar a coses, petites o grans, que ens facin feliços.

El títol respon a un seguit de coincidències. Per una banda a la tornada del tema «Parem una gran taula» quan diu «Tot és possible si es fa amb passió» i, al mateix temps, es pot interpretar com un crit d’ànim a la situació actual del país i a les dificultats que, en molts moments de la vida, ens veiem evocats a superar.

AM: Sí, i sobretot, vol ser una empenta positiva a tota la gent que no està passant per un bon moment i ajudar a que se’n surtin.

Des de petita que l'Abril canta. Què és el que t'aporta el fet de cantar? T'ha suposat haver de superar algun repte?

AM: El fet de cantar m’aporta molta seguretat i confiança. Des del primer concert vaig haver de superar la vergonya (al principi no va ser fàcil). El meu repte és fer-ho bé, gaudir i que gaudeixi la gent que escolta.

Abans de l’enregistrament del disc, teníeu una trajectòria considerable d'actuacions, l'enregistrament d'alguns temes... Què és el que us va motivar a passar de l'escena privada als escenaris?

MM: Particularment el fet de poder compartir-ho amb l’Abril i veure que ens ho passem bé. Aquesta és l’essència, si no fos així no ho faríem. El procés de preparar una actuació forma part de l’educació, del joc, de l’estima i, finalment, dóna un fruit que es reflexa en les persones que ens escolten.

AM: Tot va ser mica en mica i seguint diferents passos. Primer vaig començar en trobades familiars, després m’anava mostrant amb la gent i al final en festes i trobades populars. Ara, amb la gravació d’un disc és com, d’alguna manera, tornar a començar.

L'Abril és molt jove. T'agradaria en un futur dedicar-te professionalment al món de la música?

AM: Tot és mirar-s’ho bé, però està clar que estaria encantada i seria fantàstic, perquè voldria dir que no deixo el món de la música. Ara per ara, ho faig amb moltes ganes i ho visc amb molta il·lusió. M’encanta!

Com va ser l'experiència de l'enregistrament? Crec que van ser moltes hores de tancar-se en un estudi...

MM: Sí, hi ha moments que es fan durs, perquè és un procés molt laboriós i sempre hi ha cosetes que canviaries. Però per sort n’hi ha de molt reconfortants, de riure i haver de parar. Una de les coses més agradables és veure la transformació de les cançons i com, al final, es converteixen en una obra acabada.

AM: Molt bonica, tot i que el fet de combinar-ho amb l’escola i el dia a dia ha representat un gran esforç. Però bé, al final, aquest esforç es veu molt ben recompensat.

En el disc us acompanyen dos montmanys més. Una família de músics...

MM: Sí, això ens ve del meu pare. Ell va ser professor de música i a casa, de petits, sempre hi havia teclats, flautes, guitarres i música. Amb els meus germans sempre teníem estones per tocar. Com moltes famílies, ha estat un element de trobada i de festa que ens ha portat a tenir diferents projectes per separat.

En aquest disc hem tingut la bona sort de comptar amb el meu germà Xavi a la bateria i el meu nebot Màrius al violí, i ells formen part també dels Muntmy. El suport de la nostra família és un valor que, en molts moments, ha estat vital.

AM: Això encara fa més especial el disc per a nosaltres. Saber que ells hi participen ens fa sentir molt ben acompanyats.

Heu comptat amb importants col·laboracions com la de Lluís Fortuny, de la Companyia Elèctrica Dharma, que toca l’acordió i el flugelhorn. També la de la mezzosoprano Rosa Escolà o Meritxell Vallès que interpreta «Caiguda lliure».

MM: Sí, amb el Lluís ens uneix una amistat des de fa alguns anys i va ser una de les primeres persones en animar-nos a tirar endavant amb aquest format. Per nosaltres és un privilegi que hi hagi participat, ja que la Dharma i, en especial la música que va fer l’Esteve Fortuny, és un dels nostres referents musicals. En general, les col·laboracions d’amics és un dels punts més positius. La resposta de tots ha donat un resultat impensable inicialment. Això fa que el treball sigui més obert, amb aportacions molt enriquidores.

AM: És genial que la gent tingui ganes de col·laborar, sobretot si ho fan a gust! Això fa que ens sentim molt bé i n’estem molt agraïts perquè han estat moltes i molt bones.

Les 9 cançons del disc són molt diferents entre elles. En què us inspireu a l’hora de compondre-les?

MM: Hi ha una mica de tot, vivències pròpies i imaginació. Els temes tracten d’aspectes tan comuns com l’amor i el desamor però també de la infantesa, la solidaritat, justícia o la immigració. La instrumentalització també és variada i això fa que, en el conjunt, arribi a gent de totes les edats, la qual cosa ens ha sorprès molt positivament.

Precisament «Never Came Back» tracta la immigració i la canteu en anglès.

MM: Bé, inicialment era en català, però vam voler adaptar-la a una llengua estrangera per donar un aire més internacional i creïble al text. I en això també ens van ajudar el Jorge López (d’origen anglosaxó) i l’Olga Prat amb la traducció i, a l’estudi, per tal que la dicció fos el més correcte possible.

AM: A mi m’agrada molt aquesta cançó, crec que dóna un missatge que pot arribar a molta gent i ens ajuda a entendre com es poden sentir les persones que han de marxar a l’estranger a viure.

Què n’espereu de la publicació del disc?

MM: Poder-ho compartir. Ens encanta trobar persones que en gaudeixen i que ens expressen o comenten sensacions que tenen quan l’escolten.

AM: Jo espero que hi hagi gent que li agradi i que ens doni l’oportunitat de seguir endavant.

Que podem fer per comprar el disc. On us podrem veure actuar?

MM: Des del passat mes d’agost es pot aconseguir per Internet (iTunes, Google Play, Amazon, Spotify, etc), en botigues col·laboradores dels Hostalets de Pierola i de Piera, que és d'on som, i en les actuacions que van sortint. Tenim previst actuar, el pròxim novembre, a Terrassa, que és on vam gravar, i la nostra intenció és programar alguna actuació en breu a Igualada. La informació sobre els punts de venda i les actuacions l’anem actualitzant a la pàgina muntmy.cat o a facebook.com/muntmymusic. També podeu veure algunes de les cançons que hem cantat junts en alguna ocasió a http://www.youtube.com/TheMuntmyFactory.