‘La música sempre ha format part de la nostra vida’

Quina oferta troba la gent que ve al Hot Blues a buscar música en directe?

Música

Això és molt ampli... quin tipus de música?

De tot. Normalment els bars o festivals tenen un estil, aquí ens agrada la música i mirem d’oferir música, des de Jazz, Blues, Folk, Pop... de tot una mica. Mirem que al mes hi hagi un dijous de cada estil.

Això us fa diferents de la resta de locals amb música

Potser sí, però no ho fem perquè vulguem ser diferents, ho fem perquè ens agrada la música. Quan vam fer el bar ja vam posar uns equips de música que estiguessin bé, una bona sonorització... aquí no et pots escapar de la música. Quan vam obrir, ara fa 14 anys, no era normal que en una cafeteria hi hagués música ambient, la cuidem, l’escollim, aquí sona de tot i la gent ho agraeix. La música sempre ha format part de la nostra vida.

Si no oferiu un estil concret, quin públic teniu?

Tenim un públic fidel que ve cada dijous independentment del que programem, moltes vegades ni pregunta, sap que es trobarà amb música de qualitat. Després, en funció del què fem, hi ha un tipus de gent o una altra.

Què aprecien els músics del ‘Hot Blues’

Sobretot, el silenci. Moltes vegades els músics anem a tocar pels llocs i la gent xarra i passa de tot, ens sentim ignorats. En canvi, aquí hem anat introduint la cultura del silenci, els músics se senten escoltats i marxen molt contents.

Aquí a Igualada hi ha una mancança de programació musical en directe?

Jo diria que és molt generalitzat. No és que a tot arreu es facin moltes coses i que aquí no es faci res, costa molt trobar programació musical en general.

‘Anar cada dia al ‘Hot blues’ –mítica cançó dels U-Tòpics- no et fa sentir nostàlgia?

Ara tornem a tocar, així que nostàlgia... des de l’1 d’octubre, quan vam actuar per primer cop després de 20 anys, hem tocat un cop cada mes, i el 28 de gener tornem a pujar a l’escenari, a Òdena.

Assageu sovint?

Cada dilluns, aquí sota, on hi ha un local d’assaig. Assagem els dilluns perquè encara tenim energia, és l’inici de setmana i tots estem frescos. Mola perquè estem molt ben avinguts personalment, han passat 20 anys però tenim la sensació que tot és com abans.

I durant els 20 anys de separació, vas sentir nostàlgia?

Cadascú va fer la seva vida, la Maria estava fora, tampoc ho vam deixar dramàticament. Les coses comencen i s’acaben però el fet que la Maria torni a ser aquí, ho ha fet inevitable, ha tornat a passar...

I tu, vas deixar de tocar?

Vaig estar 10 anys sense tocar, no me’n vaig donar ni compte! Va coincidir quan vam obrir el bar, tenia dos fills petits... recordo que un dia era al bar currant i va venir un amic i em va dir: ‘Què Gès, com va la música’, aleshores me’n vaig adonar que no tocava, que m’havia atrapat l’altre món. M’havia venut l’ampli, me’n vaig comprar un altre i ...’santornem’hi’

Com és això de retrobar-se després de 20 anys?

Bé, el dia del Festival del Rec vam tocar les cançons que ja teníem i algunes les vam versionar però ara ja van sortint cançons noves.

Ja no us valien les peces que teníeu?

Les cançons musicalment s’aguanten, potser és més pel tema de la lletra, ara diríem coses diferents de les que dèiem fa vint anys... De totes maneres, és evident que durant aquests anys hem escoltat altres músiques i tenim noves influències, ens ve de gust fer coses noves.

I què proposeu els U-Tòpics en aquesta nova etapa?

Estem musicant lletres del poeta Perejaume. La música...ostres...no fem cançonetes, més aviat creem ambients i la Maria canta, i recita... és bastant diferent al que fèiem, és una altra època, tens una altra edat, veus la música d’una altra manera... és més experimental.

Com ho esteu vivint?

És una segona joventut.

I en aquests concerts que heu fet, el públic és el mateix del de fa 20 anys amb les cares envellides?

Hi ha el públic de sempre, molt entregat, amb el que estem molt contents, la resposta ha estat espectacular... i després hi ha molta gent que no ens havia escoltat mai però que havia sentit parlar de nosaltres, gent que potser era molt jove quan tocàvem i que ara s’interessa pel que fem.

Si heu anat fent concerts, i assageu sovint... això va per llarg?

Som ‘U-tòpics’ sempre ho hem estat. Ara anem tocant, ens sentim a gust, però no ens hem replantejat el futur ni gravar un disc ni res d’això.

Avui en dia ja no és necessari gravar un disc...

No... de fet tenim més ganes de gravar algun assaig i penjar-ho en un portal a Internet que no pas d’anar a trucar portes de discogràfiques. Això ja està obsolet, veig molts grups que vénen aquí amb els seus discs que moltes vegades s’han hagut de produir i em provoca molta tristesa, ara el que interessa és que la música arribi a la gent. Avui ho penges a Internet i ho pot escoltar algú de l’altra banda del món.

Quan nosaltres tocàvem en la primera època només teníem l’opció de les discogràfiques i vam estar molt de sort perquè una va dir que sí i ho vam tirar endavant.

I aquest fet també posa en valor la música en directe?

És clar, ha canviat el concepte. Estem al segle XXI, eh! Tots pensàvem que aniríem amb motos sense rodes i en realitat, tot és molt normal. En canvi en el món de la música s’han trencat els esquemes, si ets creatiu pots arribar a molta gent, al bar tenim un blog i ens segueix gent de Nova York.

Això també té conseqüències negatives?

Ara vivim desbordats per la informació, te n’arriba tanta que has de passar tu el filtre. Abans sortia un disc, l’anaves a comprar, l’escoltaves fins que te’l sabies de memòria, en sortia un altre... era una cosa més romàntica, et posaves els auriculars a casa... ara, en canvi, a l’Spotify tens tota la música del món, i no arribes mai a agafar el ‘carinyo’ que abans agafaves abans a un disc ni a tenir la sensació de conèixer-lo.