"Nadal és Pastorets, i Pastorets són Calaf"

Els Pastorets de Calaf arriben enguany a la 99a edició... a prop del centenar. Des dels seus orígens, fins avui, com han anat evolucionant les representacions? 

Les representacions han evolucionat des dels seus orígens en molts aspectes, des del vestuari, el maquillatge, la il·luminació, el so, la música... Des de molts punts de vista diferents, ha fet un canvi constant. Us podeu imaginar que, com moltes altres coses de la vida que han canviat molt i molt, els Pastorets no queden exempts dels canvis. L'únic que no ha evolucionat, i n'estem molt orgullosos, és el text de Folch i Torres.

 

 

Tota la vida m'ha agradat innovar. No puc veure una cosa un any i a l'any següent veure-la igual... No puc... M'agrada treballar amb coses modernes, però sense perdre aquesta essència de la tradició. Llavors, això com es combina? Es combina de moltes maneres diferents. Intento que els Pastorets siguin, en alguns moments donats, no sempre, com una pel·lícula. Què vull dir? Que hi hagi moments que sembli una pel·lícula, tant per la llum, el vestuari, el maquillatge... També per la música de fons –hi ha molta música mentre parlen els actors– i en aquest sentit procuro que si vens a veure els Pastorets, estiguis, a estones, com si veiessis i sentissis una pel·lícula. Faig exactament el mateix amb els Pastorets. Poso aquella música de fons, poso aquell detall, poso aquella aquella melodia que se'm queda aquí a l'orella en aquell moment, que l'escena demana allò. Ho intento fer així. Llavors, el text és el tradicional, però pel que fa a tota la resta estem al capdavant de la innovació i espereu, espereuque encara em queden moltes, moltes batalletes per fer.

 

Sempre hi ha novetats. Entre les més significatives hi ha, òbviament, un nou ball de dimonis, com cada any. També fem nous maquillatges. Hi ha algun vestuari que potser s'ha canviat una mica o s'ha tocat una mica. Una altra novetat d'aquest any és que si fins ara treballàvem per la sala, aquest any els actors encara hi treballen més. Per evitar riscos i també per tenir més rapidesa a l'hora de fer canvis d'escena. Perquè llavors, quan els actors estan a la sala, s'està canviant l'escena, però estan actuant a la sala i llavors fa que sigui molt àgil i molt. I òbviament, la novetat més important és que tenim Satanàs, Llucifer i Lluquet nous, que s'estrenen l'últim dia, l'11 de gener. I és curiós que uns Pastorets de Calaf puguin tenir tres Satanàs, tres Llucifer i dos Lluquet, entre d'altres, perquè la majoria dels personatges estan doblats, i puguis comptar amb ell amb ells qualsevol dia, perquè són boníssims tots, perquè ens ho hem currat i Calaf és terra d'artistes..

 

 

La gent que participa en els Pastorets de Calaf són aproximadament uns 150 actors, majoritàriament joves. Això és molt important. La majoria són de 5 a 18 anys. En aquesta franja hi ha moltíssima gent. Llavors, la resta, de 19 anys en amunt, seria una tercera part, més o menys. Tenim uns Pastorets de Calaf molt joves. I a partir d'aquí, després, pel que fa al tema de regidoria, maquillatge, vestuari, publicitat, regidors de llum, regidors de so, acomodadores, les de les entrades, les de taquilla, etc., són una seixantena més de persones. O sigui que, entre una cosa i l'altra, són entre 200 i 220 persones que col·laboren, que col·laboren desinteressadament per portar els Pastorets cada Nadal a Calaf.

 

Cada any intentem incorporar gent nova a l'espectacle. Per què? Perquè ens agrada fer-ho així, perquè si pleguen quatre persones i no es fa res, l'any següent tens quatre persones menys i nosaltres no volem això. Nosaltres volem, volem sempre més. Cada any fem un càsting al setembre. Després, aquestes persones trien el personatge, o àngel, o pastor, o dimoni i s'incorporen al grup. Llavors, comencem a assajar a principi d'octubre. Cada cap de setmana. Dissabte els pastors, les escenes de Lluquet i Rovelló, Satanàs i Llucifer. I el diumenge fem les coreografies dels dimonis, que fem unes coreografies molt treballades, molt currades. I això suposa dos mesos i mig de feina. Jo estic tot l'any pensant en Pastorets. A vegades a casa em diuen que estic una mica sonat, però és que ho porto a dins. Durant tot l'any estic cavil·lant, i molta altra gent també. I aquests últims tres o quatre mesos ens fem un fart de pencar. També es treballa prèviament el tema de publicitat, com estem fent ara, el tema de vestuari, maquillatge, regidoria, so, llum... Tot això porta una feinada terrible. Però això, al capdavall, són hores, però ens agrada i fem tot el que faci falta pel Casal de Calaf.

 

Moltes vegades escolto pel poble gent que diu "Calaf sense Pastorets no és Calaf". I, realment, amb la Covid ho vam viure. Va ser un any que, tal com estàvem tots, evidentment l'important no eren els Pastorets, sinó la salut de les persones, només faltaria, però aquell any no hi va haver Pastorets, no es van poder fer Pastorets i la gent estava trista. Hi havia ganes de fer alguna coseta, però no ens vam atrevir. Nadal són Pastorets i Pastorets és Calaf. I al revés: Calaf són Pastorets i Pastorets és Nadal. Hi ha famílies que potser són tres generacions a casa i tothom hi ha sortit. La majoria de les famílies, si més no, hi han col·laborat o ha donat un cop de mà. 

 

Per una banda, per aquesta trajectòria centenària, que es diu aviat, noranta-nou anys, en fem cent l'any que ve. Això et dona molt, molta experiència, molta gent. I va passant de generació en generació. Va ser molt important passar del Centre Catòlic, que era un lloc petit, cap al Casal de Calaf. El Casal de Calaf és immens, hi caben 635 persones a la platea. És una sala espectacular, té 12 metres de boca i 8 metres de fons. I aquest Casal de Calaf –i això em sembla que no ho pot dir cap dels locals que fan Pastorets a Catalunya– es va fer expressament per fer els Pastorets. Normalment, es fa un local per fer-hi els Pastorets entre moltes altres coses, com obres de teatre. Doncs aquí a Calaf, en el moment que es va fer el Casal, aquest es va fer per fer-hi els Pastorets. Tot, absolutament tot, es va dissenyar per fer els Pastorets, no per fer una obra de teatre. Després se n'han fet milers d'obres de teatre, però en el moment en què es va fer es va pensar només en els Pastorets.  Per què? Perquè venia molta gent i agradava molt. I a partir d'aquí, jo crec que sempre hem estat capdavanters amb això que dèiem abans, amb la innovació. Sempre hi ha hagut regidors rumiant màquines, històries que hem creat. Sempre intentant fer, en el cas dels dimonis, un vestuari agressiu, impactant. Un vestuari que foti goig, com el maquillatge. A l'octubre ja estem fent proves de maquillatge. Cada any donant-hi voltes mesos abans. I com això, moltes altres coses, com el so o la llum. L'altre dia vam fer endreça de focus i potser hi havia 15 focus diferents de diferents èpoques! Miraves el focus i dius hòstia, que ben parit, però és que allò està ja més que finiquitat. Sempre s'ha anat innovant gràcies a tota la gent que ha col·laborat al Casal, que no és poca.

 

 

Jo sempre dic als que volen venir a veure els Pastorets que no venen a la festa de final de curs, que venen a veure un espectacle. Quan comencen els Pastorets hi ha una veu en off que diu "Gaudiu de l'espectacle", perquè realment és així. És un espectacle. Cada escena té la seva força i té el seu encant. Mirat amb molt de carinyo i amb molt de treball. És un espectacle que, només l'any passat, van venir més de 3.000 persones a veure'l. Si no ho féssim gaire bé, doncs segurament no vindrien. I des d'aquí convido a tothom que vingui a confirmar això que estic dient.

 

El fan molt singular els efectes especials. És molt espectacular tot el que es viu a dins, des que entres fins que surts a l'últim quadre. És molt emocionant, és molt emotiu, és molt ben parit. I a partir d'aquí, també és singular que tot un poble –i més avui en dia, que el tema digital ens està atrapant una mica– formi part d'aquest projecte i estigui encantat amb ell. És tot un orgull que un poble s'hi aboqui.

 

Cuidem tots els detalls. Des que la persona entra a la sala fins que fa el pa i botifarra a fora, perquè després de l'espectacle hi ha botifarra per a tothom. Cuidem tots els detalls. Intentem que la gent estigui el màxim de bé possible en tots els aspectes, des de la comoditat, des dels lavabos, des de l'atenció, des de moltes altres coses, que són petits detalls que poden semblar normals, però que hi has d'estar a sobre. Nosaltres no cobrem per fer això. Has d'anar marcant tots els petits detalls perquè les coses surtin bé. Si te'n deixes un entremig, la gent amb què es quedarà? Hòstia, allò no m'ha agradat, no es quedarà amb tota la resta que li ha agradat. Llavors hem de cuidar molt l'espectador i l'espectacle.