Natàlia Prat Vives: “Fent de bombera dono tot el que puc de mi mateixa”

En quin moment de la vida decideixes que vols ser bombera?

Jo era fisioterapeuta. Feia vuit anys que estava treballant en aquest àmbit i va arribar un moment en què sentia la necessitat d’esprémer més les meves capacitats. Feia molt temps que em sentia atreta pel món de les emergències, de les ambulàncies... Havia fet socorrisme. En aquela època, a TV3 van emetre el programa ‘Emergències’ i vaig començar a emmirallar-me amb les persones que hi apareixien, especialment amb l’Alícia Montoro, una bombera de Barcelona. Em va atraure molt tot el que veia... I vaig començar a plantejar-me seriosament fer el pas, el canvi. Vaig mirar-me opcions, com la de tècnic sanitari, però van sortir unes opcions al cos de Bombers, després de molt temps, i m’hi vaig llençar. Jo en aquell moment no en sabia res, dels bombers!

Un pas que et porta del món sanitari al cos de bombers, dos àmbits encarats al servei a les persones

Bombers també té una part sanitària. Vaig fer un canvi, sí, però com a bombera també puc aplicar els meus coneixements en l’àmbit sanitari. A mi m’agrada molt ajudar als altres i sempre he tingut aquesta necessitat d’ajudar als altres, i amb la fisioteràpia em sentia una mica limitada en aquest sentit. Volia ajudar a persones en situacions crítiques. I això no ho podia fer treballant com a fisioterapeuta. Vull ajudar les persones en situacions crítiques, en el pitjor moment de la seva vida.

Quan eres una nena petita, què volies ser de gran?

No recordo què volia ser de petita. Sí que recordo, potser cap als 10 o 12 anys, que en parlàvem amb la meva germana, que jo deia faria alguna cosa com la meva mare, una feina tranquil·la, sense estrès, de destresa manual, perquè llavors el meu caràcter era així. Vaig anar creixent i coneixent-me millor i vaig veure que hi havia una energia dins meu que havia de sortir per algun lloc… També vaig descobrir més l’esport. I vaig començar a anar cap aquí.

Les oposicions al cos de Bombers són tan exigents com diuen?

Sí, les proves físiques són exigents. També és molt exigent la part teòrica, les proves d’ofici o la part psicològica… És una oposició molt exigent. Físicament t’has de preparar molt, però si entrenes, si et prepares, ho pots aconseguir.

Homes i dones estan en igualtat de condicions en aquestes proves?

Hi ha un barem segons la naturalesa biològica i fisiològica d’homes i dones. Normalment, la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments fa unes estadístiques de les oposicions i si veu que hi ha massa biaix d’alguna prova, ho ajusta. Si hi ha una prova que s’ha baremat malament, afavorint homes o afavorint dones, a l’oposició següent ho reajusten, fent-les més equitatives.

Què en penses de la decisió que es va prendre en el seu moment de reservar un 40% de places per a dones als cossos operatius de la Generalitat de Catalunya (Mossos d’Esquadra, Bombers i Agents Rurals)?

És una decisió política del Departament d’Interior. Reservar quotes per a dones en un moment determinat o puntual pot ser positiu o, millor dit, pot ser necessari. No sé si un 40 o un 20 o un 25… A vegades és necessari perquè la situació ho demana, perquè no pot ser que hi hagi un percentatge tan baix de dones en un cos públic o en uns serveis públics, i això ha de canviar, i potser ha de canviar a la força. Pot ser necessari temporalment, però jo potser no ho establiria com a fix. Sí que és veritat que aquestes mesures han d’anar acompanyades d’unes oposicions que siguin representatives per la feina, que estiguin ben estudiades, que estiguin ben baremades i també de canvis reals amb perspectiva de gènere (reformes dels parcs, tallatge femení de la roba, dels equips de protecció, mesures durant la maternitat i lactància, etc…). Això també s’ha de millorar. Que avui siguem 2.700 homes i només 85 dones, que és un 3% del total, no té cap mena de sentit. Això ha de canviar. I ha de canviar perquè hi ha unes dinàmiques masculinitzades molt fortes, unes dinàmiques que, si no es força, no canviaran.

Fa uns mesos vas participar en una campanya de la Generalitat de Catalunya per donar visibilitat a la figura de la bombera. Per què són necessàries aquestes campanyes?

Per una banda, són necessàries per a les noies o dones que estan opositant, perquè necessiten veure que si realment volen fer aquesta feina, ho poden fer. Jo això no ho vaig tenir… Tenia molts dubtes, la por que no saps on t’estàs posant… aquestes campanyes van molt bé per transmetre confiança. I, d’altra banda, perquè la gent del carrer també vegi que existim, que no som bitxos raros. Perquè a mi, encara ara avui, em diuen, però tu també condueixes el camió, però no estàs a oficines? Però tu ets bombera?

Fa uns mesos es va jubilar la primera dona bombera a Catalunya i va explicar que quan va decidir ser bombera, òbviament, no tenia referents femenines. Tu n’has tingut? T’has pogut emmirallar en aquestes pioneres?

No em vull ni imaginar com ho van viure aquestes primeres bomberes, perquè fins i tot les meves antecessores, que he conegut més cap aquí, ja m’expliquen coses que penses, però com podíeu aguantar tot això? Jo no vaig tenir referents, no coneixia cap dona que fos bombera. Els referents que tenia, com deia abans, eren l’Alícia Montoro, a la televisió, o algunes noies que sortien en alguns, pocs, vídeos que havia fet el Departament d’Interior… Jo idolatrava aquelles noies, les veia com unes cracks, unes superatletes i pensava jo no sóc així, potser no sóc com elles, potser no sóc una crack de l’ultratrail, com elles… Però després van començar a sortir en vídeos algunes noies, com jo, amb les quals em sentia més identificada i vaig veure que també podria ser bombera.

Ets optimista de cara als pròxims anys. Creus que això anirà millorant, no només en el món dels bombers, sinó en tots els llocs on la presència de la dona encara és mínima?

Si, alguna cosa està canviant, però segons en quins entorns. M’agrada molt anar a escoles, amb nens i nenes de diferents edats. I quan parles amb elles, les nenes volen ser bomberes, ho volen ser perquè et veuen allà al davant, i fantasiegen una mica. Però després, veus com va la societat, amb tot el tema de les xarxes socials, en les quals estan tornant amb molta força molts estereotips. Molts joves es plantegen que el seu futur professional és creació de continguts, d’estètica, de cosmètica, de videojocs… Llavors penso que potser no està canviant tant…

Com és el teu dia a dia de bombera?

Treballem 24 hores. Entro a tres quarts de set del matí. Llavors fem el que cafè amb els que surten de la guàrdia anterior i compartim el que ha passat el dia anterior i les novetats, fem el relleu. Mentre no hi hagin serveis o sortides, revisem tota la flota de vehicles. Que estiguin a punt, que tot el material estigui bé. Després fem pràctiques. Ara, com que hi ha els auxiliars forestals, fem pràctiques forestals. En acabat, dinem i descansem una estona. A la tarda tornem a fer pràctiques. Moltes vegades sortim per conèixer el territori, especialment ara, quan hi ha focs forestals, per conèixer millor els camins. Al vespre entrenem i després de sopar anem a dormir, això si no hem de fer sortides…

I en aquest dia a dia, com és la relació amb els companys, tots homes?

En el meu cas, ara mateix, la relació és molt bona. Al meu parc som dues bomberes i al meu torn sóc la única.

Abans parlaves de les dinàmiques masculinitzades. Les pateixes?

Les dinàmiques hi són. Fins ara, les dones que formem part del cos ens n’hem anat adaptant, per pura supervivència. A vegades intentes fer activisme, amb algun comentari o alguna reflexió. Ara ja em trobo amb companys que també fan la crítica o que ja no fan tants comentaris. Jo no he tingut cap problema important. Alguns petits conflictes sí que hi han sigut, però sempre s’intenten resoldre. En altres llocs sí que hi ha hagut algun conflicte més important. El que acabem fent és adaptar-nos a aquestes dinàmiques. Penso que quan siguem moltes més dones a dins, això canviarà de manera natural. Tot i les resistències que hi ha per part dels homes, serà natural el canvi. Jo, ara, sola, poca cosa podré canviar…

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

El que més m’agrada és quan anem a un servei i hi ha una situació d’estrès amb una persona i hi puc parlar, directament. Penso que tinc traça per fer-ho bé. Puc acompanyar les víctimes en una situació d’angoixa. També m’agrada molt el foc. I m’agrada que cada dia sigui diferent, no saps mai el que et pots trobar, que vas de 0 a 100 a qualsevol hora del dia o de la nit. I això és molt emocionant.

Tenim la imatge dels bombers apagant focs, però feu moltes altres tasques, oi?

Sí, al parc on estic ara, hi ha moltes obertures d’habitatges, gent gran que cau, per exemple. Hi ha moltes altres situacions: des d’accidents de trànsit, com deies, de cotxes, però també de patinets, bicicletes o motos fins a suïcidis, gent que s’ha fet mal, gent que s’ha quedat tancada al lavabo, focs en habitatges…

També heu de rescatar gatets?

Sí, també fem rescats d’animals, de gats i… de gavines! Ara que estic a la costa fem rescats de gavines. També fem rescats aquàtics, rescats de muntanya, als penya-segats.

I què és el que menys t’agrada de ser bombera?

Hi ha molt poques coses que no m’agradin. Potser el que menys m’agrada és estar sola al meu vestidor. Canviar-me sola, dutxar-me sola. Perquè són aquells moments en què comparteixes més coses amb els companys i sempre ho visc sola… És que no hi ha res que no m’agradi! Bé, sí que hi ha una cosa que no m’agrada, que és que no es facin bé les coses. I a vegades, com en tot, en totes les feines, ens relaxem. I s’ha de voler ser professional i voler treballar el màxim de bé possible.

Darrerament, ha plogut i sembla que s’ha relaxat la tensió que hi ha, habitualment, al país i especialment a l’Anoia, davant un estiu amb alt risc d’incendis. Tanmateix, el canvi climàtic i la sequera van creixent. Com ho veus?

Això en parlen molt millor els tècnics del GRAF, però  la zona de l’Anoia i el Bages ja fa uns anys que fa patir molt. Ara fa uns mesos que ha plogut i ens pensem que ja tenim l’estiu salvat… Però s’ha d’entendre aquesta sequera estructural d’anys de canvi climàtic, que les temperatures són més altes, que a l’hivern també hi ha sequera. Ara tenim dues estacions, o és estiu o és hivern, i abans potser es regenerava més el bosc a l’hivern, a la primavera i a la tardor. Ara es va acumulant, cada any acumules una mica més de sequera, de base. Els arbres estan cada vegada menys sans, i això vol dir que a la mínima que faci una mica de calor i vent està tot disponible per cremar-se. I això és un problema. Un dia o altre, cremarà, perquè si no no es regenerarà mai.

Et sents orgullosa de ser bombera?

Sí, me’n sento molt orgullosa. Perquè tinc la sensació d’estar on crec que puc esprémer les meves capacitats. Fent de bombera dono tot el que puc de mi mateixa. Sí que és veritat que sempre et poses més pressió, que pots entrenar més i millor, que sempre pots millorar… Però sí, n’estic molt contenta.

Abans has comentat que t’agrada anar a les escoles? Què dius als nens i, especialment, a les nenes, que els agradaria ser bomberes?

Quan vaig a les escoles no els dic res, perquè només amb el fet de visibilitzar-te, que et vegin, inconscientment ja els estàs dient que ho poden ser. Que si ho desitgen, poden arribar a ser bomberes. Sí que, quan són més joves, als instituts o, per exemple, al Saló de l’Ensenyament, quan els nois i noies s’estan plantejant què estudiar, sempre dic el mateix: que pensin si és realment això és el que volen fer. I que preguntin, que preguntin de què va la feina, que s’informin, que intentin fer campanyes forestals per veure que és. Perquè quan oposites per a bombera t’estàs preparant per a una feina que no has fet mai, no saps com és aquella feina perquè no la pots fer d’una altra manera que no sigui fent unes oposicions. Pots fer coses que s’assemblin, posar-te a prova, que t’agradi l’esport, que gestionis bé l’estrès. Conèixer-te a tu mateixa és el principal. Si a partir d’aquí creus que ja ho pots fer, llavors, a tope, intenta-ho! Perquè tothom ho pot fer, tothom que estigui convençut i tingui les capacitats  ho pot fer.