'Els Neandertals eren de pell blanca. Els peluts i negres érem nosaltres'

Has aconseguit apropar una història molt complexa i científica de manera didàctica

Aquest era l’objectiu. El que s’ha descobert fins ara dels neandertals és complex, hi ha moltes investigacions fetes, diverses hipòtesis, però el què volia era explicar que realment són un tipus d’humans, una espècie extingida, que al llarg de la història han estat maltractats. Se’ls menyspreava com a éssers primitius i salvatges, i calia fer justícia, tant amb la seva naturalesa, humana, com amb els científics que ho han anat descobrint, molts investigadors de casa nostra que són un referent.

Els neandertals eren a Europa abans que arribés l’homo sàpiens

L’home de neandertal és l’autèntic europeu. Havia viscut i nascut aquí gairebé 300.000 anys, fins fa 28.000 anys. Nosaltres, l’homo sàpiens, no hi vam arribar fins fa uns 150.000 anys, ens en porten uns quants d’avantatge.

La imatge que s’ha donat de l’home neandertal a les pel·lícules i a la literatura...

És totalment falsa. Se’ls presenta com a bèsties peludes, violentes, com animals, i no eren així. Sabem pels anàlisis genètics que tenien la pell clara, que molts eren rossos o pèl-roigs i que s’organitzaven socialment. Tenien una vida tranquil·la, vivien en famílies, parlaven, es reunien al voltant del foc... Ens podríem preguntar els neandertals parlaven? Sí, segur. Tenien el gen de la parla i el coll preparat per fer-ho. No té res a veure amb la realitat el què es pot veure a ‘La guerra del foc’ o llegir a el ‘Clan de l’ós de les cavernes’.

Eren gaire diferents de nosaltres?

Estèticament no eren gaire diferents. Eren una mica més baixets i corpulents, més forts que l’homo sàpiens, que érem més estilitzats. El nas gran i el front ample, però el que deia abans, blancs de pell, els peluts i foscos érem nosaltres. Son dues espècies diferents, genèticament, però totes dues humanes. De fet tenim el mateix origen, en els micos, i hem compartit un mateix tronc fins fa uns 600.000 anys, que ens vam separar per evolucionar en dues direccions diferents

La genètica és el que permet definir-los millor?

Des de fa una dècada, precisament, les investigacions han aprofundit moltíssim en el coneixement dels neandertals. De fet és a punt d’acabar-se tot el genoma neandertal. La genètica serà la prova més evident de com eren aquests humans, més antics que nosaltres.

Van conviure junts amb l’homo sàpiens?

Sabem que van coincidir em el temps i en l’espai, perquè ells ja eren aquí quan l’homo sàpiens va venir de l’Àfrica, però si mai es van trobar, no sabem com van reaccionar. La majoria d’investigadors catalans pensen que hi va haver intercanvis culturals però no se sap en quin grau.

S’ha trobat algun cas d’híbrids?

No se n’ha trobat cap cas, però des del punt de vista genètic s’assenyala que no seria possible una descendència híbrida, perquè són dues espècies diferents.

I com es van extingir?

Hi ha diverses hipòtesis. Una de les més lògiques, des del meu punt de vista, és l’extinció biològica; eren grups petits, n’hi havia bastants pocs a Europa, i cada vegada l’aparellament i la reproducció eren més difícils, i els experts afegeixen que es van anar deteriorant genèticament. També hi ha qui explica que com que entre 40.000 i 28.000 anys abans, va haver-hi diversos canvis climàtics i potser no s’hi van adapta. També el fet de compartir territori amb una altra espècie més nombrosa potser va fer que no hi hagués prou aliment.

No va ser culpa dels Homo Sàpiens.

No s’ha trobat restes amb senyals de violència. Hji ha algunes teories que sostenen que vam portar un virus de l’Àfrica contra el qual no estaven immunitzats. No se sap del cert com es van extingir.

El pròleg és d’Eudald Carbonell. Dius que el llibre és també un reconeixement

Sí, m’he estat documentant molt pel llibre,hi ha molts estudis, molta infromació, i a Catalunya tenim els millors especialistes, els primers i segons a nivell mundial, Eudald Carbonell, Robert Sala, Carles Lazuela o Narcís Soler, per exemple. El llibre és també un reconeixement a la important tasca d’aquests investigadors, reconeguts internacionalment. D’altra banda també permet recordar que a Catalunya i al País Valencià és on hi ha els jaciments més potents de restes neandertals de tot el món. N’hi ha més de 40.

Un d’ells, i el menciones, és el de Capellades

Sense l’Abric Romaní es desconeixerien moltes coses del dia a dia i el comportament dels neandertals. Si bé no s’hi han trobat restes humanes, és molta més la informació que ens han aportat les eines i les estructures que s’hi han trobat, ja que han permès recollir molts elements de com vivien, com s’organitzaven...detalls de la seva vida quotidiana que els humanitza i contribueix a desmentir la imatge de bèsties violentes que s’ha donat tants anys.