'Ningú se'n recorda dels bombers si no es necessiten'

Com va la campanya d'aquest estiu fins ara?

A la comarca de l'Anoia no hem tingut gairebé res, únicament a Pujalt, on es van cremar 85 hectàrees, i al límit nord de la comarca. L'afectació forestal ha sigut molt minsa i amb poca intensitat. Però cal tenir en compte que hi ha maquinària agrícola susceptible de tenir escalfaments i produir guspires, que en un entorn de combustible fi pot provocar incendis.

Les altes temperatures també augmenten aquest perill...

No estem gaire més malament que l'any passat, que es pot considerar un any bo. A nivell d'hectàrees cremades portem més que l'any passat, però molt menys que fa dos anys; no és un any especialment greu. Diem que fa més calor que l'altre, però després quan comparem les temperatures veiem que les dades no s'avenen amb la nostra memòria.

També s'ha parlat força del mal estat dels boscos.

Però les afectacions han estat de vegetació agrícola, perquè els boscos tenen un pòsit d'humitat bastant elevat, per exemple de la nit, que és el que fa que els incendis encara no hi progressin o avancin més lentament. Un fet que ens afavoreix.

Si tot va com ara, doncs, es preveu que puguem superar bé l'estiu?

Si ara podem passar aquest període que tenim de ponent i vénen un parell de pluges de principis d'agost, aquest any ens n'haurem pogut escapar. Això no vol dir, però, que no puguem tenir un ensurt, eh!

D'altra banda, arran de la tragèdia d'Horta de Sant Joan, aquests dies s'ha parlat molt de la seva professió. Tenen la sensació que, ja no a l'estiu, sinó només quan hi ha casos com aquests existeixen?

Sí. Els bombers, quan ningú no ens necessita ningú se'n recorda de qui som. Tots tenim assumit que és una professió de risc. Els Graf (Grup de Suport d'Actuacions Forestals) no són diferents que nosaltres; només tenen una especialitat més concreta i una formació superior per afrontar aquest tipus de riscos. Tots sabem que poden passar desgràcies com aquestes i ho lamentem profundament. Des de les autoritats competents s'està investigant la causa d'aquestes morts, no per buscar culpables sinó per evitar al màxim que això pugui succeir una altra vegada.

En aquest cas, semblava difícil separar la lluita política del debat tècnic...

Els Graf treballen als fronts sense límits d'aigua, quan no són possibles, amb eines manuals i fins i tot utilitzant el foc com aliat. Això comporta, davant una orografia molt abrupta i uns canvis de vent constants en un foc, tenir un risc superior. És té assumit, i sempre hi pot haver una fallida humana o d'altre tipus... -per això s'investiga- però tots teníem present en el subconscient que podia passar. Tothom que va a la carretera sap que pot tenir un accident, però això no vol dir que tots deixem d'anar-hi. Simplement cal prendre les mesures per evitar o minimitzar els riscos.

A la carretera, però, hi ha polítiques viàries i responsables d'aplicar-les...

Però mentre en aquestes el factor humà és molt important, en les zones forestals hi ha molts altres factors que l'home no pot controlar. Un canvi de vent no el podem controlar, i si el foc està amb una zona abrupta no el podem moure de lloc. En el cas dels Ports, el fet de ser un parc natural va poder condicionar una mica la situació.

Un dels cinc joves morts havia passat pel parc d'aquí Igualada, oi?

Sí, en Ramon [Espinet] era fill de Palau d'Anglesola i, per sistema de convocatòries, va arribar a Igualada apropant-se a casa seva. S'hi va estar prop de sis anys, i després de passar per Calaf va acabar a Mollerussa, on va passar més tard a formar part del Graf. Un fet molt propi d'ell, perquè tenia molta inquietud per la natura. Era molt peculiar perquè no deixava indiferent a qui el coneixia: un optimista nat, molt preocupat pel medi ambient.

D'altra banda, els ciutadans no han de participar en l'extinció d'un incendi?

Amb bona fe no s'apaga cap foc. Si a sobre tenim una zona abrupta i perillosa plena de gent voltant pels camins, entorpint la circulació i havent de vetllar per la seva seguretat... és un problema afegit. A més, si ja n'hi ha prou amb quinze, tampoc paga la pena posar-n'hi vint. Tampoc és habitual dir a la gent que no ajudi en l'extinció d'un incendi; simplement a molts focs es rep la col·laboració dels pagesos de l'ADF i ells tenen altres funcions tan o més importants com pot ser rupturar els camps o bé vetllar en les zones de sortida que ja s'han apagat. És un tema que es decideix en funció del context.

Hi ha prou mitjans per lluitar contra el foc?

Sempre és poc i tothom voldria més. Suposo que la classe dirigent fa el que pot i estem parlant de xifres molt grans. El cos de Bombers ha passat en poc temps de 300 efectius a més de 2.000, i cada parc costa molts diners. No podem dir que estiguem malament. Sovint es fan reajustos, i es retalla la vigilància però augmenten els efectius aeris. A més, no per tenir més camions els focs deixarien de ser grossos.

I com podríem fer-ho perquè no fossin tan grossos?

No és el sistema d'extinció on tenim el problema, sinó en el manteniment dels boscos o bé en polítiques com la conducta agrària, que ens afecten més. La quanitat de fusta acumulada als boscos és una, i les possibilitat d'extinció són unes altres. Si hi afegim ventades o altres, el problema s'agreuja i això és el que provoca els incendis forestals. Qualsevol acció que pugui treure fusta del bosc, a la llarga ens compensarà de sobres. Abans hi havia moltes activitats, mentre que ara el bosc està verge, i això ens comporta aquest risc.

Amb la seva perspectiva, com ha evolucionat la professió?

El jovent d'ara està molt més preparat que abans, si bé s'estava més bregat al treball físic i ara es domina més la part tècnica. Això no és un problema: treballem en equip i on no arriba un arriba l'altre. Tot i que hi ha qui diu que vivim molt bé, la societat hauria d'estar molt contenta que els bombers visquéssim bé i treballéssim poc. Quan nosaltres treballem no hi guanya ningú, perquè el sinistre ja ha començat; no som un cos productiu sinó que anem a minimitzar. Si no treballem, senyal que tot va molt més bé per tothom. El prestigi no ens preocupa; si donem bon servei al ciutadà ja l'agafarem de sobres, si bé la realitat és que quan el bomber treballa la gent no ho veu. A més, som dels pocs cossos de funcionaris que no tenim feina endarrerida!